Connect with us

Festival

El Festival Fusiònica arriba aquest octubre a les 28 edicions d’independència musical i culte al DIY “do it yourself”

Publicat fa

el

El Festival Fusiònica torna un any més, per continuar sent un aplec de referència per a l’escena alternativa, independent i underground. Organitzat per l’Associació L’Arcada Koncerts des de 1997, aquest festival ha mantingut la seva aposta per la música amb actitud, el pluralisme estètic i la proximitat amb el públic, tot fidel al format DIY que el defineix.

El Festival Fusiònica és per aixecar la veu i rebentar murs. Una trobada de fanàtics del directe, una trinxera on el punk, el hardcore, el post, el soroll i l’actitud DIY es barregen sense filtres. Res de catifes vermelles ni postures impostades: aquí la cultura es fa amb suor, crits i guitarres afinades a ganivet.

Què és el Fusiònica
Fusiònica és molt més que un festival musical: és una plataforma de creació, resistència i comunitat. Amb més de dues dècades d’història, ha servit per acollir la millor fauna de l’underground mundial i per visibilitzar uns conceptes que sovint queden fora del circuit comercial. “El públic que ve al Fusiònica ve a conèixer, sabent que trobarà bona música i una actitud transgressora, fora de les imposicions del sistema, sortint de cada concert amb un somriure a la cara. I sí, amb 28 edicions hem aconseguit que el públic vingui sense conèixer a moltes de les bandes” comenta l’Arni, soci i membre fundador de l’Arcada Koncerts.

Una història de resistència
Més de dues dècades, 28 edicions, prop de 400 bandes i zero pactes amb el conformisme. El Fusiònica ha estat i continua sent el punt de reunió per a qui no encaixa en el relat oficial. Aquí hi ha lloc per a les propostes que no surten a les ràdios comercials, per als que prefereixen la veritat crua abans que el “postureo” amb brillantina.

Edició actual: zero filtres, màxima energia
Aquest any, el cartell és una bomba de rellotgeria: punk rabiós, hardcore per aixecar la pols, bandes emergents que cremen escenaris i experiències visuals que et faran dubtar si estàs en un concert o en un malson psicodèlic. Preus populars, proximitat absoluta i un ambient que només s’entén si hi ets dins, a la vora de l’escenari, amb el cos vibrat per l’ampli del baixista.

El 17 d’octubre, Festa Presentació de la 28 edició
La festa de presentació estarà protagonitzada per dues bandes molt especials. PUMUKY els de Tenerife són uns clàssics de l’escena alternativa. Vindran a presentar el seu nou disc “No sueltes lo efímero”, on la banda torna al seu so més característic, un slowcore abrasiu de crescendos controlats i textos a cor obert, sense cap filtre, vorejant de vegades la intensitat del shoegaze més brut, en altres ocasions apropant-se a passatges amb empremta dream pop, però sempre amb el segell propi que sempre els ha caracteritzat.

RAMONA FLORES és un cant a l’esperança en un món de merda. Es defineixen com una barreja entre l’indie i el shoegaze, amb influència del garatge i una forta connexió amb els 90 alternatius. La seva música explora els marges, qüestiona l’establert i dona veu al que és vulnerable, el que és ambigu i allò que escapa del llenguatge.

El 24 i 25 d’octubre serà la part central hi haurà el gruix de les actuacions

El divendres 24 hi hauran 4 formacions d’amunt de l’escenari:
NAUUUS és un power-duo de Sabadell que torna als escenaris amb el seu gamberrisme particular. Amants de les barres de bar, fans de Chiquito de la Calzada i de Kurt Cobain, la seva música s’enfila cap a un hardcore lateral fins a l’emo vallesà. Amb un parell de copes, si cal, Nauuus prometen un directe sòlid, contundent, emotiu i sense pèls a la llengua.

