Sabedors de la complicada situació sanitària i amb l’aplicació de les mesures corresponents, tiran endavant amb l’edició d’enguany de la millor forma possible. Amb la millor música en viu en petit format a l’aire lliure que pots trobar en molts de km a la rodona. 

I aquest cap de setmana, sessió doble amb estils deliberadament contraposats per a dissabte 17 i diumenge 18 de juliol.

Dissabte 17 de juliol 2021
Co-producció entre les JMEP i el Plug in the Gear per a ments obertes.
ENTRADES (8€)

KLS (Benicarló)
Aquesta edició comptarà amb la participació de la banda insígnia del ja mític Plug in the Gear. KLS no deixen presoners! KLS representen la militància underground com ningú a base d’una breu però aclaparadora descàrrega sònica d’intensitat noise, ritmes trencats i violència sònica a mig camí entre el grindcore, el post-hardcore i l’experimentació. Presenten el seu nou EP “Noisehits” una autèntica “animalà” sònica que aixecarà del terra als/les oients més sensibles. 
Avisem…sense concessions!!!

MARTÍ GUILLEM (València)
El creador valencià presenta la constant evolució del seu espectacle DLIGHT. Un concert/performàtic inclassificable a nivell sonor, objectual i escènic on crea una experiència sono-lumínica única i fugaç amb una forta càrrega energètica i poètica impossible de classificar. Collage electroacústic a mig camí, o no, entre els sons d’industrial-noise i la vinculació valenciana amb la pólvora.

Diumenge 18 de juliol 2021
Ermita de la Pietat
ENTRADES (10€)

IAN KAY (França)
El prodigi de Lió presentant el que serà un dels disc de l’any  + LOS MEZCAL DJ’S

Les JMEP tenen l’immens honor de presentar Ian Kay. Que sense cap mena de dubte serà The next Big thing! Hi ha que descobrir-lo ARA!

Aquest andrògin jet-setter francès d’origen armeni amb seu a BCN, un dels il·lustres de l’escena garatge-punk europea, presenta en directe el que serà quan és publiqui, un dels discos de l’any.

Walk that road again, produït per Jeremy Yeremian i Nic Jodoin, va ser gravat ni més ni menys als estudis Valentine de Los Angeles on a finals dels 60 van fer màgia Beach Boys, Boyce & Hart o Kenny Rogers. Ian ho toca quasi tot a un disc amb actitud rocanrolera i cullerades ben sacsejades de sucre moreno per a aconseguir un so fresquíssim. Una mica més pop?, pot ser. Total, un geni així pot fer el que vulgui. 

El seu so és comparat amb The Kinks o The Hollies però també pot recordar als Byrds o als Easybeats. En directe la banda sona com un canó comandada pel seu elèctric i carismàtic líder. Ara és el moment!!!