Novetats discogràfiques
Selva Nua estrena “Fums d’algú”, primer avançament del seu disc debut amb Bankrobber
Avui dimarts arriba a totes les plataformes musicals “Fums d’algú”, el primer single del grup lleidatà Selva Nua. És l’avançament del disc que publicaran a la tardor i que presentaran en viu al Mercat de Música Viva de Vic.
La geografia té un pes important per explicar qui són Selva Nua. Joana Jové (veu, guitarra i composicions), Adrià Garcia (baix) i Gerard Català (bateria) provenen de diferents pobles de la rodalia de Lleida: Vilanova de Segrià, les Borges Blanques i els Omellons. Però viuen repartits estratègicament entre Barcelona, Tarragona i Girona.
Aquesta distància no va ser un problema, sinó un al·licient, per tal que durant aquell ja llunyà confinament es posessin a gravar una cançó que es diria “Nuvolosa” i que -sorpresa- els obriria algunes portes: sense proposar-s’ho gaire, van guanyar un concurs que organitzaven les Cases de la Música i Estrella Damm. El premi era gravar un disc. La notícia va sortir a tota la premsa quan tots estàvem tancats a casa. Però després vingué el silenci.
Ningú ha sabut res més d’aquell grup durant dos anys, el temps que han dedicat a cuinar a foc lent el que serà el seu primer àlbum. Un àlbum que confirma la grata sorpresa que aquell premi no fou casualitat: Sonoritat pop amb influències soul i picades d’ullet a la música lo-fi, lletres introspectives i evocadores, melodies singulars, diferents i sorprenents, sintetitzadors nostàlgics, guitarres mesurades, línies de baix emblemàtiques i bateries tenaces…
Amb referents que van d’Alice Phoebe Lou a Men I Trust, passant per Faye Webster o Yellow Days. Una veritable glopada d’aire fresc per la nostra escena musical.
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
