Connect with us

Novetats discogràfiques

Dotore estrena “La canción de nuestro próximo verano” primer avançament del seu nou disc

Publicat fa

el

Dotore torna després de gairebé 7 anys, amb un disc especial, creat exclusivament a partir de samplejats de les seves veus i les seves “palmes”. Dotore, projecte personal de Pablo Martínez Sanromá, avança aquesta oda de pop a l’estiu, primer single del seu quart llarg que veurà la llum a la tardor a través de Fohen Records.

“Totes les cançons estan fetes només amb samplejos de les meves veus i els meus cops demans, és a dir, en tot el disc no hi ha ni un sol so que no sigui la meva pròpia veu o els meus palmells. En aquestes cançons volia aprofundir sobre el que ja vaig començar amb el disc anterior “Variacions” en el qual feia servir el sampler de les meves veus com un instrument més, per passar a convertir-lo en el concepte vertebral del disc.

Es tracta d’una espècie de recerca de l’orgànic i el singular, i volia fer servir el més bàsic i personal que tenia per fer un disc, que és la meva pròpia veu. D’una banda em seduïa la perfecció i les possibilitats de fer música de forma digital, però per un altre em repel·lia el món del que és purament digital, i el fred i sintètic de fer música electrònica amb les mateixes eines i llibreries de sons a l’abast de tot el món. Buscava una mica la sensació de calidesa, no tant en el so, sinó la sensació del familiar.

El disc està inspirat en la història del pop, però molt influenciat per coses com el minimalisme de Steve Reich, la música coral i clàssica contemporània de l’Arvo Pärt, o l’ambient de Brian Eno entre d’altres. Aquestes influències no són tan òbvies potser en aquest primer single, molt més pop, però sí que ho són, com es veurà més endavant, a la resta del disc”

Novetats discogràfiques

Koko-Jean & The Tonics presntaran el seu nou disc “Shaken & Stirred” durant aquest mes de desembre

Published

on

By

La formació barcelonina de soul i rhythm and blues, Koko-Jean & The Tonics, acaba de publicar el seu àlbum de debut “Shaken & Stirred”, i el presentarà en directe el 10 de desembre a la sala Upload de Barcelona, 17 de desembre a la sala Zero de Tarragona i el 18 de desembre al Cafè del Teatre de Lleida.

La voracitat musical de Koko-Jean Davis, vocalista afrocatalana nascuda a Moçambic però resident a Barcelona, es va posar a prova durant la pandèmia, però n’està sortint amb més gana i ritme que mai. A la seva nova aventura amb The Tonics, formació amb què ja havia posat de cap per avall l’escena soul i rhythm’n’blues barcelonina anys enrere, han canviat el seu hàbitat natural del directe (malgrat haver actuat més de 25 vegades des que va acabar el confinament) potenciant el de l’estudi d’enregistrament, gestant els seus dos primers EPs el 2020: Hairwhip (Do The Do) –publicat just abans de la pandèmia – i Please Mr. Milton, tots dos produïts per Dani Nel.lo. Ara presenten “Shaken & Stirred”, un flamant àlbum de debut amb grans dosis de soul, blues i rock’n’roll, tot envoltat de l’esperit musical de Nova Orleans. És a dir: Koko-Jean & The Tonics en estat pur.

Totes les tradicions musicals de les quals beu la banda queden exposades a Shaken & Stirred. El seu primer avenç, Pattin Juba, és un revival d’un folklore afroamericà que comença funky groove i es va accelerant cap a un ritme alegre de gospel. Aquest tema ens revela les arrels del swampy blues i del claqué, recuperant la referència a una forma de dansa amb què purgaven els seus mals els esclaus, i aprofundint de passada al blues africà. Per contra, el segon, ‘Never Said No’, la seva cançó més “pop”, abraça ritmes de rock’n’roll seixanta a l’estil yeyé, sense que això li resti una mica de carisma i d’aquesta actitud soulera que ha fet cèlebre a Koko-Jean i la seva tropa. És fàcil imaginar que ‘New Orleans’ beu directament de l’inconfusible riff de guitarra a l’estil Bo’ Diddley. És un second line inspirat pel Mardi Gras de la gran ciutat de Louisiana. I temes com ‘Hard To Say Goodbye’, on Koko-Jean registra el seu primer duet amb la veu de Víctor Puertas en homenatge al bluesman barceloní recentment mort Amadeus Casas, i ‘Leaving Trunk’, versió del mític tema del gran Taj Mahal, traspuen blues pels quatre costats.

No falten picades d’ullet a temàtiques romàntiques i alhora reivindicatives a Shaken & Stirred. ‘Practice What You Preach’ tracta sobre una persona que està atrapada en una relació controladora, però la parella de la qual és menys que perfecta; i ‘What You Mean to Me’, en forma de preciosa i punyent balada entre el blues i el rock progressiu dels 70, és en realitat una carta d’amor agraint als ex pel creixement emocional malgrat l’experiència tumultuosa, però confessant que per fi s’ha alliberat del dolor perquè l’ha perdonat. D’altra banda, temes com “From the Country to the City” i “Movin On” reflecteixen el poder de la perseverança i la lluita per un futur millor per a la societat. La primera, sobre un rerefons molt dixie i country-góspel, explica la història d’una noia negra del camp que somia emigrar a la gran ciutat per viure la rebel·lia del rock’n’roll. La segona, en canvi, és una cançó protesta que recorda les manifestacions de l’any 1968 als Estats Units contra la Guerra del Vietnam i les injustícies socials i racials dels temps i del president. Construïda sobre la base d’un patró de blues 6/8 i inspirada en una cançó de “Sharon Jones”, adapta el poema “I Look At The World” de l’històric activista i escriptor afroamericà Langston Hughes.

Concerts,
10/12  Sala Upload – BARCELONA
17/12  Sala Zero – TARRAGONA
18/12  Cafè del Teatre –  LLEIDA

Entrades a www.curtcircuit.com

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.