Novetats discogràfiques
Tornen els Derby Motoreta’s Burrito Kachimba amb un single, tercer LP i propers concerts

La banda que va inventar tot un gènere tornarà aquest 2024 amb un tercer i esperadíssim àlbum “Bolsa Amarilla i Piedra Potente”, de nou de la mà de Primavera Labels i Universal Music, que ens arribarà el divendres 5 d’abril. El proper divendres 9 de febrer podrem gaudir d’un primer avançament, “La Fuente”.
Mentrestant, Derby Motoreta’s Burrito Kachimba anuncia també les primeres dates de tornar als escenaris aquest proper abril: divendres 12 a Salamandra, L’Hospitalet, Barcelona, dins de la programació de Curtcircuit; el dijous 18 a la Sala But de Madrid i el divendres 26 a la Sala Custom de Sevilla.
Des que van irrompre en escena cap al 2019 amb un debut homònim tan sorprenent com el seu nom, Derby Motoreta’s Burrito Kachimba no només s’han convertit en la gran esperança del rock patri. Tampoc no han parat quiets un moment. Després d’aquell tret de sortida, van arribar col·laboracions tan aplaudides com les de Rocío Márquez o Kiko Veneno, un concert darrere l’altre que la banda sempre vivia com si fos l’últim, un segon àlbum —el catedralici “Hilo Negro”— que els acabava de fer pujar al capdamunt, una nominació als Premis Goya per la banda sonora de “Las Leyes de la Frontera”, gires pels EUA, Argentina, Xile i Mèxic, imatge de la recent campanya de Cruzcampo… A finals de l’any passat , la banda va decidir prendre’s una pausa més que necessària. “Després de dos discos i una banda sonora més la voràgine d´una extensíssima gira podíem per fi aturar un moment, prendre alè i centrar-nos en la composició del que és el disc més important de la nostra carrera”.
Així d’expeditius i sincers es mostren ells mateixos, sabedors que un tercer àlbum és poca broma. “Bolsa Amarilla y Piedra Potente”, que així es dirà aquesta nova entrega kinkidélica i que es publicarà el divendres 5 d’abril, promet aprofundir en les moltes virtuts d’aquell so tan personal que van fer de l’esmentat “Hilo Negro” el disc de hard rock que es mereixia la generació de Tik Tok: incendiaris riffs de guitarra, percussions monolítiques i unes dinàmiques expansives tan hereves de Hawkwind com coetànies de King Gizzard & The Lizard Wizard. Però el proper de Derby Motoreta’s Burrito Kachimba també vaticina més d’una sorpresa. “En aquest disc hem buscat molt més la melodia com a element diferenciador”, ens avisen. “Conté més cançons tancades, més precises, més al lloc, a més de més d’un rebombori estètic”.
Com a prova, bé val una cançó: “La Fuente”, el primer senzill extret de l’àlbum i que veurà la llum el proper 9 de febrer. Un brutal avançament que presagia la tempesta sònica que hi ha en arribar. “Ha estat una cosa unànime a l’hora de plantejar-la com a primer single, és una bona mostra del que conté el disc”, confessa la banda. “Ens encanta la força que ha anat prenent al local d’assaig ia l’estudi, així com aquesta apoteosi final on morirà la cançó”.
I ja que parlem d’apoteosi, no hi ha millor que la que vivim als directes de Derby Motoreta’s Burrito Kachimba! Coincidint amb l’anunci d’aquest primer senzill, ja podem conèixer les tres primeres dates del retorn de la banda als escenaris, totes a l’abril: el divendres 12 visitaran la Sala Salamandra a l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, dins la programació de Curtcircuit; el dijous 18 a la Sala But de Madrid i el divendres 26 a la Sala Custom de Sevilla.


Novetats discogràfiques
MINIBÚS INTERGALÀCTIC, fes de la psicodèlia el refugi de la teva ment

Entre l’edició d’un disc i un altre, molts artistes aprofiten per tocar en directe, per compondre nova música o, senzillament, per viure. Minibús Intergalàctic, a més de tot això, també s’han proposat publicar un nou EP. Música Humana: Thalassa, que així es diu, és l’interstici que separarà Meditacions des dels Miratges Mercúrics, el seu àlbum de debut publicat fa menys d’un any, a l’abril del 2024, de la que serà la seva continuació, un segon disc que arribarà a finals del 2025 o principis del 2026, de nou sota el segell NEU!.
El quintet català, format a principis d’aquesta dècada a la ciutat de Girona, va aprofitar el premi del concurs Salt a la Fama que van guanyar el 2023, que consistia a gravar a l’estudi Soundclub de Salt amb el productor Lluís Costa, per rescatar idees musicals que, per un motiu o un altre, havien quedat excloses del seu acabat de publicar primer llarg. El resultat són quatre talls ben diferents entre si, però que destil·len i delimiten de manera succinta les seves coordenades estilístiques.
“Música Humana: Thalassa(NEU!) és un treball compost per quatre temes que destil·len les coordenades i referències estilístiques de la banda: pop 60s, acid folk i rock 70s sobre vernís psicodèlic“
Vam conèixer i ens vam enamorar de Minibús Intergalàctic per la seva explosiva barreja de rock psicodèlic, acid folk i pop seixanter; i això és, en essència, el que trobem a Música Humana: Thalassa. Partint del fet que el seu terreny de joc és la psicodèlia, toquen diferents pals acostant-se a les seves influències per amarar-se’n. Al jangle pop de The Byrds, a “There She Goes Again“ de la Velvet i al pop clàssic d’harmonies lluminoses a “No tinc temps“, per començar. Una cançó autoversionada que obria el seu primer EP, per cert. O al space rock psicodèlic de Spacemen 3 a “Tots els llocs són lluny (caminant amb Clopixol)“, aquella llarga i creixent cançó concebuda gairebé com un viatge que comença tranquil i acaba sorollós.
El tercer camp d’exploració estilística de Minibús Intergalàctic, el de l’acid folk, queda brillantment representat a Música Humana: Thalassa amb “Senyor artiller“, una peça amb arrels en el folk setanter britànic i en Led Zeppelin, però que es va desenvolupant amb ramificacions que treuen el cap en el protoheavy, en les balades metal o en la influència de bandes com Graveyard. Finalment, “Thalassa“ tanca l’EP oferint-nos un espai segur, oníric i psicodèlic on flotar i balancejar-nos al marge del món; un paisatge sonor que fins i tot podria recordar-nos al post-rock shoegaze de Mogwai.
Aquest últim fragment, totalment instrumental, resulta a més una materialització perfecta de la temàtica que subjau a l’EP: la construcció, gestió i utilització d’aquells espais mentals alternatius que ens allunyen de la realitat, tant per bé com per mal. Pot ser per fugir del buit existencial, per protegir-te d’un món que et sobrepassa, per enfrontar-te als teus propis dimonis o, senzillament, per procrastinar. Al final, parlem d’una forma d’evasió per a la qual, sens dubte, la psicodèlia és el millor combustible. Així doncs, puja a Música Humana: Thalassa i gaudeix dels llocs de la teva ment on et portarà!
Imatge x Jordi Paredes.

Concerts,
Divendres 21 de març > Salt @ La Mirona
Sábado 22 de marzo > Igualada @ La Bastida
Divendres 28 de març > Girona @ Festival Strenes
Dissabte 29 de març > El Prat de Llobregat @ La Capsa
Dissabte 26 d’abril > La Cellera de Ter
Dissabte 10 de maig > Vila-seca @ FiM
Diumenge 11 de maig > Granollers @ Festival MiniBeat
Dissabte 11 de juliol > Barcelona @ Festival Cruïlla
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga