Connect with us

Novetats discogràfiques

El duo japonès Still Dreams ens presenten “Make Believe”, la seva primera referència a Elefant Records

Publicat fa

el

No cal confessar la debilitat que tenen a Elefant Records per les bandes vingudes de l’Àsia més oriental. El duo Still Dreams reafirma al segell en la meravellosa música que els arriba d’allà, la qual passa a formar part del seu catàleg amb un Mini-LP en vinil 12″ de color rosa que, com no, es publica dins de la seva col·lecció “New Adventures in Pop” que reserven per a noves bandes prometedores.

Ryuta i Maaya ja estaven junts en bandes des de l’època de l’institut. Però després de casar-se és quan decideixen formar Still Dreams. I després d’un parell d’EP’s arriben a Elefant amb “Make Believe”, una depuració del seu concepte musical portat al excels, i és que aquestes vuit cançons conformen un conglomerat d’emocions evocadores, lluminoses i d’esperit obertament pop, prop de Cocteau Twins, Sarah Records, el synth-pop i New Order.

El disc comença amb una cançó que ja havia servit com a presentació. “Ultra Doomed”, és un exercici de pop sintetitzat, evocador i de grans melodies, que podria caure en algun lloc entre Saint Etienne i The Human League. Una cançó que convida a ballar i a emocionar-se a parts iguals. “Last True Love” torna a recordar-nos l’univers dels de Bernard Sumner: baixos plens d’energia, línies ultra enganxoses i lluminositat vitaminada sense límits. Amb un extens desenvolupament de vocació inequívocament pop, alguna cosa que a poc a poc es va convertint en marca de la casa. “Spell” dóna un dels primers girs sorprenents: tocs de funk i música disco a el servei d’una tornada chicloso i euforitzant. Stratocasters mutejades, sintetitzadors percussius, els 80 en explosió. “Drive All Night (Faster Than Light)” posa l’accelerador: vam començar en un syth-pop no molt llunyà a OMD i vam acabar amb tecno-pop en la línia de grups com BIS o DUBSTAR. Hedonisme pur.

“One More Kiss” obre la cara B d’aquest preciós vinil limitat i numerat (i de nou amb una exquisida il·lustració en portada de Kanutsanan Khemthong (és a dir, KNN.5) i torna a recordar-nos la meravellosa dualitat de la música dels Still Dreams, ideal per ser escoltada mentre veus l’alba, màgica per a una nit d’exaltació de la vida. Una cosa així com aquells inicials THE Pains OF BEING PURE AT HEART empesos en aquest cas per una caixa de ritmes. “Make Believe”, a part de posar nom a el disc, dispara el factor malenconiós. Cors trencats i sensibilitat a flor de pell en una peça encandiladora com poques. “Live With Excuse” és tota una explosió èpica d’eufòria, extraient tota l’essència pop de bandes com M83 o Arcade Fire. Un mur de so amagant melodies grans, o la reformulació de l’univers My Bloody Valentine a través dels sintetitzadors. “2008”, per acabar, torna a tecno-pop més preciosista i desinhibit, a les nits d’estiu, a la màxima felicitat.

Un disc que resulta sorprenent per la seva capacitat d’habitar diferents espais emocionals, d’allò més festiu al introspectiu, sempre fidel a unes melodies ineludiblement pop. Una estrena que ens fa presagiar grans moments en companyia de la música dels Still Dreams.

Novetats discogràfiques

Autosleeper publiquen nou single “Substance, sometimes”

Published

on

By

Autosleeper (Radix Records, Galícia) són un trio de post-punk / shoegaze de Barcelona que acaben de publicar el seu nou single “Substance, Sometimes”, seguint el seu anterior EP “Only Forward” publicat al 2020. Autosleeper el conformen el guitarrista / vocalista gal·lès Gareth Hughes, el baixista holandès Niek Leermakers i el bateria espanyol Héctor Aguirrebeña. Les seves influències van des de bandes de post-punk com The Cure, Joy Division i The Smiths fins a rock alternatiu dels 90 com Sonic Youth, Swervedriver, My Bloody Valentine i Ride.

El single “Substance, sometimes”, reflecteix la seva progressió sonora des dels seus singles debut “Nothing” i “Blue Blood”, publicats el 2019, i el seu EP debut “Only Forward”, publicat al març de 2020. Buscant un so més angular que reflecteixi la intensitat dels seus directes, “Substance, sometimes” posa gran èmfasi en les dinàmiques i el soroll, alhora que obre nous territoris al so dels Autosleeper. La intenció del single és servir com a avançament del seu següent EP, encara sense titular, que serà publicat a finals d’aquest any.

Autosleeper també han gravat el seu primer videoclip, que captura a la banda tocant en un espai industrial (Hangar, Barcelona), entrellaçat amb imatges de pel·lícula, processades a través d’un VHS i una televisió antiga. El vídeo va ser filmat per Sara Arruga i editat i post-processat per Harry Steel. La imatge de la caràtula va ser creada per Harry Steel i el seu disseny gràfic per Laura Frade.

El single va ser gravat a ArcticWave Studio a Barcelona per Carlos Dueñas (Maren, Sons of Med, Crab Apples), barrejat per Dom Mitchinson (Bristol – Spectres, Pet Shimmers) i masteritzat per Pete Maher (Londres – Pixies, Nick Cave, Maximo Park ).

Seguint la publicació del seu single, Autosleeper tocaran en diverses ciutats al voltant de la península, inclòs Barcelona, Madrid, Saragossa i València, amb concerts també planejats al Regne Unit i Holanda.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.