Connect with us

Novetats discogràfiques

El duo japonès Still Dreams ens presenten “Make Believe”, la seva primera referència a Elefant Records

Publicat fa

el

No cal confessar la debilitat que tenen a Elefant Records per les bandes vingudes de l’Àsia més oriental. El duo Still Dreams reafirma al segell en la meravellosa música que els arriba d’allà, la qual passa a formar part del seu catàleg amb un Mini-LP en vinil 12″ de color rosa que, com no, es publica dins de la seva col·lecció “New Adventures in Pop” que reserven per a noves bandes prometedores.

Ryuta i Maaya ja estaven junts en bandes des de l’època de l’institut. Però després de casar-se és quan decideixen formar Still Dreams. I després d’un parell d’EP’s arriben a Elefant amb “Make Believe”, una depuració del seu concepte musical portat al excels, i és que aquestes vuit cançons conformen un conglomerat d’emocions evocadores, lluminoses i d’esperit obertament pop, prop de Cocteau Twins, Sarah Records, el synth-pop i New Order.

El disc comença amb una cançó que ja havia servit com a presentació. “Ultra Doomed”, és un exercici de pop sintetitzat, evocador i de grans melodies, que podria caure en algun lloc entre Saint Etienne i The Human League. Una cançó que convida a ballar i a emocionar-se a parts iguals. “Last True Love” torna a recordar-nos l’univers dels de Bernard Sumner: baixos plens d’energia, línies ultra enganxoses i lluminositat vitaminada sense límits. Amb un extens desenvolupament de vocació inequívocament pop, alguna cosa que a poc a poc es va convertint en marca de la casa. “Spell” dóna un dels primers girs sorprenents: tocs de funk i música disco a el servei d’una tornada chicloso i euforitzant. Stratocasters mutejades, sintetitzadors percussius, els 80 en explosió. “Drive All Night (Faster Than Light)” posa l’accelerador: vam començar en un syth-pop no molt llunyà a OMD i vam acabar amb tecno-pop en la línia de grups com BIS o DUBSTAR. Hedonisme pur.

“One More Kiss” obre la cara B d’aquest preciós vinil limitat i numerat (i de nou amb una exquisida il·lustració en portada de Kanutsanan Khemthong (és a dir, KNN.5) i torna a recordar-nos la meravellosa dualitat de la música dels Still Dreams, ideal per ser escoltada mentre veus l’alba, màgica per a una nit d’exaltació de la vida. Una cosa així com aquells inicials THE Pains OF BEING PURE AT HEART empesos en aquest cas per una caixa de ritmes. “Make Believe”, a part de posar nom a el disc, dispara el factor malenconiós. Cors trencats i sensibilitat a flor de pell en una peça encandiladora com poques. “Live With Excuse” és tota una explosió èpica d’eufòria, extraient tota l’essència pop de bandes com M83 o Arcade Fire. Un mur de so amagant melodies grans, o la reformulació de l’univers My Bloody Valentine a través dels sintetitzadors. “2008”, per acabar, torna a tecno-pop més preciosista i desinhibit, a les nits d’estiu, a la màxima felicitat.

Un disc que resulta sorprenent per la seva capacitat d’habitar diferents espais emocionals, d’allò més festiu al introspectiu, sempre fidel a unes melodies ineludiblement pop. Una estrena que ens fa presagiar grans moments en companyia de la música dels Still Dreams.

Bolos

BRIGHTON 64, últim disc, última gira

Published

on

By

BRIGHTON 64, el llegendari grup de Barcelona, tancarà durant els propers mesos la seva prolífica i exitosa carrera. Serà un comiat llarg i intens, que inclourà la publicació d’un disc amb cançons noves, dos projectes cinematogràfics i una gira final que els farà viatjar una vegada més per tots els racons del país.

El nou disc es troba en ple procés de gravació i es publicarà amb el segell BCore Disc la tardor d’enguany. Inclourà un total de deu cançons amb títols com «Lennon nunca estuvo aquí», «Juguete roto», «2024» o «Hemos tenido suerte».

L’última gira començarà coincidint amb la publicació del disc i continuarà al llarg de l’any vinent, amb dos concerts finals a la sala El Sol de Madrid i la sala Apolo de Barcelona, previstos per a finals del 2026.

Paral·lelament, el grup treballa en un documental que repassarà la seva trajectòria i també en la banda sonora d’una pel·lícula de ficció, el rodatge de la qual s’iniciarà la tardor de 2025.

Els membres de BRIGHTON 64 volen compartir aquest comunicat, adreçat als seus nombrosos i fidels seguidors:

«Es fa difícil donar una notícia com aquesta, i tots els que ens coneixeu sabreu que per a nosaltres és doblement difícil, perquè la nostra identificació amb el grup ha estat absoluta des de temps immemorials. La trajectòria d’un grup acostuma a tenir un principi i un final, i creiem que aquest moment ha arribat per a nosaltres. La primera etapa de BRIGHTON 64 es va acabar de manera abrupta, amb un concert estrany a la plaça de toros de Tomelloso, l’estiu del 1989, i aquell final va ser el reflex d’una carrera plena d’alts i baixos, alegries i decepcions. La segona etapa, que va començar l’any 2011, ha estat més estable i gratificant, però també ha provocat un cert desgast, i sobretot, la sensació d’haver assolit uns objectius que mai no hauríem imaginat el dia que vam fundar el grup. Hem publicat dotzenes de cançons i hem fet centenars de concerts davant d’un públic que ha anat canviant lleugerament al llarg dels anys, però el nucli del qual són uns seguidors acèrrims que per a nosaltres han estat el veritable combustible que ens impulsava a tirar endavant. El fet que els concerts més recents hagin estat dels més apoteòsics de la nostra carrera, i la solidesa i el respecte musical i personal que hem aconseguit entre els cinc membres del grup ens ajuden a pensar que aquest és un bon moment per acabar: acabar mentre encara estem en bona forma.

Però en aquesta ocasió no volem marxar sense acomiadar-nos de tots els que ens heu seguit, estimat i protegit al llarg dels anys. I ens agradaria que aquest comiat fos especial. Especial, per a nosaltres, vol dir treure un últim disc amb temes nous, cançons que puguin fer companyia en el futur  les cançons de sempre; i especial significa també tocar en directe a totes les ciutats que ens han acollit, perquè mai ens ha fet mandra sortir a la carretera i fer quilòmetres per trobar-nos amb la nostra gent. Esperem que es vagin confirmant una pila de dates al llarg dels propers mesos i que ho puguem celebrar junts.

BRIGHTON 64 ha estat per a nosaltres una forma de vida, i tenim nombroses proves, inesborrables i constants, que per a vosaltres també ho ha estat. Per aquesta raó, no podem estar més contents. Moltes gràcies i fins aviat».

Ricky Gil, Albert Gil, Jordi Fontich, Eric Herrera, David Abadía.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.