Connect with us

Novetats discogràfiques

El duo japonès Still Dreams ens presenten “Make Believe”, la seva primera referència a Elefant Records

Publicat fa

el

No cal confessar la debilitat que tenen a Elefant Records per les bandes vingudes de l’Àsia més oriental. El duo Still Dreams reafirma al segell en la meravellosa música que els arriba d’allà, la qual passa a formar part del seu catàleg amb un Mini-LP en vinil 12″ de color rosa que, com no, es publica dins de la seva col·lecció “New Adventures in Pop” que reserven per a noves bandes prometedores.

Ryuta i Maaya ja estaven junts en bandes des de l’època de l’institut. Però després de casar-se és quan decideixen formar Still Dreams. I després d’un parell d’EP’s arriben a Elefant amb “Make Believe”, una depuració del seu concepte musical portat al excels, i és que aquestes vuit cançons conformen un conglomerat d’emocions evocadores, lluminoses i d’esperit obertament pop, prop de Cocteau Twins, Sarah Records, el synth-pop i New Order.

El disc comença amb una cançó que ja havia servit com a presentació. “Ultra Doomed”, és un exercici de pop sintetitzat, evocador i de grans melodies, que podria caure en algun lloc entre Saint Etienne i The Human League. Una cançó que convida a ballar i a emocionar-se a parts iguals. “Last True Love” torna a recordar-nos l’univers dels de Bernard Sumner: baixos plens d’energia, línies ultra enganxoses i lluminositat vitaminada sense límits. Amb un extens desenvolupament de vocació inequívocament pop, alguna cosa que a poc a poc es va convertint en marca de la casa. “Spell” dóna un dels primers girs sorprenents: tocs de funk i música disco a el servei d’una tornada chicloso i euforitzant. Stratocasters mutejades, sintetitzadors percussius, els 80 en explosió. “Drive All Night (Faster Than Light)” posa l’accelerador: vam començar en un syth-pop no molt llunyà a OMD i vam acabar amb tecno-pop en la línia de grups com BIS o DUBSTAR. Hedonisme pur.

“One More Kiss” obre la cara B d’aquest preciós vinil limitat i numerat (i de nou amb una exquisida il·lustració en portada de Kanutsanan Khemthong (és a dir, KNN.5) i torna a recordar-nos la meravellosa dualitat de la música dels Still Dreams, ideal per ser escoltada mentre veus l’alba, màgica per a una nit d’exaltació de la vida. Una cosa així com aquells inicials THE Pains OF BEING PURE AT HEART empesos en aquest cas per una caixa de ritmes. “Make Believe”, a part de posar nom a el disc, dispara el factor malenconiós. Cors trencats i sensibilitat a flor de pell en una peça encandiladora com poques. “Live With Excuse” és tota una explosió èpica d’eufòria, extraient tota l’essència pop de bandes com M83 o Arcade Fire. Un mur de so amagant melodies grans, o la reformulació de l’univers My Bloody Valentine a través dels sintetitzadors. “2008”, per acabar, torna a tecno-pop més preciosista i desinhibit, a les nits d’estiu, a la màxima felicitat.

Un disc que resulta sorprenent per la seva capacitat d’habitar diferents espais emocionals, d’allò més festiu al introspectiu, sempre fidel a unes melodies ineludiblement pop. Una estrena que ens fa presagiar grans moments en companyia de la música dels Still Dreams.

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

on

By

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.