Novetats discogràfiques

Will Spector y Los Fatus passen de la veritat en el seu nou single “Miénteme otra vez”

Publicat fa

3 anys concretament

08/07/2022

Per

Arni

I si en realitat Neo a Matrix fos el dolent? I si la veritat sense cap filtre estigués sobrevalorada? No viurem tots una mica més feliços en la ignorància? Mentre altres col·lectius socials, com els amants del mindfullness o els bonistes, advoquen per tòpics bíblics com que la veritat et farà lliure, Will Spector y Los Fatus ho tenen clar i aposten per contra: que la ignorància és una benedicció. “Miénteme otra vez”, que es presenta com el tercer single del seu nou àlbum “La Llama”, és una altra d’aquelles declaracions d’intencions que forcen els límits del que és políticament correcte a què tan acostumats ens té la banda oscense-barcelonesa.

Seguint la línia de “Fondo de la muerte”, un antihimne amb què celebren el fracàs, accepten la misèria existencial i abracen la tragèdia, i “Sueño”, on ens convida a un món de gairebé existència, el seu nou single aplaudeix les bondats de l’autoengany, que de vegades és necessari per tirar endavant un dia més. El seu videoclip, dirigit per Miki Velilla, és un exemple perfecte de com afrontar amb alegria i ballets la simulació i l’autoengany necessaris per seguir aguantant la tirada.

En l’estrictament musical, “Miénteme otra vez” és un tall poderós i electritzant on la psicodèlia de Brian Jonestown Massacre, l’espacialitat de Spiritualized, la xuleria de Happy Mondays i l’electrònica orgànica de Caribou es fan una capbussada en un mar de shoegaze i de ritmes ballables. Amb un accent brit que uneix el so Madchester de The Stone Roses al més dance-rock de Primal Scream, la nova peça del quintet segueix perfilant el caràcter que tindrà el que serà el tercer àlbum.

“La Llama” veurà la llum passat l’estiu en una coedició dels segells barcelonins Magic Mountain i Magic in the Air, i promet bones dosis d’autoescarni, escapisme i optimisme càustic, així com el seu còctel estilístic habitual, que conté traces de psicodèlia, pop estratosfèric , synth-rock, garatge o dance orgànic, entre altres elements àcids.

Aprofitant el llançament del single, la banda anuncia la incorporació d’Antia García (sintetitzadors) a la formació, unint-se a Guillermo Bruno (veu, guitarra), Carlos Aquilué (guitarra), Eric Grífol (baix) i Miguel Atarés (bateria, percussió).

Foto de Quique Roma

Temes relacionats:eneidafever magicintheair magicmountain willspectorylosfatus

Novetats discogràfiques

Aguijón al corazón: ME AND THE BEES publica el seu quart àlbum “Siempre igual”

Published

6 dies ago

27/11/2025

Arni

Arriben brunzint, batent ales 200 vegades per segon, a 250 hercis, Me and the Bees: amigues i residents a Barcelona, s’estan saltant passos de zebra i semàfors vermells per aconseguir-te, amb molta mel (i una mica de mala llet) acumulada i amb l’agulló apuntant cap a l’últim solc de la teva memòria.

Després de vuit anys en silenci, ja són aquí: Ester Margarit, la vocalista dolça que sap mastegar la pena com un xiclet i escopir-la en tornada rodona, la dona amb samarreta de Hüsker Dü i el seu baix bombant línies de batecs; Carlotto Leoz, el tipus que dóna els guitarras amb el serrell, però que sap sonar saltarí i dringant com una monedilla de plata en un rierol (tocava als Scientists oa Aztec Camera?), Eli Molina, la cosina dels Wipers, amb la seva guitarra que la mata vegades enfadats, la primera bateria del món que va fer un concert sencer amb el seu fill a la falda, els braços al seu coll com un koala.

“El grup presenta el disc a Barcelona amb Juan Wauters el proper 10 de desembre”

Mira’ls: semblen personatges de Peanuts que només han sopat cervesa i que ara viuen la seva Hora d’aventures dibuixada per Peter Bagge. Escolta’ls: sonen igual, furiosos i dolços, a quatre veus, una pinyata colorista d’indie-pop-rock-vida, una carpeta amb les nostres coses preferides enganxades. I canten per primera vegada en castellà per entendre’s i perquè els entenguem. És clar i alt.

Els discos en anglès es diuen “records”, com els records en català, o “albums”, com els quaderns de fotos. I “Sempre igual”, el quart LP, és un compendi de la nostàlgia, sí. Però de la bona nostàlgia. No la que fa que tornin les muscleres o el feixisme, sinó la que ens recorda que si vam poder ser feliços una vegada, estem perdent el temps si no intentem ser-ho ara.

Me and the Bees “Siempre igual” ALBUM
Data d’edició: 24 d’octubre 2025
Compra el disc AQUÍ

Hi ha aquí compte de comptes, cartes d’amor, striptease d’enyorances i de pors: por a envellir, que desapareguin les sales, els concerts i tu. Invitacions a plorar i aprendre a recordar per ser feliç (com una perdiu). Inventaris de noms estimats, com als hits més encesos de Comet Gain.

“Sempre igual” és el bar del retrobament, les quatre fases del duel, el festival de l’abraçada i l’autocar d’excursió que ens porta al bocí millor del nostre passat. Encara sort que han tornat. Que mai canviïn. Que segueixin Sempre igual, “encara que passin els anys, amb el puny ben alt”, recordant-nos que si Me and the Bees són aquí, aleshores nosaltres estem vius ara. — Miqui Otero.