SINKS són un trio de noise-rock de Brno, República Txeca. Musicalment parlant combinen les línies de baix groovy amb patrons de bateria força complexos, però del tot ballables, i amb un treball de guitarra minimalista però del tot explosiva. Les seves lletres exploren la ira i les lluites inherents a la vida sota el capitalisme avançat i els seus problemes resultants. El públic d’arreu d’Europa ha lloat constantment els seus directes, molt emotius, enèrgics i crus, unes qualitats que ells no es cansen de demostrar en totes les seves impecables gires.

FASTLOUD és un projecte musical que recorda el punk-rock dels 90, amb cançons curtes, ràpides, intenses i amb lletres crítiques que parlen de la vida quotidiana. Influenciats per grans del punk melòdic com NOFX, Lagwagon o Good Riddance. Avui en dia la banda destaca per ser una de les bandes referents del hardcore melòdic amb una influència que ha arribat a escala global. Vindran a presentar el seu últim treball “Rice again!?”.

MITRAILLE ens vindran a presentar el seu nou àlbum “MITRAIILLE”: vint-i-tres minuts de garatge punk a tota màquina, amb incursions al powerpop sorollós, el hardcore contundent, la psicodèlia, el post-punk enganxós i, bé, la velocitat per la velocitat. Mitraille està a punt per difondre el gospel garatgecore belga una vegada més.

AUTODESTRUCCIÓ és part de la família del Fusiònica. Liderat pel gran Candid Coll a la veu i guitarra, fan el seu retorn als escenaris el pròxim 24 d’octubre. Autodestrucció és una banda que neix amb la voluntat d’expressar ràbia, inconformisme i energia a través d’un so cru i directe. Arrelats en l’escena punk i hardcore, el grup combina velocitat, riffs tallants i unes lletres que disseccionen la realitat amb mirada crítica i sense concessions.

El dissabte 25 hi hauran 5 bandes que completaran la part central del Fusiònica:
SAÏM vindrà a presentar el nou disc “Precipitacions”, quarta referència dels mallorquins i això, és sinònim de Fusiònica. Una de les nostres bandes cabdals, de les que millor defineixen el concepte del festival. Una banda que és  capaç de deixar-se influenciar per Jawbox, Aina, Hot Snakes, Jawbreaker, Superchunk, Pujà Fasuà, Nita, Foraster, Shenobi, Manfel o Gitane per, en última instància, sonar únicament a Saïm. Concretament, a pophardcorepunkpost.

BOPS, la banda francesaés el projecte de 3 germans, Louis, Oscar Germain i el seu amic Tom. Gràcies a dos primers àlbums amb tocs garage-pop i una sèrie de xous europeus, el grup va destacar i va confirmar l’exuberància de la seva música en viu. Havent dominat les influències de les primeres produccions, el grup adopta una visió enginyosa i decididament més personal de la música, que els permet avançar cap a altres horitzons, més aguts (Fat White Family, Talking Heads) i més atrevits (Mgmt, Foxygen).

HOSTIA PEDAGÓGICA fa garatge postpunk per a oficinistes piròmans. Que no és poca cosa. Directes potents, plens de riffs, soroll, ritmes contagiosos i lletres que conviden al desfogament. Tot plegat, amb una bona dosi d’ironia i irreverència.

ESPIRICOM neix de les cendres de Schwarz, la banda d’avant-rock psicodèlic que va estar activa durant vint anys i va publicar nou àlbums. Integrat per Alfonso Alfonso (Artificiero, Nepal Napalm, ex-Schwarz) i Fran del Valle (Perro, ex-Schwarz), el duo reprèn les coordenades de la banda mare amb més èmfasi en els elements orientalitzats i tribalistes, una bona dosi d’electrònica marca de la casa i sense menysprear els riffs. Pel que fa a les lletres, s’endinsen en territori esotèric i ocultista amb una gran càrrega simbòlica.

LA HIEL és un projecte musical que neix de la inquietud d’explorar nous territoris sonors, alhora que es nodreix d’influències de rock alternatiu de final dels noranta i el shoegaze. Amb membres de The Wax, La Hiel es presenta com una proposta contundent, plena de soroll, però també amb una enorme càrrega emocional que explora les fronteres del so i l’experimentació.

