Novetats discogràfiques
Surt a la llum el nou disc dels Perpetu, música experimental sota el paraigues dels Indian Runners

El 27 de desembre va sortir el primer senzill “Desdibuixa’m”, el 8 de gener el segon “Bombolleta” i finalment aquest 15 de gener s’ha publicat a través del segell Indian Runners el nou disc de la banda de Manacor Perpetu.
Perpetu és el projecte del músic i compositor manacorí Toni Llull (Myoboku, Marina Herlop, Jorra i Gomorra, The Bird Yellow). Alletat a l’escena alternativa del Llevant mallorquí, els estudis superiors que va realitzar a Barcelona no van acabar de ser un terreny fèrtil per a la seva estètica, ambicions musicals i manera d’entendre l’art. Va ser al 2016, a les catacumbes del Pumarejo, on va obrir el portal de la música no normativa, l’experimentació i el lliure albir no sancionat, que és la que havia seguit instintivament des que era un adolescent.
Perpetu és ben bé un antònim del cànon estètic actual, on l’artista es veu exhortat a ressaltar qualitats com la seguretat en ell mateix, el poder o una pressumpta positivitat totalitària. Cadascuna de les cançons d’aquest àlbum és una mostra de la vulnerabilitat del seu creador, que encarna orgullós la figura de l’antiheroi i utilitza la música com a vehicle per a cagar-se en tot.
A finals del 2017 el Toni va reclutar al millor equip que podia imaginar-se (Jaume Àvila, Sergio Osorio i Marçal Xirau) amb el que va transformar en matèria sonora tot el seu imaginari. Van gravar el disc als estudis Favela (Palma de Mallorca), a casa d’un dels seus mestres, Pep Toni Ferrer. Com tot primer disc, aquest àlbum simbolitza una primera descàrrega elèctrica de totes les experiències -estètiques i personals- que el Toni havia anat acumulant des de la seva adolescència. La sinceritat i la necessitat d’expressar-se són els dos pilars sobre els que s’erigeixen aquestes nou composicions, que narren una història dividida en el mateix nombre de capítols on es tracten els grans temes: la recerca de l’equilibri, la por, la mort, el temps, el canvi, la pena, la crítica social i l’amor.
Perpetu s’auto-defineix com una banda/binomi de música experimetal i video art -el mallorquí Joan Garau s’encarrega amb tota la sofistiació d’aquesta última part-, de manera que els 40 minuts de directe que ofereixen és un viatge sonor i visual. La raó per la que existeix aquest projecte, i la raó per la quan s’ha d’anar a veure, és epxerimentar la catarsi.
Com diuen des de Indian Runners, l’associació discogràfica que els edita el disc, “Perpetu és un viatge oníric que va des de “Espurna” a “La Mola”, 9 cançons i 30 minuts creades pel màkine Toni Llull i el seu equipàs format pel Marçal Xirau, el Jaume Avila, el Sergio Osorio, el Pep Toni Ferrer i els recents incorporats Òscar Garrobé i Pol Batlle”.
L’actual formació de Perpetu és,
Toni Llull: Composicions, Bateria i Electrònica
Jaume Àvila: Baix Elèctric
Sergio Ossorio: Teclats
Pol Batlle: Guitarra i Electrònica
Oscar Garrobé: Baix Elèctric i Sintetitzador
Joan Garau: Efectes Visuals i Video Art

Art Visual
MARIA RODÉS Feat. DELAFÉ “Hechizo” Single Digital i Videoclip

Avanç del seu proper àlbum. “Hechizo”, en col·laboració amb DELAFÉ, llisca entre els ritmes sincopats del reguetó contemporani i la sofisticació atmosfèrica de l’electrònica francesa.
Hi ha discos que són un salt al buit creatiu, un exercici de desconstrucció que molt pocs artistes gosen emprendre. Després de “Chico Bueno”, una cançó que ens va presentar juntament amb BRONQUIO, “Hechizo” és el segon avenç d’un projecte amb què Maria Rodés explora els racons més profunds i complexos de l’enamorament, aquest estat de bogeria temporal tan plaent com necessari en què un veu l’altre com a perfecte. Una oda a l’obsessió romàntica en què la línia entre l’amor idealitzat i el deliri es difumina, desbordant els límits del que és possible.
“Hechizo” llisca entre els ritmes sincopats del reguetó contemporani i la sofisticació atmosfèrica de l’electrònica francesa. Aquesta dualitat no és casual: reflecteix la tensió inherent al tema central de la cançó, en què allò físic i allò transcendental s’entrellacen. Amb la producció de Maria i Joel Condal i la coproducció de ZABALA i BRONQUI, el so manté un equilibri entre el carnal i l’eteri sense caure mai al clixé de gènere. A més, la cançó forma part de la banda sonora de la nova pel·lícula de Maria Ripoll, “También Esto Pasará”, que veurà la llum a la primavera i per a la qual Maria Rodés ha compost la música original juntament amb Simon Smith, a més d’aportar diverses cançons del seu repertori.
Però, a més, per a aquesta declaració de desig i devoció, Maria compta amb la col·laboració d’Óscar D’Aniello (DELAFÉ), l’afinitat temàtica del qual potencia la intensitat de la peça (Óscar també està d’estrena presentant el seu nou disc, “Amor”, i la tornada del seu antic projecte DELAFÉ I LAS FLORES AZULES). Junts encapsulen l’eufòria i la fragilitat d’una connexió humana que consumeix i transforma, en què cada petó actua com un catalitzador del que és màgic i inevitable.
Com a colofó a un exercici creatiu com aquest, “Hechizo” ve acompanyada d’un exquisit videoclip d’animació signat per Néstor F., que ja va treballar amb Maria a l’àlbum de country que va compondre juntament amb L’ESTRELA DE DAVID.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga