Connect with us

Novetats discogràfiques

Per fi el nou àlbum de Mausoleo, “Refugio Transitorio” ja és aquí

Publicat fa

el

Ha estat una llarga espera. I en realitat fa tot just dos anys que Mausoleo van compondre, van gravar i van publicar el seu debut “Absolución” (novembre de 2020, Desorden Sonoro / Flexidiscos), però els seus riffs incendiaris i la seva sensibilitat en carn viva van córrer com per un regueró de pólvora de boca a boca, de whatsapp a whatsapp, seguint les empremtes de la furgoneta que els va portar per concerts incomptables, una gran gira interminable que certifica que formen part d’aquesta nissaga de persones per a les quals la música està entre les coses més importants.

Escoltar Mausoleo deu ser semblant al que sents subjectant un colibrí ferit a les teves mans: delicats, bonics, fascinants, dolents, i sempre lliures, per sempre. Cada nota a “Refugio Transitorio” recull les seves declarades influències, les eleva, i les porta un pas més enllà a un territori personalíssim i inexplorat. I és que no totes les bandes són capaces d’anar-hi amb el cor a la mà, i què hi ha més poderós que acceptar el risc.

Aquest nou àlbum empeny encara més l´energia del trio valencià, que d’´energia ja anava bé, augmentant alhora la complexitat compositiva dels seus temes i afegint arranjaments inesperats. A més d’afegir elements de percussió electrònics i altres ambientals, en aquest nou treball, uns cors oberts en canal adquireixen més protagonisme, conformant harmonies d’aquelles immortals de la història del rock.

Embrancats en la seva desesperada mirada cap a l’interior a través de la relació amb altres persones, qüestionant-se èticament els sentiments i accions pròpies una vegada i una altra, les lletres de “Refugio Transitorio” segueixen girant entorn de l’amor, el camí propi, i el caràcter passatger de totes les coses. Per això ‘transitorio’, perquè fins i tot a aquest lloc on Mausoleo poden acudir per sentir-se segurs, fins i tot això acabarà.

La portada, obra de María Gea, es completa a l’edició en físic amb un insert desplegable amb fotos familiars, llocs i situacions que representen un refugi, perquè encara que un record mai torna, tampoc no mor.

Novetats discogràfiques

“Costumbrismo”, nou single de la banda postpunk Viuda

Published

on

By

Gota a gota, cançó a cançó, Viuda continuen el seu camí més enllà de les castanyoles i l’halo de bruixeria que els ha inspirat des que el seu esgotadíssim EP homònim, gravat el desembre del 2020, veiés la llum. Si el març d’aquest any el quartet afinava el rumb amb “Alleraná”, adaptació d’una tonada tradicional, amb aquest nou single semblen sacsejar-se i despullar-se de qualsevol rastre de debutants. A “Costumismo” no hi ha navalles ni satanisme (encara que sí un cementiri), passa per un interludi gairebé dub, i al seu interior té la força d’un hit dels que fa diverses generacions arrasaven en ràdios i televisions.

Com en els seus treballs previs, Viuda s’ho munten pel seu compte: composen, graven, mesclen i masteritzen a l’estudi de l’Elisa, a les muntanyes, “Costumismo” és l’expressió exacta del que floreix de la suma d’aquestes quatre asturianes: sense adulteracions, concessions, ni interferències de cap mena. Per això Viuda és un grup únic, inesperat, propietàries dels seus errors i dels seus encerts.

Concert a concert, sumant quilòmetres i escenaris en els seus dos anys de trajectòria, Viuda han aconseguit una poció molt especial fent fora el seu calder propòsit, entranyes, i enormes dosis de carisma. Potser és per aquesta màgia que més enllà de gèneres i etiquetes conquisten amb la immediatesa d’un sortilegi instantani.

“Costumismo” parla sobre el que t’aporten les coses mundanes, ser feliç amb poc. També fa referència a tenir present la mort, tot recordant el valor de les coses que realment tenen pes per triar en què o qui inverteixes el teu temps. Un parell de grapats de saviesa immortal en forma de cançó pop.

La portada de “Costumismo” és una fotografia analògica de la sèrie que la fotògrafa Irene Palacio va fer per a Viuda l’hivern passat, i el videoclip que l’acompanya, amb l’actuació d’Iván Arroyo, va ser realitzat per Eva Llavona, disseny de crèdits de Sara Rego, i la producció musical de l’Elisa G. Gómez.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.