Veus del punk
DEP Jorge de Código Neurótico
LA COLUMNA DE L’UNCLU
De vegades la vida és una puta merda. És injusta. Ahir em vaig quedar de pedra quan vaig saber que ens havia deixat Jorge de Código Neurótico. No m’ho podia creure, no podia ser possible que a un paio tan maco li pogués passar cap cosa dolenta, però si, de vegades la vida és tan cabrona que s’emporta persones joves i bones, se les emporta abans d’hora, incomprensiblement. Per desgràcia aquestes coses passen més vegades de les que voldríem.
Jorge va ser dels primers punks que vaig conèixer. Seria l’any 1982 quan amb en Sisa i en Pepe Macaco vam començar a fer un fanzine, PLASMA es deia. Vam fer 5 o 6 números. Doncs bé, un dissabte al matí, amb l’amic Sisa, vam agafar el tren a Granollers (encara no teníem 18 anys, per tant, no teníem carnet de conduir), per fer transbord a Montcada i acostar-nos a Terrassa. Havíem quedat amb els Código Neurótico per fer-los una entrevista pel nostre fanzine. Ens vam trobar a l’estació de tren, vam agafar unes birres i vam anar fins al seu local d’assaig, amb en Jorge, en Lolo i en Sergio. I allà vam passar gairebé tot el dia, els vam entrevistar, van tocar tot el seu repertori per a nosaltres i uns col·legues seus, el seu repertori i multitud de versions dels Ramones que vam cantar aleatòriament tots els que hi érem. Vam menjar, beure i altres coses que se solen fer als 17 anys i que ara tampoc no vénen a tomb.
Aquell dia ja em vaig fer amic del Jorge, un tío afable del qual t’acabaves enamorant com a persona quan el coneixies. Durant anys vam anar trobant-nos en concerts, seus i d’altres bandes. Els darrers temps solia venir per l’Estraperlo i allà, com dos vells cebolletes, sempre teníem les nostres converses sobre l’esdevenir del punk, sobretot sobre el poc relleu generacional que veiem avui dia. Ell sempre amb aquell parlar pausat i afable i aquell somriure permanent a la boca. Era tot un plaer sempre poder xerrar amb ell.
Ara feia temps que no el veia, des d’abans de la pandèmia. Tampoc no sabia res que tingués aquesta terrible malaltia. Sigui com sigui, la notícia m’ha deixat esbalaït, no en va ha marxat un dels grans, una persona que hauria de tenir el seu nom inscrit en majúscules i lletres d’or a la història del punk rock català. Descansa en pau amic, et recordaré sempre.
UNCLU GARROT
Rascacordes a Zombi Pujol, Budellam, Againsters, Afganistan Yeyes i Culandra. Diu tonteries al Maximum Clatellot de Radio Pica. DJ Estraperlià.
Veus del punk
Bon viatge Raül aka Cloroxboy!
Pels qui éreu amistat amb en Raül aka Cloroxboy, sabeu que li apassionava la música, sobretot la música alternativa, independent, underground.
Bé, jo fa dies que volia fer un post amb tota la correlació de programes que en Raül havia vingut convidat al El Frenopàtic RadioShow. Que no en són pocs, però la feina, la mainada i el temps se m’en va volant que dóna gust. Així que aquest post l’escric per recordar la nostra passió per un grup que vam descobrir cadascú pel seu propi peu, en Raül possiblement abans que jo, com no, jeje!! Estic parlant dels nordamericans de Chicago PEGBOY. Una formació amb components molt mítics, i que encara que donàvem per perduda la possibilitat de tornar-los a veure, resulta que fa uns anyets que van fer alguna tornada i l’any passat el senyor Maurici, els va poder veure al Rebellion Punk Music Festival de Blackpool, UK. No sabeu pas les ganes que en Raül i servidor teníem de veure’ls, potser tingui la sort del veure’ls, però no podré gaudir-ho amb algú que li flipaven. Quina llàstima.
Bé, les dues samarretes que veieu, tenen una història molt xula i molt “do it yourself”, tant com en Raül, es dedicava a fer-ne per molta gent a qui admirava i apreciava. Una bon dia, va venir al pis del meus avis a SAlt disposat a fer samarretes fetes per un/a mateix/a i aquell dia, va ser genial, vam acabar fent-ne 3, una de les quals veieu. Recordo com li deia, “Raül, vols dir que amb 2 capes el groc agafarà bé sobre el negre??” i no content amb dues capes, n’hi vam fotre 2 més, 4 en total, podeu veure la diferència amb la meva i la seva, però contents com nens petits amb una piruleta, ja teníem les nostres samarretes de Pegboy fetes per nosaltres mateixos amb una plantilla. Aquell dia se m’ha quedat gravat per sempre més.
Aquesta foto, és del sisè Actitud FEST de Vidreres. Ara no recordo si la foto ens la va fer l’Anna o en Gerard, però com podeu veure, estàvem a ful de felicitat per una nova edició d’aquest petit i genial festival.
Com que m’agradaria que puguéssiu tornar a aquest post sovint, a sota els comentaris, us aniré linkant els programes que havia vingut a fer-me a n’el El Frenopàtic RadioShow de Ràdio Celrà. Així, serà una manera que els i les que vulgueu tornar-li a escoltar la veu, ho pugueu fer. En són una bona pila, alguns en solitari, d’altres els vam fer conjuntament. Però sempre amb aquella il·lusió de venir a la Ràdio a donar cultura musical i ha passar-s’ho d’àllò més bé. Així doncs us deixo amb el 1r especial que va venir a fer, com us dic, aniré posant el flyer i l’enllaç perquè pugueu escoltar-lo, ja que ara mateix es feina buscar-los tots de cop!! Salut i per molts anys puguem anar recordant aquesta gran persona que ens ha emplenat les nostres vides d’una manera o altre!! Bon viatge company!!
per Jordi Comas (en Crusty)
-
Festival5 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga