Connect with us

Novetats discogràfiques

“Nos Extinguimos”, el nou disc de TIBURONA, un disc sense complexos que desafia les fronteres entre el garatge, el rockabilly i el punk

Publicat fa

el

Fa un milió d’anys, quan els dinosaures poblaven la terra, hi havia uns senyors molt durs i autèntics fent sols de guitarra que no importaven a ningú. Després un meteorit anomenat postmodernisme els va extingir, i l’evolució de les espècies va produir noves formes de vida musical basades en exabruptes desafinats de dos acords que aviat van perdre la gràcia. Així, ben entrat ja el segle XXI, seguim preguntant-nos: De què parlem quan parlem de rock? nosaltres, de grups com Tiburona.

Quan l’ofici no està renyit amb l’enginy, surten cançons, que és l’única cosa que hauria d’aspirar el rock en aquest moment. Tiburona fan les millors i, com a esquales supervivents a les canviants aigües de la moda, han sabut seguir el seu instint i desenvolupar habilitats que els permeten nedar d’esquena en un altre mitjà, un de més pop, però no per això menys exigent.

El que és nou de Tiburona sona diferent i alhora estranyament familiar, penso en els Kokoshca de “Hay una luz” o en unes Hello Cuca hipervitaminades. No és que la Laura, la Rita i el Supercarmen hagin abandonat la seva zona de confort (el rock’n’roll clàssic, el garatge 60’s…), és que l’han ampliat i actualitzat, a través d’un tractament de so més contemporani i usant-ho el seu atribut principal: unes harmonies vocals a l’abast de molt pocs grups del panorama independent nacional. Alliberades de cotilles estilístiques i mantenint intactes les seves senyes d’identitat, han facturat una col·lecció de cançons que llueixen sofisticades i contundents com un guant de seda forjat en ferro.

Si a les fotos de promo del seu primer treball, “Sola y feliz” (Folc, 2021), apareixien a les portes d’una caravana, amb aquest segon àlbum, gravat i barrejat per Raúl Pérez i Borja Pérez a La Mina, i paradoxalment titulat “Nos Extinguimos” (Montgrí, 2024), haurien de començar a viatjar a Falcón des de ja.

Tiburona estaran presentant el nou disc a la Festa Montgrí que tindrà lloc a la Sala Upload de Barcelona el dia 2 de març amb Mourn i Dan Peralbo i El Comboi.

Imatge principal de Esther Galván

Novetats discogràfiques

Nou àlbum de JÚLIA COLLADO RIU “Z Nombre Complex”

Published

on

By

Júlia Collado Riu va començar la seva carrera artística al 2021 sota el nom d’Iris Deco i amb el seu àlbum debut Golden, captivant el públic amb una fusió única de Soul i R&B, gràcies a la col•laboració de Ferran Palau, Jordi Matas i b1n0.

Aquest treball va destacar el seu talent versàtil i la va consolidar com una veu prometedora dins del panorama musical. A més de les seves creacions pròpies, ha col•laborat amb artistes com Clara Peya, i va compartir escenari amb figures de renom com Arlo Parks a Madrid i Barcelona. A nivell internacional, la seva música també va ressonar al People & Culture Festival de Berlín. 

A principis de 2024, amb el llançament del seu EP i curtmetratge Mai s’ha trencat del tot, Júlia va donar el pas decisiu per acomiadar-se d’Iris Deco i adoptar el seu nom real, Júlia Collado Riu, fruit d’una gran revelació en la seva trajectòria per connectar amb la seva essència més pura. Aquest curt va simbolitzar una transició cap a la seva actual etapa artística, on la cerca d’autenticitat en la seva identitat va ser clau. 

El seu nou àlbum, previst per al novembre de 2024, és una obra de pop experimental que neix a partir d’un desafiament personal de l’artista per sortir de la seva zona de confort. Amb un viatge entre la foscor i la llum, Júlia plasma aquestes sensacions en cada cançó. A més, per primer cop, ha decidit utilitzar el català, la seva llengua materna, en la recerca d’una expressió genuïna i fidel. Aquest àlbum marca un abans i un després en el seu camí musical, despullant-la emocionalment i permetent que es reconegui de manera més honesta que mai.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.