Connect with us

Novetats discogràfiques

La Paloma publica amb La Castanya el seu disc de debut “Todavía no”

Publicat fa

el

A “Una idea, pero es triste”, el seu celebrat EP de debut, La Paloma explicaven una cosa molt seriosa, però ho explicaven una vegada. Cinc cançons que van connectar a l’instant amb un públic àvid de nous referents. A “Todavía no” hi ha més profunditat; aquí pràcticament cada tall ensenya una manera diferent de ser La Paloma. “Tiré una piedra al aire” dista molt de “Algo ha cambiado”, però totes dues són inequívocament La Paloma. Segurament, aquest fet sigui una cosa que s’expliqui pel bagatge adquirit en aquest temps, però parla —i molt bé— de l’ambició artística d’un conjunt a què ara mateix no se li intueix sostre.

No estem, per tant, davant d’una mera prolongació del seu EP del 2021, encara que musicalment el reprenen on el van deixar. “Todavía no” és una obra accessible i contagiosa, qualitats que comparteix amb “Una idea, pero es triste”. Es tracta d’un treball que transmet disconformitat i alliberament, ambició i tedi. En gran part, es deu a la capacitat acreditada dels seus compositors -Nico Yubero i Lucas Sierra- per observar el món amb les dosis justes d’escepticisme i desencís, evitant la gesticulació turmentada.

Ja des de la mateixa arrencada, advertim en la seqüència moltes de les virtuts que fan de La Paloma un dels grups més avantatjats del panorama actual: guitarres que brollen a borbolls, la solidesa de la seva secció rítmica —Rubén Almonacid al baix i Juan Rojo a la bateria— i el colorit que aporten les veus de Nico i Lucas, que es reparteixen les tasques vocals a pistes alternes. Però n’hi ha més: temes que destrossen el cànon més genèric del noise per portar-lo a llocs poc explorats, jocs de guitarres i una cataracta d’arranjaments imaginatius. Combina estructures de cançó popular amb estructures imprevisibles que t’impedeixen aventurar quin gir encara ha d’arribar, convertint l’escolta en una experiència estimulant i addictiva.

Encara no és un àlbum molt ben cohesionat, fet destacable considerant els dos inputs creatius de què es nodreix la banda i l’ambició artística amb què van afrontar la construcció d’aquesta obra. Perquè parlem d’una obra completa, concebuda com a tal. Sonen els primers acords de “Sigo aquí” i tota la desorganització de la realitat… segueix desorganitzada, però ara cobra sentit.

Novetats discogràfiques

MARIA JAUME i FADES, junts en la turismofòbia

Published

on

By

Turismofòbia sí, però ballant i passant-ho bé. Maria Jaume ja havia criticat la massificació turística amb l’aclamat disc “Nostàlgia Airlines” o hits com “Hoteles sol y playa”, mentre que el trio Fades també havia signat un himne en la mateixa línia com “Catalonian Girls”. Ara s’ajunten per desafiar tots els guiris que venen a lligar a casa nostra amb el nou single “Mon Cheri Go Home”, on desestimen categòricament l’amor de videotrucada.

Si no m’entens en català
Mon chéri, comment ça va?
Crec que hauria d’acabar


El nou single “Mon Cheri Go Home” està produït per Lluís Cabot (Aka Luigi) i compta amb un videoclip signat per Liam D.

Maria Jaume és un dels talents emergents clau en la nostra escena musical recent. Nascuda a Mallorca i establerta a Barcelona, va començar estenent un pont entre les grans cantautores de l’indie i l’escena mediterrània amb els seus primers àlbums “Fins a maig no revisc” (2020) i “Voltes i voltes” (2022), que van obrir les portes dels principals festivals del país. Però la seva gran eclosió ha tingut lloc aquest 2024 amb la publicació del seu tercer i aclamat àlbum “Nostàlgia Airlines”, que acaba de ser escollit el millor disc de 2024 per la revista Enderrock. Properament el presentarà en viu, junt amb noves cançons de publicació imminent, en festivals com TelecogrescaStrenesCabró RockÍtacaCruïlla o el Tingladu (agenda completa aquí).

Fades, per la seva banda,es defineixen com un trio de filòlegs queer format per dos mallorquins i un català: Vicenç Calafell, Ferran Pi, Àngel Exojo. Amb el seu primer àlbum, “Metallix” (Satélite K, 2024), s’han consolidat com la queer band de referència en la nostra escena, amb hits com “Mai neva a la ciutat” (on precisament samplegen “Me desplom” de Maria Jaume) o “Catalonian Girls”, la seva versió mediterrània del “California Girls” de Katy Perry.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.