Chaqueta de Chándal desvetllen la portada, el títol i més detalls del seu esperat segon disc “Futuro, tú antes molabas”, que es publicarà la setmana vinent, divendres 14 de gener.

Abans, aquest divendres 7, la banda estrenarà a plataformes “Tú a Boston y yo a California”, tercer single d’avançament del disc, després dels anteriors “Vademécum“ y “Firme usted aquí“, estrenats al novembre i desembre.

Amb el nou àlbum, el grup fa un gran salt respecte al seu excitant debut “Gimnasia menor” (2019). I avisen: encara que té cançons més pop, colors més càlids, melodies més amables, encara que el seu embolcall musical és més lluminós, eclèctic i brillant… aquest disc vol donar mal rotllo. Perquè aquest disc està més preocupat, fins i tot desenganyat. Coses de fer-se gran, sí.

Chaqueta de Chándal estan enfadades, però canalitzen l’enuig a la seva manera: amb sorna, amb la ironia com a salconduit, potser com a protecció. No han vingut a salvar el món, ni a agitar consciències més del que cal; el seu objectiu continua sent fer ballar, cantar fort i compartir la profunda queixa de la manera més horitzontal possible: rient-nos una mica.

Ja s’han anunciat les primeres dates de presentació oficials: el 19 de gener a l’Inverfest de Madrid, i el 22 de gener al festival NEU! de Girona. També estan confirmats pel 3 de juny al Primavera Sound de Barcelona, pel juliol al festival Emergentes de Zamora, i per l’agost al festival Canela Party de Màlaga, entre d’altres.

Tú a Boston y yo a California
Zoroàstrics, paulicians, bogomils, càtars, maniqueus, tennistes… El dualisme és més vell que l’escarapel·la. Però això d’avui passa de taca d’oli.

Heus aquí “Tú a Boston y yo a California”, tercer i darrer avançament del nou disc de Chaqueta de Chándal. Una cançó que sorprèn, que indaga en nous registres sonors per a la banda, acostant-se a una mena de dream-pop de botellot de festa major, a uns XTC poligoners, a uns James de (més) brotxa grossa, a homenatge vuitanter. Hi ha fins i tot trompetes i fiscorns. A la seva tronada manera, els Chaqueta se’ns han sofisticat.

El que no canvia gaire és la voluntat de criticar i assenyalar amb certa dosi d’humorisme. Ara li toca rebre a Twitter i xarxes similars, o més aviat a gran part dels seus feligresos. El dard dóna a la diana dels debats machirúlics i de la hiperventilació casposa, de l’aforisme de defensa llenyer, de l’insult fàcil sota un avatar adequat, de la sordesa virtual, de l’estupidesa 2.0. Sí, avui dia, com diuen ells, escopir és opinar. I així ens en va.

Chaqueta de Chándal són Guillem Caballero (veu i teclats), Natalia Brovedanni (veu i guitarra) i Alfonso Pérez Méndez (bateria i cors).