El 29 d’octubre, postFusiònica i claúsura
Sí, s’acaba el Fusiònica un dimecres, és el dia per als amants de les sensacions fortes, i s’acabarà amb la banda de Marsella, Catalogue.

CATALOGUE  forma part del moviment de revival post-punk, influenciat per l’abundància musical dels anys 80 post-punk. D’aquells anys, senten la barreja de gèneres, la mecànica del ball i l’absència de límits. Portat per una caixa de ritmes tossuda, un baix que martelleja, mentre que guitarres, sintetitzadors i veus donen forma a les melodies: rock explosiu i new-wave elegant.

NICKZERO9 són un duo emergent de dues bandes trencadores com els desapareguts Camping i els transgressors Tiger Menja Zebra (encara en actiu). La seva proposta ens porta per un live set d’electrònica de ball, des del techno detroit fins a l’electro francès en algunes de les seves composicions, amb molt de toc del rampell industrial dels passats individuals. Influenciats per artistes com Juan Atkins, Alessandro Cortini o John Hopkins, aquest duet barceloní aposta per una sòbria i electritzant posada en escena, a través de les màquines disposades a desfigurar la realitat.

Sala radikal, un oasi de la cultura underground a Granollers
Aquest any tot el festival Fusiònica és realitzarà a la nova sala radikal, un espai per descobrir noves sensacions al cor de Granollers.

Lloc,
Sala radikal C/. Francesc de Quevedo, 11. Granollers. Barcelona

Entrades,
Divendres 17 octubre “FESTA PRESENTACIÓ” > ENTRADA
Divendres 24 octubre > ENTRADA
Dissabte 25 octubre > ENTRADA
Dimecres 29 octubre > ENTRADA

www.fusionica.org

Festival

ACTITUD FEST, 26 i 27 de juny, 15 anys de militància underground

Published

on

By

Com cada any, anirem a l’ACTITUD FEST en peregrinació. Durant els dies 26 i 27 de juny del 2026, torna una cita ineludible pels amants del directe i les emocions fortes. Aquest any el festival arriba a la 15a edició, que organitzat per l’associació Soroll i amb la col·laboració de Saltamarges continua amb la mateixa idea que als seus inicis, allà cap al 2010, actitud, bona música i bon ambient. Molta gent ens diu: “és que moltes bandes no les conec!” …és igual perquè així en coneixeràs moltes de noves i fliparàs amb un espai aïllat de la merda comercial.

L’Actitud Fest és un festival de música independent i alternativa que se celebra a la localitat de Vidreres. Va néixer de la iniciativa dels col·lectius Freakorange i Vidcore, vinculats a l’Associació Soroll, que des del 2002 han organitzat centenars de concerts sota la filosofia Do It Yourself (DIY).

El festival està especialitzat en estils com el punk, hardcore, post-rock, math-rock, noise i altres propostes alternatives allunyades dels circuits comercials. Més que apostar per grans caps de cartell, l’Actitud Fest prioritza la qualitat artística, l’energia en directe i l’autenticitat de les bandes participants.

Amb un aforament reduït i un ambient familiar, s’ha convertit en un festival de referència dins l’escena underground catalana i estatal. La seva filosofia autogestionada, els preus populars i la proximitat entre públic i artistes són alguns dels seus trets distintius.
ENTRADES

Bandes al cartell,
II IT ANITA
It It Anita és una banda de noise rock procedent de Lieja (Bèlgica) formada el 2014, coneguda per un so visceral i sense filtres que combina l’agressivitat del punk amb la intensitat del noise rock contemporani.
Amb guitarres tallants, ritmes tensos i una energia desbordant, el grup ha construït una reputació sòlida dins l’escena alternativa europea, especialment gràcies a uns directes físics i imprevisibles.
Des dels seus inicis, la banda ha apostat per una música directa i catàrtica, influenciada per l’herència del noise rock nord-americà i el post-hardcore, amb referències que sovint evoquen grups com The Jesus Lizard, METZ o At The Drive-In. El seu estil combina riffs abrasadors, estructures dinàmiques i una intensitat constant que oscil·la entre el caos controlat i l’explosió sonora. Actualment presenta el seu nou treball HI HI HA HA (Vicious Circle 2026).

