Connect with us

Novetats discogràfiques

Nou split EP compartit entre Zanussi​ i el ​Atomizador

Publicat fa

el

L’últim disc que van treure els Zanussi abans d’aquest EP que acaben de publicar aquest gener, es va editar el 2006. La nova edició la van gravar el 2016, i només tenen un altre 7″ compartit i un 7″ més en solitari, el primer el van publicar el 1999 , fa la barbaritat de 25 anys i en tots aquests anys han tret només 29 cançons, gairebé a cançó per any!!!! A més, cançons que poques vegades arriben al minut de durada i en només un parell de casos superen per uns segons els dos minuts.

Fa cinc anys van editar un llibre commemorant els 20 anys de vida, “seguim sense saber tocar, de fet avui i amb l’edat que tenim, almenys a mi se’m fa difícil aguantar un concert sense haver de descansar mig minut entre cada cançó. Per no morir en l’intent, massa tralla per com n’estic de rebentat, però aqui seguim, la nostra música no ha canviat ni un apice i això no sé si és bo o dolent però és la realitat, qui ens diria que després de 25 anys encara seguiríem junts i traient discos”, ens comenta Óscar Mezquita, bateria de Zanussi i responsable de Flexi Discos.

“Estimo aquesta banda amb tot el meu cor, a aquestes tres persones que toquen amb mi i sobretot estimo profundament estar amb ells, més enllà de tocar les nostres cançons, estimo la seva companyia, la seva conversa, cada vegada que estic amb ells és una celebració de la vida i una d’aquelles coses que et fan sentir increïblement bé, així que aquí estem una altra vegada amb aquest grapat de cançons compartides amb Atomitzador que és algú que vam conèixer fa moltíssims anys, jo diria que als nostres inicis i que sempre he seguit, amb tots els seus projectes , des dels mítics A room with a view”, continua Óscar.

“Ens feia molta il·lusió treure un single així en què la música aparentment és oposada ja que Jose fa un pop folk psicodelic preciós amb melodies al·lucinants i el nostre és una aberració de soroll, distorsió i xiscles a la major velocitat possible, tocat el més fort que sabem, però el més important és que tenim una forma molt semblant de fer les coses des de baix i amb el DIY com a bandera”.

Per la part de l’Atomitzador (1976, Madrid) és l’àlter ego musical de Jose HAZ, músic subterrani i artista marginal exmembre del grup de rock experimental A Room With A View i de bandes d’art-punk alienígena com Ensaladilla Rusa, Campamento Ñec Ñec!, Humor Vítreo i Extinción De Los Insectos. Des del 2002 porta la plataforma d’autoedició Afeite Al Perro i publica els fanzines subculturals Manchas y Ruido i HAZ.

Així doncs aquí teniu aquest disc compartit amb l’Atomizador que podeu escoltar i comprar al seu bandcamp.

Coeditat entre Krimskramz, Producciones Tudancas, Pifia Records, Afeite al Perro, La Agonía de Vivir i Flexidiscos. Gravat per Hambre a La Residencia l’estiu del 2016, barrejat per Huevo i masteritzat per Jose Guerrero a la seva Plataforma Continental.

Novetats discogràfiques

“Mitja Vida”, nou single de MAR PUJOL

Published

on

By

En l’univers musical de Mar Pujol no hi ha lloc per a les presses. Fins i tot quan el món que l’envolta avança a tota velocitat, ella sap aturar-se, reflexionar i buscar al seu voltant un punt de suport on seure a observar(se) i entendre(se). ‘Mitja vida’, la seva nova cançó, exemplifica d’una manera molt poètica aquest impuls que la caracteritza. És l’única peça que la cantautora de Prats de Lluçanès avançarà del seu segon disc, D’aquesta aigua no en beuré, que estarà disponible a partir del 16 d’octubre; i en aquesta cançó exposa la necessitat de trobar una arrel que l’agafi fort i la sostingui quan se sent més desbordada, quan té la sensació que passen moltes coses alhora i que no pot arribar a tot.

Seguint el camí del seu EP de debut autoeditat, Trepa, i de Cançons de Rebost, el seu primer disc, publicat el 2024, Mar Pujol torna a fer servir en el seu nou treball la pausa i la contemplació com a mitjà, com la manera de fer créixer les seves cançons a partir de les petites coses per abordar els temes més profunds. A través d’una mirada sensible i inquieta, l’artista catalana observa la quotidianitat i sempre hi troba noves capes de la realitat, a les quals dona vida pròpia utilitzant només la seva veu i la guitarra. Un moment íntim que ens acosta a la seva emoció i que gairebé ens permet escoltar, entre nota i nota, la seva respiració assossegada.

Cançons de Rebost va rebre, entre d’altres, el Premi Altaveu 2024, el Premi Enderrock 2025 de la crítica al millor disc de cançó d’autor i el Premi Alícia 2025 a artista emergent. A més, durant tres anys l’ha defensat en directe al costat de la violoncel·lista Bruna González Subirà en més de 150 actuacions, amb concerts en escenaris de Catalunya i d’altres països, i cites destacades a Bilbao, Groningen o el Canadà. Un èxit rotund que s’ha anat cuinant a foc lent, sense presses, però demostrant que amb calma i naturalitat es pot arribar molt lluny.

El seu nou disc, en canvi, abordarà la contradicció com a motor, una provocació amb què posar en dubte les certeses. Entre l’acceptació i la rebel·lió davant la imperfecció, les cançons de D’aquesta aigua no en beuré habiten aquest lloc incòmode però fèrtil on res no és del tot fix. És la seva manera d’assumir el repte de continuar observant la vida per trobar i distingir els matisos de la seva realitat. Poc després de la seva publicació, Mar Pujol tornarà als escenaris per continuar captivant el públic amb la seva veu i la seva guitarra, amb dates ja confirmades a Barcelona, Girona, altres punts de Catalunya, la península i l’estranger.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.