Connect with us

Novetats discogràfiques

El duo japonès Still Dreams ens presenten “Make Believe”, la seva primera referència a Elefant Records

Publicat fa

el

No cal confessar la debilitat que tenen a Elefant Records per les bandes vingudes de l’Àsia més oriental. El duo Still Dreams reafirma al segell en la meravellosa música que els arriba d’allà, la qual passa a formar part del seu catàleg amb un Mini-LP en vinil 12″ de color rosa que, com no, es publica dins de la seva col·lecció “New Adventures in Pop” que reserven per a noves bandes prometedores.

Ryuta i Maaya ja estaven junts en bandes des de l’època de l’institut. Però després de casar-se és quan decideixen formar Still Dreams. I després d’un parell d’EP’s arriben a Elefant amb “Make Believe”, una depuració del seu concepte musical portat al excels, i és que aquestes vuit cançons conformen un conglomerat d’emocions evocadores, lluminoses i d’esperit obertament pop, prop de Cocteau Twins, Sarah Records, el synth-pop i New Order.

El disc comença amb una cançó que ja havia servit com a presentació. “Ultra Doomed”, és un exercici de pop sintetitzat, evocador i de grans melodies, que podria caure en algun lloc entre Saint Etienne i The Human League. Una cançó que convida a ballar i a emocionar-se a parts iguals. “Last True Love” torna a recordar-nos l’univers dels de Bernard Sumner: baixos plens d’energia, línies ultra enganxoses i lluminositat vitaminada sense límits. Amb un extens desenvolupament de vocació inequívocament pop, alguna cosa que a poc a poc es va convertint en marca de la casa. “Spell” dóna un dels primers girs sorprenents: tocs de funk i música disco a el servei d’una tornada chicloso i euforitzant. Stratocasters mutejades, sintetitzadors percussius, els 80 en explosió. “Drive All Night (Faster Than Light)” posa l’accelerador: vam començar en un syth-pop no molt llunyà a OMD i vam acabar amb tecno-pop en la línia de grups com BIS o DUBSTAR. Hedonisme pur.

“One More Kiss” obre la cara B d’aquest preciós vinil limitat i numerat (i de nou amb una exquisida il·lustració en portada de Kanutsanan Khemthong (és a dir, KNN.5) i torna a recordar-nos la meravellosa dualitat de la música dels Still Dreams, ideal per ser escoltada mentre veus l’alba, màgica per a una nit d’exaltació de la vida. Una cosa així com aquells inicials THE Pains OF BEING PURE AT HEART empesos en aquest cas per una caixa de ritmes. “Make Believe”, a part de posar nom a el disc, dispara el factor malenconiós. Cors trencats i sensibilitat a flor de pell en una peça encandiladora com poques. “Live With Excuse” és tota una explosió èpica d’eufòria, extraient tota l’essència pop de bandes com M83 o Arcade Fire. Un mur de so amagant melodies grans, o la reformulació de l’univers My Bloody Valentine a través dels sintetitzadors. “2008”, per acabar, torna a tecno-pop més preciosista i desinhibit, a les nits d’estiu, a la màxima felicitat.

Un disc que resulta sorprenent per la seva capacitat d’habitar diferents espais emocionals, d’allò més festiu al introspectiu, sempre fidel a unes melodies ineludiblement pop. Una estrena que ens fa presagiar grans moments en companyia de la música dels Still Dreams.

Novetats discogràfiques

“Tot és molt difícil”, avançament del nou disc d’en Joan Colomo

Published

on

By

Tot és molt difícil’ podria ser la típica cançoneta que vas cantant dins el teu cap cada cop que t’adones que no controles la majoria d’elements que configuren el teu dia a dia. Arribar a final de mes o entendre la pàgina web de la Renfe poden convertir-se en tasques d’una dificultat titànica. La revolució tecnològica suposadament ens havia de facilitar les coses, però la vida moderna és una gimcana que et posa a prova constantment. Amb un punt d’exageració i amb un embolcall acústic aquesta és la cançó que obrirà TECNO REALISTA, el nou disc del cantautor de Sant Celoni.

També sobre el pre-order de l’edició limitada de TECNO REALISTA, una preciosa edició en vinil i carpeta semi-envernissada. En aquesta ocasió, la discogràfica Montgri intentarà no enviar els discs per missatgeria o correu postal. Aviat donaran detalls de com recollir les còpies.

Joan Colomo és, sens dubte, un dels músics més prolífers, talentosos i carismàtics de la música catalana de l’última dècada. Segurament, també, és un dels escriptors de cançons més àcids i punyents que tenim a casa nostra. Un Ray Davies escorredís i de mirada capcota que, de mica en mica, sense fer gaire soroll i com qui no vol la cosa, ha anat acumulant un cançoner popular propi replè d’himnes atemporals que ens expliquen el dia a dia de la nostra crua i melancòlica realitat.

El podrem veure en directe el pròxim 5 de maig al Festival MiniBeat de Granollers.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.