Connect with us

Novetats discogràfiques

Surt a la llum el nou disc dels Perpetu, música experimental sota el paraigues dels Indian Runners

Publicat fa

el

El 27 de desembre va sortir el primer senzill “Desdibuixa’m”, el 8 de gener el segon “Bombolleta” i finalment aquest 15 de gener s’ha publicat a través del segell Indian Runners el nou disc de la banda de Manacor Perpetu.

Perpetu és el projecte del músic i compositor manacorí Toni Llull (Myoboku, Marina Herlop, Jorra i Gomorra, The Bird Yellow). Alletat a l’escena alternativa del Llevant mallorquí, els estudis superiors que va realitzar a Barcelona no van acabar de ser un terreny fèrtil per a la seva estètica, ambicions musicals i manera d’entendre l’art. Va ser al 2016, a les catacumbes del Pumarejo, on va obrir el portal de la música no normativa, l’experimentació i el lliure albir no sancionat, que és la que havia seguit instintivament des que era un adolescent. 

Perpetu és ben bé un antònim del cànon estètic actual, on l’artista es veu exhortat a ressaltar qualitats com la seguretat en ell mateix, el poder o una pressumpta positivitat totalitària. Cadascuna de les cançons d’aquest àlbum és una mostra de la vulnerabilitat del seu creador, que encarna orgullós la figura de l’antiheroi i utilitza la música com a vehicle per a cagar-se en tot. 

A finals del 2017 el Toni va reclutar al millor equip que podia imaginar-se (Jaume Àvila, Sergio Osorio i Marçal Xirau) amb el que va transformar en matèria sonora tot el seu imaginari. Van gravar el disc als estudis Favela (Palma de Mallorca), a casa d’un dels seus mestres, Pep Toni Ferrer. Com tot primer disc, aquest àlbum simbolitza una primera descàrrega elèctrica de totes les experiències -estètiques i personals- que el Toni havia anat acumulant des de la seva adolescència. La sinceritat i la necessitat d’expressar-se són els dos pilars sobre els que s’erigeixen aquestes nou composicions, que narren una història dividida en el mateix nombre de capítols on es tracten els grans temes: la recerca de l’equilibri, la por, la mort, el temps, el canvi, la pena, la crítica social i l’amor. 

Perpetu s’auto-defineix com una banda/binomi de música experimetal i video art -el mallorquí Joan Garau s’encarrega amb tota la sofistiació d’aquesta última part-, de manera que els 40 minuts de directe que ofereixen és un viatge sonor i visual. La raó per la que existeix aquest projecte, i la raó per la quan s’ha d’anar a veure, és epxerimentar la catarsi.

Com diuen des de Indian Runners, l’associació discogràfica que els edita el disc, Perpetu és un viatge oníric que va des de “Espurna” a “La Mola”, 9 cançons i 30 minuts creades pel màkine Toni Llull i el seu equipàs format pel Marçal Xirau, el Jaume Avila, el Sergio Osorio, el Pep Toni Ferrer i els recents incorporats Òscar Garrobé i Pol Batlle”. 

L’actual formació de Perpetu és,
Toni Llull: Composicions, Bateria i Electrònica
Jaume Àvila: Baix Elèctric
Sergio Ossorio: Teclats
Pol Batlle: Guitarra i Electrònica
Oscar Garrobé: Baix Elèctric i Sintetitzador
Joan Garau: Efectes Visuals i Video Art

Novetats discogràfiques

El Ferrari de Cala Vento

Published

on

By

Cala Vento publica el tercer avançament del seu nou disc. Ferrari és una cançó total que uneix els tres pilars de la música: energia, emoció i missatge.

Són molts els punts de trobada entre la cultura automobilística i la cultura musical, atès que els vehicles motoritzats amb rodes han tingut i tenen un gran impacte a la nostra cultura popular. Al nostre imaginari col·lectiu els cotxes, els camions, les motos, adopten un simbolisme concret, una aura que dota d’una identitat singular tot allò relacionat amb ells. És precisament per això que Rosalia s’ha acostat a les motos, que Nina Personn de The Cardigans va pujar a un descapotable o que Los Inhumanos li van dedicar una cançó al Simca 1000.

Cala Vento també ha volgut dedicar un moment al món de l’automòbil, en concret a la marca Ferrari. Amb un simbolisme molt arrelat a la nostra mentalitat col·lectiva que uneix exclusivitat, luxe, èxit, velocitat, etc…, un Ferrari suposa tota una icona de la qual el Joan i l’Aleix han volgut apropiar-se en la seva nova cançó. Hi exploren les dificultats que tenim a l’hora d’enfrontar-nos a les nostres temptacions ia la figura de l’èxit.

Ferrari ha estat produïda per YOUTH (Killing Joke, The Fireman), productor de grups com The Verve, Pink Floyd, The Jesus And Mary Chain, Dido… Amb ell han treballat Ferrari, Equilibri i una altra cançó que encara ha de veure la llum. També va ser la persona darrere de Teletecho i El Acecho, el doble single que va publicar Cala Vento el 2021 al costat d’Amaral.

Al videoclip que l’acompanya, podem veure una representació dels set pecats capitals, segurament, algunes de les temptacions amb què ens creuem més sovint. Ha estat realitzat per la productora L’Upuntvuit amb l’equip següent: Direcció: Manel Serrat / Ajudant de direcció: Norbert Palazón / Producció: Atzar Vilanova / Direcció de fotografia: Martí Palazón / Operador de càmera: Albert Ramírez / Foquista: Bernat Compte / Elèctrics: Cristina Ramón, Jaume Segòvia / Direcció d’art: Sandra Prat / Foto fixa: Gin Torrado / Crèdits: Joan / Cala Vent: Aleix i Joan / Talent: Iñigo Saenz, Abril Martí, Cèlia Corvillo, Daura Mangara, Nansa Macalou, Aleix , Joan, Gin Torrado, Agraïments: Ramon Magriña, Ginesta, Sara Ferran, Montgrí.

Foto principal de @gin_tc

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.