Novetats discogràfiques
La Paloma publica amb La Castanya el seu disc de debut “Todavía no”
A “Una idea, pero es triste”, el seu celebrat EP de debut, La Paloma explicaven una cosa molt seriosa, però ho explicaven una vegada. Cinc cançons que van connectar a l’instant amb un públic àvid de nous referents. A “Todavía no” hi ha més profunditat; aquí pràcticament cada tall ensenya una manera diferent de ser La Paloma. “Tiré una piedra al aire” dista molt de “Algo ha cambiado”, però totes dues són inequívocament La Paloma. Segurament, aquest fet sigui una cosa que s’expliqui pel bagatge adquirit en aquest temps, però parla —i molt bé— de l’ambició artística d’un conjunt a què ara mateix no se li intueix sostre.

No estem, per tant, davant d’una mera prolongació del seu EP del 2021, encara que musicalment el reprenen on el van deixar. “Todavía no” és una obra accessible i contagiosa, qualitats que comparteix amb “Una idea, pero es triste”. Es tracta d’un treball que transmet disconformitat i alliberament, ambició i tedi. En gran part, es deu a la capacitat acreditada dels seus compositors -Nico Yubero i Lucas Sierra- per observar el món amb les dosis justes d’escepticisme i desencís, evitant la gesticulació turmentada.
Ja des de la mateixa arrencada, advertim en la seqüència moltes de les virtuts que fan de La Paloma un dels grups més avantatjats del panorama actual: guitarres que brollen a borbolls, la solidesa de la seva secció rítmica —Rubén Almonacid al baix i Juan Rojo a la bateria— i el colorit que aporten les veus de Nico i Lucas, que es reparteixen les tasques vocals a pistes alternes. Però n’hi ha més: temes que destrossen el cànon més genèric del noise per portar-lo a llocs poc explorats, jocs de guitarres i una cataracta d’arranjaments imaginatius. Combina estructures de cançó popular amb estructures imprevisibles que t’impedeixen aventurar quin gir encara ha d’arribar, convertint l’escolta en una experiència estimulant i addictiva.
Encara no és un àlbum molt ben cohesionat, fet destacable considerant els dos inputs creatius de què es nodreix la banda i l’ambició artística amb què van afrontar la construcció d’aquesta obra. Perquè parlem d’una obra completa, concebuda com a tal. Sonen els primers acords de “Sigo aquí” i tota la desorganització de la realitat… segueix desorganitzada, però ara cobra sentit.
Novetats discogràfiques
La banda de hardcore punk de Boston, HAYWIRE, presenta un nou avançament del seu esperat àlbum, que veurà la llum aquesta tardor a través de Roadrunner Records
Haywire, una de les bandes més representatives de la nova generació del hardcore punk de Boston, la banda ens presenta “Interstate Love Affair”, nou single i un dels temes principals del seu proper àlbum, “I Don’t Wanna Say Goodbye”, que veurà la llum aquesta tardor a través de Roadrunner Records.
“Interstate Love Affair” resumeix bona part de la identitat de Haywire: la contundència del hardcore clàssic de Boston que es troba amb l’actitud de l’street punk i l’Oi!, donant forma a un tema directe, visceral i construït al voltant d’aquesta energia col·lectiva que defineix tant les cançons com els explosius concerts.
Sorgits dins de la nova generació que manté viva la històrica escena de Nova Anglaterra, Haywire han passat de fer-se un nom als circuits hardcore nord-americans a convertir-se en una presència cada vegada més habitual en escenaris internacionals, recolzats per una intensa activitat en directe i diverses gires internacionals.
El 2025, la banda va acompanyar Dropkick Murphys durant la seva gira europea, estrenyent encara més els vincles entre dues generacions del punk de Boston. Aquesta connexió es va materialitzar posteriorment a New England Forever, un llançament conjunt publicat al març de 2026 que reuneix vuit cançons entre temes originals, versions i col·laboracions, reivindicant les arrels obreres i la identitat musical de Nova Anglaterra.
Amb “Interstate Love Affair”, Haywire obren ara una nova etapa. El single serveix com a avançament de ‘I Don’t Wanna Say Goodbye”, un àlbum que veurà la llum aquesta tardor i que confirma l’aposta de la banda per portar el so, l’actitud i el sentiment de pertinença de Boston a una audiència cada vegada més gran.
El llançament arriba a més en un moment especialment intens per a Haywire. Després del seu pas per Sound & Fury, la banda viatjarà a Austràlia del 20 al 28 d’agost, abans de continuar amb una extensa agenda de concerts als Estats Units juntament amb alguns dels noms més importants del punk i el hardcore contemporani.
Entre les properes dates destaquen la seva actuació juntament amb Turnstile a Milwaukee, diverses dates amb Circle Jerks, així com la seva participació a festivals com Louder Than Life, Riot Fest, Four Chords Festival, CBGB Festival, Aftershock, Furnace Fest, Sick New World i Warped Tour.
Amb “Interstate Love Affair”, Haywire consoliden la seva posició com una de les bandes que estan portant el llegat del hardcore de Boston cap a una nova generació, mantenint intactes els elements que han definit històricament l’escena de Nova Anglaterra: cançons directes, actitud, comunitat i una identitat construïda a força de carretera i escenaris.

-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques8 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
