Connect with us

Novetats discogràfiques

Koko-Jean & The Tonics presentaran el seu nou disc “Shaken & Stirred” durant aquest mes de desembre

Publicat fa

el

La formació barcelonina de soul i rhythm and blues, Koko-Jean & The Tonics, acaba de publicar el seu àlbum de debut “Shaken & Stirred”, i el presentarà en directe el 10 de desembre a la sala Upload de Barcelona, 17 de desembre a la sala Zero de Tarragona i el 18 de desembre al Cafè del Teatre de Lleida.

La voracitat musical de Koko-Jean Davis, vocalista afrocatalana nascuda a Moçambic però resident a Barcelona, es va posar a prova durant la pandèmia, però n’està sortint amb més gana i ritme que mai. A la seva nova aventura amb The Tonics, formació amb què ja havia posat de cap per avall l’escena soul i rhythm’n’blues barcelonina anys enrere, han canviat el seu hàbitat natural del directe (malgrat haver actuat més de 25 vegades des que va acabar el confinament) potenciant el de l’estudi d’enregistrament, gestant els seus dos primers EPs el 2020: Hairwhip (Do The Do) –publicat just abans de la pandèmia – i Please Mr. Milton, tots dos produïts per Dani Nel.lo. Ara presenten “Shaken & Stirred”, un flamant àlbum de debut amb grans dosis de soul, blues i rock’n’roll, tot envoltat de l’esperit musical de Nova Orleans. És a dir: Koko-Jean & The Tonics en estat pur.

Totes les tradicions musicals de les quals beu la banda queden exposades a Shaken & Stirred. El seu primer avenç, Pattin Juba, és un revival d’un folklore afroamericà que comença funky groove i es va accelerant cap a un ritme alegre de gospel. Aquest tema ens revela les arrels del swampy blues i del claqué, recuperant la referència a una forma de dansa amb què purgaven els seus mals els esclaus, i aprofundint de passada al blues africà. Per contra, el segon, ‘Never Said No’, la seva cançó més “pop”, abraça ritmes de rock’n’roll seixanta a l’estil yeyé, sense que això li resti una mica de carisma i d’aquesta actitud soulera que ha fet cèlebre a Koko-Jean i la seva tropa. És fàcil imaginar que ‘New Orleans’ beu directament de l’inconfusible riff de guitarra a l’estil Bo’ Diddley. És un second line inspirat pel Mardi Gras de la gran ciutat de Louisiana. I temes com ‘Hard To Say Goodbye’, on Koko-Jean registra el seu primer duet amb la veu de Víctor Puertas en homenatge al bluesman barceloní recentment mort Amadeus Casas, i ‘Leaving Trunk’, versió del mític tema del gran Taj Mahal, traspuen blues pels quatre costats.

No falten picades d’ullet a temàtiques romàntiques i alhora reivindicatives a Shaken & Stirred. ‘Practice What You Preach’ tracta sobre una persona que està atrapada en una relació controladora, però la parella de la qual és menys que perfecta; i ‘What You Mean to Me’, en forma de preciosa i punyent balada entre el blues i el rock progressiu dels 70, és en realitat una carta d’amor agraint als ex pel creixement emocional malgrat l’experiència tumultuosa, però confessant que per fi s’ha alliberat del dolor perquè l’ha perdonat. D’altra banda, temes com “From the Country to the City” i “Movin On” reflecteixen el poder de la perseverança i la lluita per un futur millor per a la societat. La primera, sobre un rerefons molt dixie i country-góspel, explica la història d’una noia negra del camp que somia emigrar a la gran ciutat per viure la rebel·lia del rock’n’roll. La segona, en canvi, és una cançó protesta que recorda les manifestacions de l’any 1968 als Estats Units contra la Guerra del Vietnam i les injustícies socials i racials dels temps i del president. Construïda sobre la base d’un patró de blues 6/8 i inspirada en una cançó de “Sharon Jones”, adapta el poema “I Look At The World” de l’històric activista i escriptor afroamericà Langston Hughes.

Concerts,
10/12  Sala Upload – BARCELONA
17/12  Sala Zero – TARRAGONA
18/12  Cafè del Teatre –  LLEIDA

Entrades a www.curtcircuit.com

Novetats discogràfiques

KALI llança nou EP “Maltman and Effie”

Published

on

By

La cantant, compositora, multiinstrumentista i productora de 17 anys KALI publica el seu EP “Maltman and Effie” a través de Nettwerk. Al llarg de les 6 cançons del projecte, KALI afegeix a la seva ja àmplia paleta de sons que va mostrar per primera vegada amb el seu EP de debut “CIRCLES” publicat l’any passat. “Maltman and Effie” pren el seu nom de la intersecció de Los Angeles on van tenir lloc molts dels records que van formar el projecte, desplegant sis històries cinematogràfiques de la intensitat adolescent dels alts i baixos de les relacions.

Juntament amb el llançament de l’EP, KALI comparteix el vídeo del tema destacat “Insomnia”, que una vegada més mostra l’artista compartint la pantalla amb un personatge que porta la màscara de llimac, un personatge que s’ha convertit en un element simbòlic característic al llarg dels darrers llançaments de KALI.

Parlant del nou EP i del significat de la màscara de llimac, KALI diu: “Vaig comprar la màscara de llimac per caprici un mes abans de fer les cançons que es van convertir en Maltman and Effie. Era el tipus d’objecte que veia i sabia que tenia que tenir. Vaig començar a portar-lo com un truc de festa perquè pateixo d’ansietat social, com tothom de la meva edat. Quan vaig acabar la maqueta de l’EP, vaig començar a adonar-me que les cançons parlaven més de mi mateixa i de les meves inseguretats que de les circumstàncies físiques que em van permetre arribar a aquest punt d’introspecció, juntament amb el títol, Maltman and Effie, el llimac representa la meva consciència cínica però monstruosa, que barreja tant la meva llum com la meva foscor, cosa que també es correlaciona amb la meva identitat de gènere ambigua El títol prové d’un carrer de Silverlake, però al meu cap sona com si “Maltman” fos la meva autopercepció desviada i negativa, mentre que “Effie” és la meva estabilitat desenfadada. La màscara de llimac representa la unitat als oposats”.

KALI, una mena de prodigi, va créixer tocant en recitals i versionant cançons dels Beatles, prenent classes particulars amb professors de música, anant a programes musicals extraescolars i fins i tot prenent classes magistrals de composició per alimentar la seva passió. Intuïtiva i entusiasta, es va aprendre per si mateixa a fer servir el Garageband i va començar a escriure i fer demos de cançons que després ensenyaria a la seva primera banda. Els seus arranjaments d’indie-surf, sincers i propers, van atraure multituds adolescents i suades a locals com The Smell i The Viper Room, i la van portar al seu treball en solitari com KALI, el segon treball del qual arribarà aviat a través de Nettwerk.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.