“How to Name Colors” és el títol del projecte que han decidit compartir la valenciana Lucía Gea i la ucraïnesa Yuliya Protasova, artistes de sensibilitat comuna i backgrounds extraordinàriament diversos. Si la primera és una reconeguda DJ i productora de l’escena electrònica llevantina, on s’ha convertit en un dels noms més celebrats pel seu apropament heterodox al techno, la segona és una pianista i compositora vinculada al món de les bandes sonores i compositors com Garry Schyman o Christopher Young. La de Gea i Protasova és una d’aquelles unions improbables que trenquen qualsevol preconcepció de com han de funcionar les fusions entre gèneres.

Als cinc temes que componen “How to Name Colours” hi ha un viatge per un univers sonor que està d’alguna manera emparentat amb les bandes sonores de Johnny Greenwood o Clint Mansell, però que funciona com a ens sonor propi. Brillen la combinació de bombos incisius amb cordes romàntiques, els ecos de compositors com Ernest Bloch o Camille Saint-Saens que es colen en un disseny sonor rabiosament contemporani i els aclaparadors crescendos que dibuixen ecos d’una rave entre les textures més improbables. Gea i Protasova dibuixen paisatges sonors rupturistes i captivadors, fins al punt que dir que són cinematogràfics seria reduccionista: no necessiten suport audiovisual per funcionar.

No ha estat un projecte de fàcil execució. La invasió russa d’Ucraïna, país natural de Protassova, ha afectat enormement el desenvolupament d’aquestes peces, que serveixen com a testimoni d’un moment crucial a la història d’Europa i del seu ressò a l’art contemporani. Barrejat per Diego Escriche (La Plata, VVV) i masteritzat per Ryan Rentería, “How to Name Colors” ja està disponible en streaming i en una edició limitada en casset.