Després de les tempestes pandèmiques que hem passat, recuperar una mica de normalitat ja toca. Tot i no tenir gaire clar si és el final del maleït virus, la veritat és que s’ha d’aprofitar l’escletxa de llibertat que et dona el destí. I l’escletxa es diu Festival Fusiònica, que organitzat per l’associació l’Arcada Koncerts, arriba a la seva 24 edició. Si, si, 24 edicions non stop d’un projecte que va començar al 1997 a un petit poble vallesà com Lliçà d’Amunt.

“Després de no poder realitzar el Fusiònica l’any 2020 per culpa del coi de virus, portàvem 23 anys seguits sense faltar a la cita, aquest any hem volgut apostar per propostes molt interessants de la comarca, juntament amb les millors novetats que tenim al nostre entorn, un homenatge als nostres inicis, rascar la base per extreure kriptonita”, comenta l’Arni, un dels organitzadors del festival.

En un altre escrit ja repassarem la trajectòria del festival per veure com s’ho fan per mantenir encesa la flama. Ara, centrem-nos en el cartell d’aquesta edició, que se celebrarà durant dos dies de finals d’octubre, 29 i 30, al Parc Firal de Granollers, un espai gegant que adaptaran al petit format. Els preus van dels 10€ el divendres als 12€ del dissabte; l’abonament dels dos dies surt per 18€, preus més que populars per l’arsenal de 15 bandes del Fusiònica. Es poden adquirir a través de la seva pàgina web www.fusionica.org, on també trobaràs tota la informació relacionada amb bandes, horaris i demés informació.

El divendres 29 comptarà amb sis bandes, bàsicament de punk rock i post hardcore, bona mescla per començar el Fusiònica. Repassem una mica les bandes: Los Re-Sonators, que surten de les cendres de mítiques bandes, com Motorzombis o The Amphetamine Eaters, facturen un punk rock a tot drap que juntament l’espectacle visual, segur que no deixa indiferent a ningú. Flamsteed vindran a presentar el seu nou EP “Some Tears Allowed“, consolidats com una banda de Punk Rock Emo 90s. La seva música se centra en ritmes mitjos, melodies i crits, mentre les seves lletres són combatives, emocionals i viscerals. Gürtel Club surt de l’essència de Masferrer, dels activistes que mai en tenen prou i sempre lluiten contra les adversitats del món real. Formació sorgida de Montornès del Vallès, organitzadors de saraus varis, la Gürtel Club és una crítica social a ritme del millor punk rock, de la música que han mamat i amb l’actitud dels inconformistes. Presentaran nou disc titulat igual que la banda “Gürtel Club”, editat l’octubre del 2020 amb diferents segells i col·laboradors. 10 temes de punk rock a pinyó que faran les delícies dels més corruptes i punkarres del barri. Continuem amb els Coherence, hereus de l’emocore dels 90 amb un discurs contemporani, aquest any han gravat el que serà el seu segon LP, tancant l’etapa de “Estímuls Nocius” (2018), el seu primer disc i de l’EP “Un quart i deu de vuit” (2020) que els han portat una multitud de concerts a les esquenes. Muntant Clan, un dels descobriments del cartell, rap core a lo “Rage Against de Machine” però amb empremta personal, destaquem una frase de la seva bio “Nascuts dels residus viscosos de les clavegueres del vallès, el Clan Mutant busca adeptes lletjos com tu, per unir-se a la tropa de la armada mutant…”. Acabarem les bandes del divendres amb la nova formació vallesana que ho petarà aviat, 800Mil Pepas, banda de punk rock, amb referències molt amplies, des del blues punk dels Bellrays fins al rock dels Motörhead, passant de puntetes pel punk hardcore més primitiu. Les lletres són d’urgència social i en defensa d’una escena cultural més underground.

De cara al dissabte 30, la proposta és impressionant. S’inicia amb dues bandes a la tarda, Zesc, un dels descobriments de la temporada, una banda del baix Vallès que està entre el garatge de muntanya i el pop de guitarres esmolades, teclats sintetitzats, balenes siderals i reverberació sorollosa. Shoegaze? Noise pop?. No es podria saber. I tot seguit, els Tilde, que ens sorprendran amb les dinàmiques i l’amor per les ombres i les llums, la poesia i el so sense artificis. El grup s’inspira en el postrock, el jazz, el flamenc, la psicodèlia i el pop. Presentaran al Fusiònica el seu darrer LP “Algae“. I continuem amb la resta de bandes pel vespre/nit del dissabte. Comencem amb els Assac!, que tornen als escenaris després de sis anys de silenci. Ho fan amb guitarra nou (Andreu de A Tomba Oberta) i tocant els clàssics de hardcore bèstia, ràpid i llenyataire. Againsters, quartet format per en Dr Tonyina (guitarra de E150), Unclu Garrot (baixista de Zombi Pujol, Buellam…), Bolo (batería dels SubterraneanKids) i Macky (cantant de Mostros); els quatre s’han ajuntat per buscar alguna excusa per fer alguna cosa després d’esmorzar. L’excusa sona a punk rock. Dalla és hardcore punk ple d’energia, velocitat i contundència, amb una clara influència melòdica. Des de l’amistat i el compromís et faran cridar i saltar a parts iguals, amb influències de bandes com Propagandhi, RKL, Snfu, AWS i Berri Txarrak. Bonestorm trenca el sostre creatiu del hardcore per posar-se a buscar una cosa que sona pròpia: unes guitarres, unes melodies, unes històries i una manera d’explicar-les. Els taradellencs presentaran el seu darrer treball “L’escala circular”, un disc que parla de fugir d’un mateix per acabar tornant al punt d’origen. Tansumica facturen post-hardcore cristal·litzat en una implosió de veterania, frescor i foscor a parts iguals, amb lletres demolidorament autoreflexives i riffs críticament urgents. S’emmirallen tant en Refused​ com en Engine Down,​ tant en Hot Water Music​ com en Randy​. I per acabar, la cirereta del pastís, VLACK, amb Marc Teichenné al capdavant d’aquest nou projecte continuista dels irrepetibles Rippers, ens il·lumina amb un nou disc “Mental Diaspora” editat per BCore Disc el passat maig del 2020 i acompanyat pel seu germà Joan Teichenné a la bateria. La resta, tot seu: guitarres, veu, baixos, composicions com a punta del penell que després de més de 20 anys donant a llum música sota la sigles dels Skull Boys, Rippers, Pudor Crònica o Tesseire, on el seu talent continua descobrint nous camins; Marc neix i reneix amb una força descomunal i una energia de difícil compressió. Si sempre trobem un límit, aquí no n’hi ha; la música és descomunal, Punk, Rock, Hardcore, Metall… no hi ha cap bastió que defineixi a VLACK, tot és un frec, un xoc amb tot aquest ordre estilístic que literalment veu forçada la seva aproximació a cada un d’ells sense que una orientació clara pugui etiquetar VLACK ni calmar la nostra ansietat en la recerca d’un per què de tot això. És música. És essència.