Ultramega, quant us trobem a faltar abans de saber que existíeu. Que no fa tant que existiu, menys d’un any potser, però han estat llargs els anys de travessia pel desert des dels vostres projectes anteriors i fins que heu arribat a les nostres vides, a mantenir viva la flama de l’esperança. Sí, perquè qui vol viure una vida en què tothom fa el que toca.

Achicharrants, excèntrics, maniacs, Ultramega ens porten 12 minuts d’autèntics antièxits en un debut que ens torna un món en què Arab On Radar, Charles Bronson o Men’s Recovery Project segueixen regnant, i tot està bé de sobte. Ja no cal amagar-se, el nostre dia ha arribat. Renegar és de covards, i l’oblit el recurs de qui no vol avançar.

Sortits d’una ciutat molt poc donada a NO seguir les tendències, potser el més estrambòtic de Ultramega sigui que hagin sortit de Barcelona i no pas d’una vila de províncies a més de 300 km de qualsevol nucli urbà amb seu del Banc d’Espanya. Sí, són una mica arties, però Ultramega parlen de polles i cons, de semen i de novel·les de cavalleries del segle XV, i canten en un bellíssim català prosòdic.

Amb una alineació all-stars, Oriol Roca (Una Bèstia Incontrolable, Barcelona, Glam, etc), Dani Muerte (Una Bèstia Incontrolable, Über, Glam, etc), Denis (Zephyr Lake, etc) i Hug (Egosex, etc), són quatre senyors que ja han vist i viscut i totes aquestes coses. I si alguna cosa podria sembrar una sospita sobre la joventut és la facilitat amb què es berenen noves collites fent el que els dóna la reial santa gana, com a Humo Internacional els agrada.

El debut de “Ultramega” està ja disponible a totes les plataformes, i en una edició limitada en casset per a qui s’espavili. Estaran presentant-lo aquest cap de setmana al Nou Renou a Mallorca, i el dissabte 20 al Gutter Fest, tota la crema.