Connect with us

Novetats discogràfiques

Nou split EP compartit entre Zanussi​ i el ​Atomizador

Publicat fa

el

L’últim disc que van treure els Zanussi abans d’aquest EP que acaben de publicar aquest gener, es va editar el 2006. La nova edició la van gravar el 2016, i només tenen un altre 7″ compartit i un 7″ més en solitari, el primer el van publicar el 1999 , fa la barbaritat de 25 anys i en tots aquests anys han tret només 29 cançons, gairebé a cançó per any!!!! A més, cançons que poques vegades arriben al minut de durada i en només un parell de casos superen per uns segons els dos minuts.

Fa cinc anys van editar un llibre commemorant els 20 anys de vida, “seguim sense saber tocar, de fet avui i amb l’edat que tenim, almenys a mi se’m fa difícil aguantar un concert sense haver de descansar mig minut entre cada cançó. Per no morir en l’intent, massa tralla per com n’estic de rebentat, però aqui seguim, la nostra música no ha canviat ni un apice i això no sé si és bo o dolent però és la realitat, qui ens diria que després de 25 anys encara seguiríem junts i traient discos”, ens comenta Óscar Mezquita, bateria de Zanussi i responsable de Flexi Discos.

“Estimo aquesta banda amb tot el meu cor, a aquestes tres persones que toquen amb mi i sobretot estimo profundament estar amb ells, més enllà de tocar les nostres cançons, estimo la seva companyia, la seva conversa, cada vegada que estic amb ells és una celebració de la vida i una d’aquelles coses que et fan sentir increïblement bé, així que aquí estem una altra vegada amb aquest grapat de cançons compartides amb Atomitzador que és algú que vam conèixer fa moltíssims anys, jo diria que als nostres inicis i que sempre he seguit, amb tots els seus projectes , des dels mítics A room with a view”, continua Óscar.

“Ens feia molta il·lusió treure un single així en què la música aparentment és oposada ja que Jose fa un pop folk psicodelic preciós amb melodies al·lucinants i el nostre és una aberració de soroll, distorsió i xiscles a la major velocitat possible, tocat el més fort que sabem, però el més important és que tenim una forma molt semblant de fer les coses des de baix i amb el DIY com a bandera”.

Per la part de l’Atomitzador (1976, Madrid) és l’àlter ego musical de Jose HAZ, músic subterrani i artista marginal exmembre del grup de rock experimental A Room With A View i de bandes d’art-punk alienígena com Ensaladilla Rusa, Campamento Ñec Ñec!, Humor Vítreo i Extinción De Los Insectos. Des del 2002 porta la plataforma d’autoedició Afeite Al Perro i publica els fanzines subculturals Manchas y Ruido i HAZ.

Així doncs aquí teniu aquest disc compartit amb l’Atomizador que podeu escoltar i comprar al seu bandcamp.

Coeditat entre Krimskramz, Producciones Tudancas, Pifia Records, Afeite al Perro, La Agonía de Vivir i Flexidiscos. Gravat per Hambre a La Residencia l’estiu del 2016, barrejat per Huevo i masteritzat per Jose Guerrero a la seva Plataforma Continental.

Novetats discogràfiques

“Tot és molt difícil”, avançament del nou disc d’en Joan Colomo

Published

on

By

Tot és molt difícil’ podria ser la típica cançoneta que vas cantant dins el teu cap cada cop que t’adones que no controles la majoria d’elements que configuren el teu dia a dia. Arribar a final de mes o entendre la pàgina web de la Renfe poden convertir-se en tasques d’una dificultat titànica. La revolució tecnològica suposadament ens havia de facilitar les coses, però la vida moderna és una gimcana que et posa a prova constantment. Amb un punt d’exageració i amb un embolcall acústic aquesta és la cançó que obrirà TECNO REALISTA, el nou disc del cantautor de Sant Celoni.

També sobre el pre-order de l’edició limitada de TECNO REALISTA, una preciosa edició en vinil i carpeta semi-envernissada. En aquesta ocasió, la discogràfica Montgri intentarà no enviar els discs per missatgeria o correu postal. Aviat donaran detalls de com recollir les còpies.

Joan Colomo és, sens dubte, un dels músics més prolífers, talentosos i carismàtics de la música catalana de l’última dècada. Segurament, també, és un dels escriptors de cançons més àcids i punyents que tenim a casa nostra. Un Ray Davies escorredís i de mirada capcota que, de mica en mica, sense fer gaire soroll i com qui no vol la cosa, ha anat acumulant un cançoner popular propi replè d’himnes atemporals que ens expliquen el dia a dia de la nostra crua i melancòlica realitat.

El podrem veure en directe el pròxim 5 de maig al Festival MiniBeat de Granollers.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.