ART EN VENDA
Dissabte 22 Desembre 2018 – a partir de les 17h
Konvent.0 (Berga)

MERCAT D’ART I FLAMENC
Un dels pals de paller de Konvent és donar visibilitat a artistes i cultura. Són molt conscients de la dificultat que tenen els artistes a l’hora de generar recursos monetaris. Si el desembre de l’any passat és preguntaven quin era el PREU DE L’ART, aquest any al Konvent generen un espai on podreu adquirir pintures, escultures, dibuixos, etc… directament dels artistes.

NIT DE FLAMENC
Especial concert tablao de flamenc. El 2018 ha portat cada últim dissabte de final de mes, un concert de flamenc de la personal curatòria d’Alba Mondéjar. I volen tancar-ho amb ni més ni menys que un grapat de músics, bailaores, cantantes, palmerus i el que faci falta. Junts, tots, passi el que passi, serà gran i irrepetible.

EL PREU DE L’ART
L’art, la cultura de terra endins, és aquella que s’acosta més a nosaltres mateixos. Ens mimetitza. Té tants matisos com cares, i la percepció que tenim d’ell mateix, d’aquesta cosa abstracta, es converteix en un fenomen preciós, gairebé sobrenatural i força màgic. Tant és així, que fer-ne una definició seria, com a mínim, un pur intent de pedanteria. I tampoc és el nostre objectiu. El debat, però, encara que sigui absolutament laberíntic, enriqueix. Sempre. I ho fa, encara més, si la crítica de la vivència l’acompanya.

L’art, com la poesia de dir les coses, moltes vegades no es pot explicar i, de la mateixa manera, sovint no té preu. Pot ser etern, valdre la vida, i alhora, tan eteri com material. L’art és un quadre, però també una paraula. L’art és una escena, però també un bon plat a taula. L’art és l’altra mirada, però també la quotidianitat.

L’artista té dret a viure de la seva creació, o aquest és un dels paràmetres. Però gairebé sempre, la realitat és una altra. L’art és tan pur, que es converteix en una de les coses més fàcils de pervertir. Galeries, mecenes, obres revaloritzades, frivolitat, peces d’espectacle, la sort o, simplement, la pura necessitat per viure. Quantes vegades una obra no ha valgut res i, poc després, ha passat a tenir un preu inaccessible ? Qui aplica aquests barems? Quin és el preu de l’art? Konvent no deixa de plantejar-s’ho cada dia.

L’art, ha de ser ART en majúscules. Ha de parlar i ha de créixer. Els seus mestres, les persones que el viuen i el senten, l’han de defensar, han de fer cultura i, en la seva base, també han d’educar. La nova exposició de Konvent vol tractar tots aquests aspectes, i ho vol fer des de dins, convertint casa nostra en Hiroshima. Una bomba nuclear. Un punt i apart en la manera que fins ara s’havia treballat. Una taronja exprimida fins a la pell. Bonic, valent i autodestructiu. Volem que l’art ens faci renéixer, tensem la corda i ens llancem al mar.

Des del 25 de novembre i fins a final d’any, Konvent prepara la seva última exposició de l’any. Un debat en veu alta entre artistes i persones dedicades a l’art, que hi aportaran la seva particular visió i experiència. I tot això, amb un punt de mira on disparar: el preu de l’art. Són casos particulars reproduïts mundialment. Víctimes, botxins, vagabunds, multimilionaris i l’IBEX 35. Merda que es converteix en or, i or que es valora menys que una merda. Un fenomen digne d’analitzar i, encara més, d’explicar. Artistes que són cambrers. Ets artista? I de què treballes? O aquell tan habitual: Vine a tocar, que et pagaré el sopar. Cremem-ho tot per pujar muntanyes. Però siguem conscients; quan gires la moneda, també hi ha l’altra cara. I els tòpics tornen: Els diners no són felicitat i l’art és, per a l’autèntic artista, molt més que el seu preu material.

Així doncs, quin és el camí? Quin és l’error dels gestors culturals i dels mateixos artistes? El problema és una societat de pocs valors? Hi ha algun camí per aprendre a valorar l’art? Nascuts entre patrimoni, natura i hostilitat, i com l’engranatge que no s’atura, Konvent ho té clar: ferms, cal sacsejar des de dins.