HIPPIE TRIM
Hippie Trim es van donar a conèixer amb el seu primer senzill “Supersonic”, que va generar molt d’interès dins l’escena i va impulsar un ascens ràpid, amb el seu primer concert esgotat setmanes abans.
El grup va compartir escenari amb la banda nord-americana Drug Church durant la seva gira per Alemanya i el 2019 va cridar l’atenció amb el seu disc de debut “Cult”. Aquest àlbum mostrava una combinació única de duresa i melodia, amb riffs dinàmics i una veu alhora crua i etèria, convertint-se en el seu segell distintiu i captivant tant públic com crítica.
Després d’una pausa breu per la pandèmia, van tornar amb força el 2022, rebent elogis de mitjans internacionals. Han tocat amb grups destacats com Turnstile, Fleshwater o Fiddlehead, ampliant el seu estil musical. El seu segon disc, “What Consumes Me”, va marcar una nova etapa en la seva evolució.

E-150
Fundats el 1995 a la perifèria barcelonina, E150 van perpetrar una activitat de 9 anys, en la qual van materialitzar un munt de gravacions, dues gires pels EUA i infinitat de dates peninsulars i europees. Es van acomiadar el 2004, entre l’esgotament i la dificultat de compaginar el grup amb les responsabilitats de la vida adulta.
Però 30 anys no se celebren cada dia i E150 aprofiten aquesta efemèride (i la reedició de la seva discografia) per fer una sèrie de concerts de reunió que, si no passa res, tindrà la seva última parada a l’Actitud Fest de Vidreres. Ocasió única per viure una vetllada de rabiós hardcore com les d’abans!

BIG KIDS
Big Kids (Oakland, EUA) és el projecte de llarga trajectòria de Jason Romero, una figura clau de l’escena punk/emo de la Costa Oest. Nascut en el context del “revival emo” de finals dels anys 2000, el projecte va girar internacionalment amb bandes com Joyce Manor, Algernon Cadwallader o Sed Non Satiata, mantenint-se sempre profundament arrelat a l’escena DIY.
Després dels seus últims concerts el 2014, Jason va continuar el projecte amb Pigeon Island, publicant Bad Kids el 2025 i mantenint el seu so característic.
Ara, 15 anys després, Big Kids tornen als escenaris, creuant l’Atlàntic amb una nova formació que inclou dos amics catalans. El seu so captura l’essència de l’amistat, les gires DIY i l’energia del punk rock: melodies i intensitat, tornades corejables i feedback.
La banda girarà per Europa, reconnectant amb una història que va començar el 2011 a l’Actitud Fest, interpretant cançons tant de Big Kids com de Pigeon Island.

TANØ
La llavor del power duo català Tano! es va plantar el 2014, arran dels concerts pòstums de la gira de Hurricäde compartint escenari i gira amb els també desapareguts Anchord. La germinació va sorgir al 2015, quan l’Oskar Garcia (Hurricäde) i en Victor Pelusa (Anchord, Mendra) s’ajunten cada vegada de manera més regular al local d’assaig, d’on n’acabarà sortint un encanteri musical del tot original. Cançons esbojarrades, dissonants, rítmiques i dinàmiques, cantades íntegrament en català i en constant recerca de noves sensacions que es reflecteixen en tres entregues discogràfiques i ressonen en incomptables concerts per terres catalanes, la península ibèrica i part del continent europeu; directes on es mantenen les emocions fortes, la visceralitat i lletres amb caire de llegendes amb un missatge al darrere escopides pel micro.

