Novetats discogràfiques
“Back to Nowhere”, l’àlbum més extravertit i contagiós de BIGGOT
Sense faltar a la cita anual, Bigott estrena nou disc. El seu LP comparteix títol amb el single que va presentar fa un mes i així “Back to Nowhere” es converteix en el catorzè àlbum editat per l’artista.
L’essència primitiva a les composicions de Bigott i el seu peculiar maneig dels riffs es fan amb el control d’aquest àlbum carregat d’espontaneïtat. Partint d’una noció minimalista del concepte de cançó i producció post punk, el so ens recorda bandes tan llegendàries com The Feelies, amb les guitarres en permanent joc harmònic i línies paral·leles.
La veu, sempre protagonista en les composicions del aragonès i el seu sobri to melòdic funciona a la perfecció com a contrapunt al nerviós pols rítmic que envolta tot el conjunt.
“Back to Nowhere” és el disc d’un Bigott experimentat que es vol divertir i resulta contagiós des de la primera escolta. Com és habitual dins de les seves col·leccions sonores, sempre hi ha un lloc per a alguna sorpresa, i així trobem “We are one” una preciosa balada de tecles i guitarra grandiosa a la seva senzillesa o l’original “Vanilla Fish”, un tall technodub, que podríem haver ballat en algun antre en un passat del futur.
Un disc rotund i vibrant que se’n va amb tu des de la primera escolta. Aquest 2024, Bigott estrena el que sens dubte serà un clàssic a la seva discografia.
L’àlbum ha estat produït per Izak Arida, baixista del grup The Memories (Los Angeles, Califòrnia), Músic i productor americà que ha treballat en nombroses ocasions amb la banda. “Back to Nowhere” ha estat enregistrat en directe al local d’assaig de Bigott, i el seu so destil·la l’autenticitat del lloc on neixen totes les seves composicions.
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
