Novetats discogràfiques
El duo japonès Still Dreams ens presenten “Make Believe”, la seva primera referència a Elefant Records
No cal confessar la debilitat que tenen a Elefant Records per les bandes vingudes de l’Àsia més oriental. El duo Still Dreams reafirma al segell en la meravellosa música que els arriba d’allà, la qual passa a formar part del seu catàleg amb un Mini-LP en vinil 12″ de color rosa que, com no, es publica dins de la seva col·lecció “New Adventures in Pop” que reserven per a noves bandes prometedores.
Ryuta i Maaya ja estaven junts en bandes des de l’època de l’institut. Però després de casar-se és quan decideixen formar Still Dreams. I després d’un parell d’EP’s arriben a Elefant amb “Make Believe”, una depuració del seu concepte musical portat al excels, i és que aquestes vuit cançons conformen un conglomerat d’emocions evocadores, lluminoses i d’esperit obertament pop, prop de Cocteau Twins, Sarah Records, el synth-pop i New Order.
El disc comença amb una cançó que ja havia servit com a presentació. “Ultra Doomed”, és un exercici de pop sintetitzat, evocador i de grans melodies, que podria caure en algun lloc entre Saint Etienne i The Human League. Una cançó que convida a ballar i a emocionar-se a parts iguals. “Last True Love” torna a recordar-nos l’univers dels de Bernard Sumner: baixos plens d’energia, línies ultra enganxoses i lluminositat vitaminada sense límits. Amb un extens desenvolupament de vocació inequívocament pop, alguna cosa que a poc a poc es va convertint en marca de la casa. “Spell” dóna un dels primers girs sorprenents: tocs de funk i música disco a el servei d’una tornada chicloso i euforitzant. Stratocasters mutejades, sintetitzadors percussius, els 80 en explosió. “Drive All Night (Faster Than Light)” posa l’accelerador: vam començar en un syth-pop no molt llunyà a OMD i vam acabar amb tecno-pop en la línia de grups com BIS o DUBSTAR. Hedonisme pur.
“One More Kiss” obre la cara B d’aquest preciós vinil limitat i numerat (i de nou amb una exquisida il·lustració en portada de Kanutsanan Khemthong (és a dir, KNN.5) i torna a recordar-nos la meravellosa dualitat de la música dels Still Dreams, ideal per ser escoltada mentre veus l’alba, màgica per a una nit d’exaltació de la vida. Una cosa així com aquells inicials THE Pains OF BEING PURE AT HEART empesos en aquest cas per una caixa de ritmes. “Make Believe”, a part de posar nom a el disc, dispara el factor malenconiós. Cors trencats i sensibilitat a flor de pell en una peça encandiladora com poques. “Live With Excuse” és tota una explosió èpica d’eufòria, extraient tota l’essència pop de bandes com M83 o Arcade Fire. Un mur de so amagant melodies grans, o la reformulació de l’univers My Bloody Valentine a través dels sintetitzadors. “2008”, per acabar, torna a tecno-pop més preciosista i desinhibit, a les nits d’estiu, a la màxima felicitat.
Un disc que resulta sorprenent per la seva capacitat d’habitar diferents espais emocionals, d’allò més festiu al introspectiu, sempre fidel a unes melodies ineludiblement pop. Una estrena que ens fa presagiar grans moments en companyia de la música dels Still Dreams.
Novetats discogràfiques
LES CRUET viatgen del crit al xiuxiueig al nou disc ECO
Des de les profunditats del Montseny arriba avui divendres “ECO”, el nou i tercer disc de Les Cruet. Ja sona a totes les plataformes i el pots aconseguir en una breu tirada en vinil.
La banda capitanejada per Laura Crehuet passa del crit al xiuxiueig. On abans hi anava punk visceral i plors desfermats, ara hi trobem una dimensió igualment tel·lúrica i des de les entranyes, però amb una dosi adicional de repòs i atemperament que, com als bons vins de guarda, li confereixen nous matisos d’estructuració, maduresa i complexitat.
El nou disc té dues parts ben diferenciades. A la cara A hi trobem un grapat de temes nous, enregistrats amb tota la banda sota la producció de Joan Colomo. Un manual de curació en sis parts que sorgeix de les entranyes, de l’experiència personal més profunda de la Laura, que amb aquestes cançons ha trobat remei i pau. Des de l’elèctrica “Enyor”, on admet que “en realitat res no varia” fins a la intensitat final de “Nus i desenllaç”, passant per la preciosa serenor d’ “Eclipsi” o el malson recurrent que és “Por num. 2”.
“Avui divendres es publica en vinil i a totes les plataformes”
La segona cara és l’altra faceta de l’eco, no un eco que ressona sino un eco de reciclatge, amb cançons recuperades dels darrers anys d’activitat del grup: alguns singles digitals, una cançó de Nadal o fins i tot una aproximació a l’Apocalipsi segons els Surfing Sirles. I al final, com a cirereta, “Submergida”: una cançó que va sorgir quan l’àlbum ja estava complet i es va enregistrar en la intimitat domèstica a darreríssima hora, per esdevenir l’epíleg perfecte.
Les Cruet són Laura Crehuet (veu i guitarra), Pau Albà (bateria), Oscar Montero (baix) i Xavi Garcia (guitarra). Aquest és el seu tercer àlbum, després de “Pomes agres” i “Cérvols, astres”. Són molt bons, no coneixem cap altre grup com ells i ens els estimem molt.

-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