JOHNNIE CARWASH
A la banda assolellada del carrer hi ha un garatge desordenat: és d’allà d’on surt la música de Johnnie Carwash. Guitarra, baix i bateria: és tot el que necessiten per destrossar cançons pop amb un somriure despreocupat i llançar onades de punk crues i honestes a la teva cara.
Després de quatre anys a la carretera i prop de dos-cents concerts, els cool kids tornen amb el seu segon àlbum, No Friends No Pain. Deu temes que celebren l’amistat, l’amor i les ruptures, sense renunciar mai a la diversió i la lleugeresa.

Gros Enfant Mort
Gros Enfant Mort és una banda de screamo i post-hardcore originària de Poitiers (França), que combina una intensa expressivitat emocional amb passatges sonors durs i abrasius, arrelats en la tradició del hardcore post-punk europeu.
El projecte arrenca el 2019 com una idea solista que l’autor desenvolupà de manera introspectiva, per després ampliar-se amb músics col·laboradors per tocar en directe i estructurar una proposta de banda més completa.
Musicalment, Gros Enfant Mort s’inscriu en la vena del screamo francès i post-hardcore que succeeix a figures com Daïtro, Amanda Woodward o Sed Non Satiata, caracteritzant-se per un so carregat d’intensitat, que transita des de passatges melòdics subtils fins a murs de soroll, amb vocals cridats i rítmiques que conjuminen urgència i emotivitat.

VÍBORA
Egin Ez Dugun Guztia (en castellà: “Todo lo que no hemos hecho”) és el segon LP de Víbora. El treball parla de la nostàlgia, de tot el que la banda ha viscut aquests últims anys i de tot allò que s’ha deixat de costat pel projecte. Reflexiona sobre els llocs on els ha portat i sobre el pes que un projecte així adopta en les vides dels seus membres. També tracta la il·lusió de continuar apostant pel DIY i el desencant de créixer i que res no canviï.
La preproducció es va fer a Gakobeltz Hit Faktoria amb Joseba Baleztena i Miren Narbaiza. Es va gravar amb Borja Pérez als estudis La Nave Hermosa a l’agost de 2026, i posteriorment va ser masteritzat per Victor Garcia.
Víbora és una banda de post-hardcore formada a Gasteiz a principis del 2018 per membres de l’escena hardcore i punk de la ciutat.

CHALK HANDS
Chalk Hands tornen el 27 de març de 2026 amb el seu nou àlbum The Line That Shapes the Coast of Us, publicat a través de Dog Knights Productions.Abans de la sortida del disc, la banda compartirà Breaking Waves, el primer single i un primer tast del món que construeix el nou treball.Ampliant les bases emocionals i sonores establertes pel seu aclamat debut Don’t Think About Death, el quartet de screamo/post-rock de Brighton (Regne Unit) continua explorant les àmplies interseccions entre el caos i la calma, la fúria i la fragilitat sempre amb una honestedat absoluta al centre del seu projecte.
Des de la publicació de Don’t Think About Death, Chalk Hands han fet gires extensives pel Regne Unit i Europa incloent-hi gires amb Touché Amoré i Frail Body i han actuat en festivals com ArcTanGent (Regne Unit) i Sonic Rites (Finlàndia).

DARKSIDE OF SOUL
Aquest disc documenta un fragment minúscul i brillant d’una època que val la pena recordar. Escoltar aquestes cançons ens permet viatjar a un temps en què les coses es feien de manera diferent del que estem acostumats avui dia; amb el cor per davant i la gola a punt d’esclatar.
Darkside of Soul són la Barcelona de finals dels noranta, i el seu llegat és un capítol, humil i honest, de la història més subterrània i punk d’aquell moment i aquella ciutat.
Darkside of Soul eren foscos i sorollosos, escoltaven screamo i moltes altres músiques mirant cap a l’underground europeu i nord-americà del moment, barrejaven hardcore cridaner amb emotivitat polititzada, i la seva èpica de barri obrer sonava urgent i desesperada.Ètica DIY inquebrantable, ràbia juvenil, intensitat incansable i moltes ganes de cridar veritats; Darkside of Soul van ser un breu i entranyable esclat a l’escena hardcore punk nacional que, insisteixo, val la pena recordar.

