És una de les propostes experimentals més interessants que han sorgit al nostre país a la darrera dècada. Sara Fontán al violí i teclat i Edi Pou (la meitat de Za!) a la bateria construeixen un univers propi amb només mirar-se als ulls. Un codi obert, emmotllable, permeable i sempre en constant creixement que uneix 2 mons aparentment immiscibles: allò clàssic i allò contemporani del violí i l’energia polirítmica de la bateria.

Entre els seus postulats hi havia el de no gravar discos per militància: la seva música vivia i moria en directe encara que sembrava arrels a l’ànima dels espectadors. Després de 6 anys en què la fórmula ha funcionat i han portat la seva música per mig món, Los Sara Fontán han decidit gravar i editar el seu primer disc la propera tardor del 2023. És una nova etapa en què no abandonen la seva filosofia DIY: el disc és gravat a casa, amb els seus propis mitjans i per elles mateixes.

Junts són capaços de crear oasis minimalistes, garatges plens de soroll i oli, platges on el temps s’expandeix, murs sonors infranquejables, bases per al raper que viu al teu interior, precipicis romàntics o acrobàcies subaquàtiques… atorgant llibertat a l’espectador perquè doni curs deixa anar a la seva imaginació.

Sara utilitza el violí i el teclat com a punt de partida, els recargola a través de processos electroacústics per així aconseguir desenvolupar una variada paleta de sons i invocar múltiples naturaleses. Al seu costat, Edi Pou assumeix el repte de convertir la percussió en melodia i tensar la dinàmica del que és minúscul a l’èpic trencant amb els patrons occidentals de la bateria clàssica.