Gota a gota, cançó a cançó, Viuda continuen el seu camí més enllà de les castanyoles i l’halo de bruixeria que els ha inspirat des que el seu esgotadíssim EP homònim, gravat el desembre del 2020, veiés la llum. Si el març d’aquest any el quartet afinava el rumb amb “Alleraná”, adaptació d’una tonada tradicional, amb aquest nou single semblen sacsejar-se i despullar-se de qualsevol rastre de debutants. A “Costumismo” no hi ha navalles ni satanisme (encara que sí un cementiri), passa per un interludi gairebé dub, i al seu interior té la força d’un hit dels que fa diverses generacions arrasaven en ràdios i televisions.

Com en els seus treballs previs, Viuda s’ho munten pel seu compte: composen, graven, mesclen i masteritzen a l’estudi de l’Elisa, a les muntanyes, “Costumismo” és l’expressió exacta del que floreix de la suma d’aquestes quatre asturianes: sense adulteracions, concessions, ni interferències de cap mena. Per això Viuda és un grup únic, inesperat, propietàries dels seus errors i dels seus encerts.

Concert a concert, sumant quilòmetres i escenaris en els seus dos anys de trajectòria, Viuda han aconseguit una poció molt especial fent fora el seu calder propòsit, entranyes, i enormes dosis de carisma. Potser és per aquesta màgia que més enllà de gèneres i etiquetes conquisten amb la immediatesa d’un sortilegi instantani.

“Costumismo” parla sobre el que t’aporten les coses mundanes, ser feliç amb poc. També fa referència a tenir present la mort, tot recordant el valor de les coses que realment tenen pes per triar en què o qui inverteixes el teu temps. Un parell de grapats de saviesa immortal en forma de cançó pop.

La portada de “Costumismo” és una fotografia analògica de la sèrie que la fotògrafa Irene Palacio va fer per a Viuda l’hivern passat, i el videoclip que l’acompanya, amb l’actuació d’Iván Arroyo, va ser realitzat per Eva Llavona, disseny de crèdits de Sara Rego, i la producció musical de l’Elisa G. Gómez.