PELIGRO!
PELIGRO! és un trio d’indie rock format a Mallorca el 2018 per Esther Oller (veu i guitarra), Jordi Mulet (baix i cors) i Miquel Marquet (bateria).La banda compta amb un electrificant repertori de cançons on queden clares les seves influències: rock alternatiu en la seva vessant més dels noranta.Les seves lletres, cantades en castellà, són sobretot fresques i despreocupades, amb clares pinzellades d’humor satíric.
El febrer de 2025 va veure la llum el seu segon LP, LOS MALOS MUEREN, gravat, mesclat i masteritzat per Santi García als estudis Ultramarinos (Costa Brava) sota el segell discogràfic Subterfuge Records i amb el suport del segell Runaway Records.Aquest treball compta amb un seguici de cançons que segueixen una mateixa premissa: la de ser una mateixa.Un segon disc de peus ferms, reminiscència punk i melodies vocals que vaticinen alguns himnes generacionals i que marquen un nou ressorgiment a ple pulmó de la banda.

BLAK
Blak és com agafar aire i veure quant de temps pots aguantar sense exhalar.
Des del minimalisme de guitarres i bateria que ressonen amb solitud en habitacions buides fins a la força visceral de murs de so imponents, el post-rock de la banda és un repte constant: el repte de capbussar-se en les emocions més diverses i seguir-les al llarg del viatge que creen els seus àlbums i concerts.
La música de Blak beu de l’herència del post-rock clàssic —amb referències a bandes com Mogwai, Mono o Explosions in the Sky— però manté una identitat pròpia marcada per la sensibilitat mediterrània i una construcció narrativa molt marcada.

NÖIA
NÖIA neix de la inercia de ser músic i viure a Sant Feliu de Guíxols. Al bressol més longeu del punk rock català, entre tovalloles a la platja i colzes a les barres dels bars, Gemma Rodríguez (Two Dead Cats, Nord), Gerard Valverde (Crossword, Clarice, Saint Tropez), Johnny Clara (Pitt Marvel, Kathon) i Carles (Bécquer, Bad Mongos, Bullitt) comencen a trobar-se al 2019 en els locals de l’antiga Atzavara orfes de banda per començar a encaixar guitarres i tornades enganxifoses. Perque tenen clar que la cosa anira de punk rock i de ballaruques amb punys amunt, fidels al gènere que plana per la localitat des dels ancestrals Sant Feliu Fest.
Al 2022 editen “NÖIA” amb Saltamarges i igual que en els seus concerts, sense temps per respirar ni mitjos temps, al 2023 enregistren “11”. Ambdós amb l’amic de la banda i gurú dels controls de discs guitarreros Santi Garcia. La fórmula es clara i concreta. Base rítmica galopant sense monotonia. Baixos que filen compàs i melodia empenyent guitarres contundents i melodiques per posar en primer pla la veu. Una fórmula infal·lible reforçada per una veu versatil en els registres i directe en les paraules

ATAK D’EUFÒRIA
Atak d’Eufòria es forma a inicis dels noranta per plegar a finals de la dècada. 30 anys després es treuen la pols per tornar en format trio i amb un grapat de temes carregats d’energia punk rock, sense oblidar les melodies.

THE ENJOY DIVISON
La Cristina i la Laura formen The Enjoy Division, un projecte nascut d’una amistat de molts anys i d’un vincle molt profund amb la música.
Fans dels festivals i de tot el que es mou dins l’escena underground.
Per celebrar els 15 anys d’Actitud, s’han reunit especialment per compartir aquesta passió amb tothom.

WILL.I.AM???
Per primera i (potser última) vegada, apareix Will.I.Am??? Després de molts anys i danys, d’ostracisme musical arriba amb una sessió feta de manera desagradable, pregravada i poc previsible…editada amb Spotify i anuncis. Zero vergonya… Caos? Bastant. Barreja d’estils? Sense gaire criteri. Funciona? Doncs a estones sí, a estones no… Ideal si el que busques és soroll de fons i alguna criaturada involuntària.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.