Connect with us

Novetats discogràfiques

“Sólo pienso en bailar” nou single + clip dels Achilifunk, reis de la rumba catalana del s.XXI

Publicat fa

el

Primavera de 2020. Els auguris apocalíptics de Txarly Brown finalment s’acompleixen. Entaforats a casa fins a nova ordre. Quin millor moment doncs per deslliurar la follia? Ara és el moment. “Sólo Pienso en Bailar” és el nou single dels Achilifunk Sound System, els perdedors absoluts de l’escena rumbera, a mitges amb la banda Los Retrovisores, guanyadors de l’Olimp ié-ié barceloní. No podia ser d’altra manera. Quin és el perquè de tot plegat?

Txarly Brown es va enamorar fa mesos del vídeo domèstic del combo pop barceloní on se’ls veia cantant aquesta cançó a una boda madrilenya. Victor, cantant dels Retros, finalment va enviar els stems al Txarly i el científic boig de l’estudi canvià la veu principal amb una interpretació brillant de Jack Chakataga, hi sumà un break encarregat al gran Mikel Makala i uns ventiladors i cuts’n’pastes més tard s’acabà vomitant el track defintiu. “Sólo Pienso en Bailar” a mans dels Achilifunk reconverteix el primitiu “I Need a Helping Hand” dels The Servicemen en un electro híper-accelerat i agitanat passat per la Vila de Gràcia. Si fa o no fa com si Mark Ronson hagués produït el “Bum Bum” del mestre Chacho, com volent dir…

Achilifunk Sound System & Los Retrovisores
Tema: “Sólo Pienso en Bailar”
Lletra: Victor Asensio
Música: Hadley Murrell / James Mitchell

Achilifunk Sound System són:
Lalo López: guitarra elèctrica (avui no hi és)
Jack Chakataga: veu, palmas i ventilador
Sam Mosketon: ventilador
Txarly Brown: seqüència de fets
Mikel Makala: beatmaker

Los Retrovisores són:
Victor Retros: veu
Leonardo Guateque: baix
Pere Robespierre: guitarra i veus
Quim Corominas: bateria
Guns Strata: hammond i veus
Hector Fucker: pandereta i veus
Sergio Moses: saxo i veus
Edu Polls: saxo tenor
Artur Marteens: trompeta

Novetats discogràfiques

“Tot és molt difícil”, avançament del nou disc d’en Joan Colomo

Published

on

By

Tot és molt difícil’ podria ser la típica cançoneta que vas cantant dins el teu cap cada cop que t’adones que no controles la majoria d’elements que configuren el teu dia a dia. Arribar a final de mes o entendre la pàgina web de la Renfe poden convertir-se en tasques d’una dificultat titànica. La revolució tecnològica suposadament ens havia de facilitar les coses, però la vida moderna és una gimcana que et posa a prova constantment. Amb un punt d’exageració i amb un embolcall acústic aquesta és la cançó que obrirà TECNO REALISTA, el nou disc del cantautor de Sant Celoni.

També sobre el pre-order de l’edició limitada de TECNO REALISTA, una preciosa edició en vinil i carpeta semi-envernissada. En aquesta ocasió, la discogràfica Montgri intentarà no enviar els discs per missatgeria o correu postal. Aviat donaran detalls de com recollir les còpies.

Joan Colomo és, sens dubte, un dels músics més prolífers, talentosos i carismàtics de la música catalana de l’última dècada. Segurament, també, és un dels escriptors de cançons més àcids i punyents que tenim a casa nostra. Un Ray Davies escorredís i de mirada capcota que, de mica en mica, sense fer gaire soroll i com qui no vol la cosa, ha anat acumulant un cançoner popular propi replè d’himnes atemporals que ens expliquen el dia a dia de la nostra crua i melancòlica realitat.

El podrem veure en directe el pròxim 5 de maig al Festival MiniBeat de Granollers.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.