Novetats discogràfiques

Fontaines D.C. publicaran el seu segon disc “A Hero’s Death”, el 31 de juliol

Publicat fa

6 anys concretament

08/05/2020

Per

Arni

Els irlandesos Fontaines D.C. han anunciat que el seu segon àlbum, “A Hero ‘s Death”, sortirà el 31 de juliol (ho farà en el segell Partisan). Una notícia que han fet coincidir amb el llançament del primer single d’aquest disc, la cançó que li dóna títol, el videoclip està protagonitzat per l’actor dublinès Aidan Gillen (qui interpretava al maquiavèl·lic personatge de Littlefinger a la sèrie “Joc de trons”; també us pot sonar per la seva aparició a “The Wire”).

El cantant dels Fontaines DC, Grian Chatten, ha declarat que el títol de l’àlbum li va inspirar una frase d’una obra del dramaturg i poeta irlandès Brendan Behan i que la cançó que l’ha batejat és el seu intent d’equilibrar la balança entre la sinceritat i seva absència. “Aquest tema és una llista de regles per a un mateix, són principis per a aquesta felicitat que sovint pot penjar d’un fil. Aparentment, és un missatge positiu. Però amb la repetició vénen diferents significats, això és el que passa amb els mantres quan proves a dir-los una i altra vegada. Hi ha un equilibri entre la sinceritat i la manca de sinceritat, a mesura que la cançó continua i això també es pot veure al vídeo. La idea per compondre esta influenciada per molta de la publicitat que estava veient: la naturalesa repetitiva d’aquests missatges edificants, que adquireixen una sensació surrealista i aterridora com més els veus”, ha explicat Chatten.

Temes relacionats:feverproductions fontainesdc houstonparty

Novetats discogràfiques

Aguijón al corazón: ME AND THE BEES publica el seu quart àlbum “Siempre igual”

Published

6 dies ago

27/11/2025

Arni

Arriben brunzint, batent ales 200 vegades per segon, a 250 hercis, Me and the Bees: amigues i residents a Barcelona, s’estan saltant passos de zebra i semàfors vermells per aconseguir-te, amb molta mel (i una mica de mala llet) acumulada i amb l’agulló apuntant cap a l’últim solc de la teva memòria.

Després de vuit anys en silenci, ja són aquí: Ester Margarit, la vocalista dolça que sap mastegar la pena com un xiclet i escopir-la en tornada rodona, la dona amb samarreta de Hüsker Dü i el seu baix bombant línies de batecs; Carlotto Leoz, el tipus que dóna els guitarras amb el serrell, però que sap sonar saltarí i dringant com una monedilla de plata en un rierol (tocava als Scientists oa Aztec Camera?), Eli Molina, la cosina dels Wipers, amb la seva guitarra que la mata vegades enfadats, la primera bateria del món que va fer un concert sencer amb el seu fill a la falda, els braços al seu coll com un koala.

“El grup presenta el disc a Barcelona amb Juan Wauters el proper 10 de desembre”

Mira’ls: semblen personatges de Peanuts que només han sopat cervesa i que ara viuen la seva Hora d’aventures dibuixada per Peter Bagge. Escolta’ls: sonen igual, furiosos i dolços, a quatre veus, una pinyata colorista d’indie-pop-rock-vida, una carpeta amb les nostres coses preferides enganxades. I canten per primera vegada en castellà per entendre’s i perquè els entenguem. És clar i alt.

Els discos en anglès es diuen “records”, com els records en català, o “albums”, com els quaderns de fotos. I “Sempre igual”, el quart LP, és un compendi de la nostàlgia, sí. Però de la bona nostàlgia. No la que fa que tornin les muscleres o el feixisme, sinó la que ens recorda que si vam poder ser feliços una vegada, estem perdent el temps si no intentem ser-ho ara.

Me and the Bees “Siempre igual” ALBUM
Data d’edició: 24 d’octubre 2025
Compra el disc AQUÍ

Hi ha aquí compte de comptes, cartes d’amor, striptease d’enyorances i de pors: por a envellir, que desapareguin les sales, els concerts i tu. Invitacions a plorar i aprendre a recordar per ser feliç (com una perdiu). Inventaris de noms estimats, com als hits més encesos de Comet Gain.

“Sempre igual” és el bar del retrobament, les quatre fases del duel, el festival de l’abraçada i l’autocar d’excursió que ens porta al bocí millor del nostre passat. Encara sort que han tornat. Que mai canviïn. Que segueixin Sempre igual, “encara que passin els anys, amb el puny ben alt”, recordant-nos que si Me and the Bees són aquí, aleshores nosaltres estem vius ara. — Miqui Otero.