Com en cadascun dels seus temes, Mausoleo furguen a les ferides per extreure cançons d’extrema bellesa i estranya energia. Anticipant el que serà el seu nou àlbum, que veurà la llum en vinil al setembre, “Verte ser” és una successió de riffs emocionals, versos confessionals i una malenconia esquinçadora que alhora arrenca llàgrimes (llàgrimes de veritat) i serveix com a capellà.

Agitant sentiments entre l’amor, dolor i por, “Verte ser” busca allò que qualsevol volem: comprendre’s a un mateix i als altres. Una declaració d’amor quan tot és idíl·lic, anhelant que sigui per sempre, però plena d’advertiments, recordant-se que encara que s’acabi serà preciós fins al final. Aquest és l’amor de la meva vida? Sí, vull que ho sigui.

Mausoleo posa paraules i música al que sents. La seva sinceritat et travessa amb melodies que Grant Hart o Greg Sage podrien fer seves, només possibles quan la teva cara ha tocat el terra més d’una vegada. Barrejant elements electrònics a les bateries i cors enfilats en harmonies impossibles, “Verte ser” recrea la sensació de viure un somni que no semblava que pogués existir, un amor imperible.

Al vídeo, dirigit per Duel, Elvira i Mateo de Santa Companha construeixen un refugi dalt d’un turó poblat per cards i corren per camps de blat.