Connect with us

Novetats discogràfiques

Per fi el nou àlbum de Mausoleo, “Refugio Transitorio” ja és aquí

Publicat fa

el

Ha estat una llarga espera. I en realitat fa tot just dos anys que Mausoleo van compondre, van gravar i van publicar el seu debut “Absolución” (novembre de 2020, Desorden Sonoro / Flexidiscos), però els seus riffs incendiaris i la seva sensibilitat en carn viva van córrer com per un regueró de pólvora de boca a boca, de whatsapp a whatsapp, seguint les empremtes de la furgoneta que els va portar per concerts incomptables, una gran gira interminable que certifica que formen part d’aquesta nissaga de persones per a les quals la música està entre les coses més importants.

Escoltar Mausoleo deu ser semblant al que sents subjectant un colibrí ferit a les teves mans: delicats, bonics, fascinants, dolents, i sempre lliures, per sempre. Cada nota a “Refugio Transitorio” recull les seves declarades influències, les eleva, i les porta un pas més enllà a un territori personalíssim i inexplorat. I és que no totes les bandes són capaces d’anar-hi amb el cor a la mà, i què hi ha més poderós que acceptar el risc.

Aquest nou àlbum empeny encara més l´energia del trio valencià, que d’´energia ja anava bé, augmentant alhora la complexitat compositiva dels seus temes i afegint arranjaments inesperats. A més d’afegir elements de percussió electrònics i altres ambientals, en aquest nou treball, uns cors oberts en canal adquireixen més protagonisme, conformant harmonies d’aquelles immortals de la història del rock.

Embrancats en la seva desesperada mirada cap a l’interior a través de la relació amb altres persones, qüestionant-se èticament els sentiments i accions pròpies una vegada i una altra, les lletres de “Refugio Transitorio” segueixen girant entorn de l’amor, el camí propi, i el caràcter passatger de totes les coses. Per això ‘transitorio’, perquè fins i tot a aquest lloc on Mausoleo poden acudir per sentir-se segurs, fins i tot això acabarà.

La portada, obra de María Gea, es completa a l’edició en físic amb un insert desplegable amb fotos familiars, llocs i situacions que representen un refugi, perquè encara que un record mai torna, tampoc no mor.

Novetats discogràfiques

El Ferrari de Cala Vento

Published

on

By

Cala Vento publica el tercer avançament del seu nou disc. Ferrari és una cançó total que uneix els tres pilars de la música: energia, emoció i missatge.

Són molts els punts de trobada entre la cultura automobilística i la cultura musical, atès que els vehicles motoritzats amb rodes han tingut i tenen un gran impacte a la nostra cultura popular. Al nostre imaginari col·lectiu els cotxes, els camions, les motos, adopten un simbolisme concret, una aura que dota d’una identitat singular tot allò relacionat amb ells. És precisament per això que Rosalia s’ha acostat a les motos, que Nina Personn de The Cardigans va pujar a un descapotable o que Los Inhumanos li van dedicar una cançó al Simca 1000.

Cala Vento també ha volgut dedicar un moment al món de l’automòbil, en concret a la marca Ferrari. Amb un simbolisme molt arrelat a la nostra mentalitat col·lectiva que uneix exclusivitat, luxe, èxit, velocitat, etc…, un Ferrari suposa tota una icona de la qual el Joan i l’Aleix han volgut apropiar-se en la seva nova cançó. Hi exploren les dificultats que tenim a l’hora d’enfrontar-nos a les nostres temptacions ia la figura de l’èxit.

Ferrari ha estat produïda per YOUTH (Killing Joke, The Fireman), productor de grups com The Verve, Pink Floyd, The Jesus And Mary Chain, Dido… Amb ell han treballat Ferrari, Equilibri i una altra cançó que encara ha de veure la llum. També va ser la persona darrere de Teletecho i El Acecho, el doble single que va publicar Cala Vento el 2021 al costat d’Amaral.

Al videoclip que l’acompanya, podem veure una representació dels set pecats capitals, segurament, algunes de les temptacions amb què ens creuem més sovint. Ha estat realitzat per la productora L’Upuntvuit amb l’equip següent: Direcció: Manel Serrat / Ajudant de direcció: Norbert Palazón / Producció: Atzar Vilanova / Direcció de fotografia: Martí Palazón / Operador de càmera: Albert Ramírez / Foquista: Bernat Compte / Elèctrics: Cristina Ramón, Jaume Segòvia / Direcció d’art: Sandra Prat / Foto fixa: Gin Torrado / Crèdits: Joan / Cala Vent: Aleix i Joan / Talent: Iñigo Saenz, Abril Martí, Cèlia Corvillo, Daura Mangara, Nansa Macalou, Aleix , Joan, Gin Torrado, Agraïments: Ramon Magriña, Ginesta, Sara Ferran, Montgrí.

Foto principal de @gin_tc

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.