Novetats discogràfiques
The Death of Robert, en directe al LETS Festival de Barcelona el 17 de febrer juntament amb els britànics bdrmm

Hi ha qui diu que l’elegància no és una cosa que es pugui comprar o adquirir del no-res. Que es neix sent-ho o no. Però sí que es pot entrenar: partint d’una base, es pot perfeccionar, dirigir i aplicar l’elegància cada cop més encertadament en un objectiu concret. Com ara fer música. Que The Death of Robert van néixer sent elegants és un fet. Només cal sentir Casablanca, el seu àlbum de debut del 2020. Però ho són molt més a “The Deer”, el seu flamant segon treball: deu cançons que eleven al trio barceloní a la classe noble del pop-rock independent nacional.
Sense restringir-se a cap subgènere del pop-rock en concret, The Death of Robert interpreten amb encert les seves clares i riques influències, que van des de la crua honestedat teatral d’Àngel Olsen fins al glamur fosc i postmodern de The Last Shadow Puppets o Arctic Monkeys, passant per l’ombra del post-punk i per figures cabdals com Radiohead, Nick Cave, Leonard Cohen. Grans referències, que fan seves en un excel·lent exercici d’estil, amb composicions rodones i produccions (mà a mà entre la banda i Alberto Pérez de Sol de Sants) impecables, com si les cançons sempre estiguessin acabades d’encerar i brillants.
El trio, compost per Lara Giardina, Pablo Salvadores i Robert Panadés, s’atreveix a més amb una narrativa ambiciosa: endinsant-se amb valentia i ull clínic al laberint de les relacions, tracten assumptes com la passió, la vulnerabilitat, la manca de comunicació i les conseqüències de les emocions mal dirigides. La recerca constant d’alguna cosa que ens satisfaci a l’instant i la proliferació conseqüent de relacions fugaces i superficials són aspectes que interessen especialment a la banda. ‘Cameron’ i ‘Polar Kisses’ en parlen. La primera, intensa, gloriosa, sensual i barroca ma non troppo, amb la solemnitat preciosista que li atorga un superb desplegament instrumental i la dignitat aristocràtica de la veu de Lara. I la segona, intrigant i un punt malenconiós, amb un bon regust a Alexandra Savior ia secrets xiuxiuejats a la vora del mar de nit.
El trio barceloní actuarà el dissabte 17 de febrer a l’Espai Zowie de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), en el marc del LETS Festival i en companyia dels britànics bdrmm, defensant en directe les cançons del nou disc, The Deer.

Art Visual
MARIA RODÉS Feat. DELAFÉ “Hechizo” Single Digital i Videoclip

Avanç del seu proper àlbum. “Hechizo”, en col·laboració amb DELAFÉ, llisca entre els ritmes sincopats del reguetó contemporani i la sofisticació atmosfèrica de l’electrònica francesa.
Hi ha discos que són un salt al buit creatiu, un exercici de desconstrucció que molt pocs artistes gosen emprendre. Després de “Chico Bueno”, una cançó que ens va presentar juntament amb BRONQUIO, “Hechizo” és el segon avenç d’un projecte amb què Maria Rodés explora els racons més profunds i complexos de l’enamorament, aquest estat de bogeria temporal tan plaent com necessari en què un veu l’altre com a perfecte. Una oda a l’obsessió romàntica en què la línia entre l’amor idealitzat i el deliri es difumina, desbordant els límits del que és possible.
“Hechizo” llisca entre els ritmes sincopats del reguetó contemporani i la sofisticació atmosfèrica de l’electrònica francesa. Aquesta dualitat no és casual: reflecteix la tensió inherent al tema central de la cançó, en què allò físic i allò transcendental s’entrellacen. Amb la producció de Maria i Joel Condal i la coproducció de ZABALA i BRONQUI, el so manté un equilibri entre el carnal i l’eteri sense caure mai al clixé de gènere. A més, la cançó forma part de la banda sonora de la nova pel·lícula de Maria Ripoll, “También Esto Pasará”, que veurà la llum a la primavera i per a la qual Maria Rodés ha compost la música original juntament amb Simon Smith, a més d’aportar diverses cançons del seu repertori.
Però, a més, per a aquesta declaració de desig i devoció, Maria compta amb la col·laboració d’Óscar D’Aniello (DELAFÉ), l’afinitat temàtica del qual potencia la intensitat de la peça (Óscar també està d’estrena presentant el seu nou disc, “Amor”, i la tornada del seu antic projecte DELAFÉ I LAS FLORES AZULES). Junts encapsulen l’eufòria i la fragilitat d’una connexió humana que consumeix i transforma, en què cada petó actua com un catalitzador del que és màgic i inevitable.
Com a colofó a un exercici creatiu com aquest, “Hechizo” ve acompanyada d’un exquisit videoclip d’animació signat per Néstor F., que ja va treballar amb Maria a l’àlbum de country que va compondre juntament amb L’ESTRELA DE DAVID.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga