Les coordenades situen el conjunt a Barcelona, ​​tot i que les referències musicals de Heather provenen del món anglosaxó. Aquesta amplitud de mires també es trasllada a una proposta musical difícil d’encaixonar en estancs gèneres musicals. El segon LP de Heather, “Old Cry, I Walk”, és un treball vibrant i expeditiu, un agradable passeig on tot transita pels marges de l’optimisme, la decepció, el desamor i l’eufòria. D’indubtable aroma noaranter, aporta interessants matisos per la seva robusta personalitat com a banda. Encapçalada per la cantant originària de Glasgow Heather Cameron, la formació la completen Andrea Grau als teclats, Alex Sardà i Germán López a la guitarra, Sergi Vilà al baix i Aitor Mohedano a la bateria.

El nou single “Revere It”
Després d’una intro experimental i emotiva, el noise pop de Revere It s’obre pas entre la boira amb guitarres distorsionades i la dosi justa d’èpica. De tornada poderosa i melodia pop, la lletra treu el cap a l’eternitat en què conviuran els dos protagonistes.

Els dos primers avançaments: “The Walker and the Wall” i “Avenge”
The Walker And The Wall és una immillorable carta de presentació Heather. I és que, a través d’ella, podem traçar múltiples connexions amb què explicar la proposta de la banda. En primer lloc, la veu de Heather Cameron, cristal·lina i en primer pla, mostra clarament el que és innegablement un dels principals encants de la seva proposta. Interpretació esglaiadora al servei d’un text colossal. Els dos primers versos són adaptacions de dos poemes de Salvador Espriu, una de les figures més reconegudes de la literatura catalana. Les coordenades, per tant, situen el grup a Barcelona, ​​encara que les seves referències musicals provinguin del món anglosaxó.

“Avenge” és una bona mostra de la faceta més expansiva de la banda. Aquest tret a burro, agitat i encertat, se situa per sota dels dos minuts de durada. Heather clama venjança per un amor fallit en crudíssim spoken word. La lletra, una adaptació amb aportacions pròpies de “Cuando te conocí” de Manolo Caracol, ens revela informació sobre les inquietuds d’un conjunt establert a Barcelona però les referències musicals del qual miren molt més enllà.