Novetats discogràfiques

Ni indie, ni punk: Anabel Lee. La banda catalana presenta el seu àlbum debut de títol homònim

Publicat fa

4 anys concretament

22/01/2021

Per

Arni

Anabel Lee, la banda de Terrassa toca tots els pals, explota totes les seves referències a la posada de llarg del seu primer àlbum titulat igual que el nom de el grup. Un debut en què Borja, Víctor, Perdi i Jordi deslliguen el potencial que s’entreveia en els singles “Cabezas de Cartel”, “Sobran Defectos” i “La Mejor Canción del Año”, amb una força sorprenent per a un grup novell que advoca per un so de clara inspiració britànica, amb una interpretació del so post-punk i new wave.

Anabel Lee han demostrat una determinació irreductible traduïda a l’enèrgica actitud que emanen les seves cançons. Els Anabel Lee és un compendi d’11 talls d’un so rabiós i urgent, melodies d’intenció popera que enganxen des de la primera escolta, lletres amb continguts enganxosos per cantar-les a ple pulmó. Himnes d’un grup festivaler, carn de directe, que incita a ballar amb temes ràpids, directes i molt intensos.

11 temes que suposen una reivindicació de el so punk-pop més desacomplexat, que incita a la dansa

Les lletres i temàtiques són un dels punts forts de el disc, a més dels seus tres hits previs, peces autoconscients de la seva pròpia visió com a grup DIY a la qual cal afegir la divertida “Plaza Mayor”, ofereixen un repertori en el qual trobem desamors com “Deberías Estar Conmigo” (nou single i vídeo), “Qué quieres de mí” i “Cuando despiertas”, nihilisme i buits existencials a “Tardes muertas” i “Quizás te espere (Igual que Ayer)” , històries quotidianes de personatges entranyables com “Un Monstruo viene a verme”, i fins i tot s’atreveixen a parlar sobre ansietats com la pesadillesca “Terrores Nocturnos”. Unes cançons en les que és molt fàcil sentir connexió i identificació.

Aquest disc homònim en el qual trobem reminiscències sonores de treballs de Peter Hook, Pete Shelley o Jarvis Cocker com influències més recognoscibles, veu la llum a través d’Ártica i compta amb la participació del productor i enginyer de so Carlos Hernández Nombela que ha treballat en discos de bandes consagrades com Triángulo de Amor Bizarro, Carolina Durante, Airbag, Pereza, Los Planetas, Najwa Nimri o Sidonie entre d’altres.

Temes relacionats:anabellee pop

Art Visual

MARIA RODÉS Feat. DELAFÉ “Hechizo” Single Digital i Videoclip

Published

1 dia ago

21/02/2025

Arni

Avanç del seu proper àlbum. “Hechizo”, en col·laboració amb DELAFÉ, llisca entre els ritmes sincopats del reguetó contemporani i la sofisticació atmosfèrica de l’electrònica francesa.

Hi ha discos que són un salt al buit creatiu, un exercici de desconstrucció que molt pocs artistes gosen emprendre. Després de “Chico Bueno”, una cançó que ens va presentar juntament amb BRONQUIO, “Hechizo” és el segon avenç d’un projecte amb què Maria Rodés explora els racons més profunds i complexos de l’enamorament, aquest estat de bogeria temporal tan plaent com necessari en què un veu l’altre com a perfecte. Una oda a l’obsessió romàntica en què la línia entre l’amor idealitzat i el deliri es difumina, desbordant els límits del que és possible.

“Hechizo” llisca entre els ritmes sincopats del reguetó contemporani i la sofisticació atmosfèrica de l’electrònica francesa. Aquesta dualitat no és casual: reflecteix la tensió inherent al tema central de la cançó, en què allò físic i allò transcendental s’entrellacen. Amb la producció de Maria i Joel Condal i la coproducció de ZABALA i BRONQUI, el so manté un equilibri entre el carnal i l’eteri sense caure mai al clixé de gènere. A més, la cançó forma part de la banda sonora de la nova pel·lícula de Maria Ripoll, “También Esto Pasará”, que veurà la llum a la primavera i per a la qual Maria Rodés ha compost la música original juntament amb Simon Smith, a més d’aportar diverses cançons del seu repertori.

Però, a més, per a aquesta declaració de desig i devoció, Maria compta amb la col·laboració d’Óscar D’Aniello (DELAFÉ), l’afinitat temàtica del qual potencia la intensitat de la peça (Óscar també està d’estrena presentant el seu nou disc, “Amor”, i la tornada del seu antic projecte DELAFÉ I LAS FLORES AZULES). Junts encapsulen l’eufòria i la fragilitat d’una connexió humana que consumeix i transforma, en què cada petó actua com un catalitzador del que és màgic i inevitable.

Com a colofó a un exercici creatiu com aquest, “Hechizo” ve acompanyada d’un exquisit videoclip d’animació signat per Néstor F., que ja va treballar amb Maria a l’àlbum de country que va compondre juntament amb L’ESTRELA DE DAVID.

Continuar llegint