Novetats discogràfiques
“Las Olas” el nou single de LA HABITACIÓN ROJA, un cant d’esperança amb el Mediterrani com a rerefons
Ja és aquí “Las Olas”, el cinquè single d’avançament del nou disc de La Habitación Roja, que promet ser un dels millors treballs de la seva carrera i que es publicarà després de l’estiu. Després de “Svalbard”, “Los Seres Queridos”, “El Duelo” y “La Vida Fluyendo”, el nou senzill de La Habitación Roja és una obra que evoca amb nostàlgia els moments que van marcar la nostra infància i joventut a la costa mediterrània. Aquests records representen l’esperança de recuperar les il·lusions perdudes pels revessos de la vida, i que tot l’amor compartit al llarg de la nostra existència no és en va i té un sentit últim, que romandrà per sempre com ho fan les grans cançons .
El mantra que recita la cançó, “volveremos a saltar las olas”, simbolitza aquesta esperança.
El seu nou single és ple de reminiscències estiuenques, amb una clara vocació d’himne i esdevenir un dels millors temes de la seva discografia. La seva sonoritat acústica recorda irremeiablement l’època estival, però també funciona com a nexe d’unió entre la cultura hispanoparlant: els mars que ens separen també són gots comunicants. Així, el tema no només recorda el Mediterrani per la via de Serrat, sinó també el Carib via Semilla Negra de RAdio Futura, Atlántico via Xoel López o fins i tot el Cantábrico via Nacho Vegas.
Inspirat per un vol de Noruega a Espanya el 24 d’agost del 2023, Jorge Martí, el vocalista de la banda, va concebre les melodies de “Las Olas” en ple vol, entreveient el mar Mediterrani des de les altures. “Vaig gravar les melodies de forma automàtica en una nota de veu del mòbil perquè no se m’oblidessin, despertant l’estranyesa dels passatgers que viatjaven amb mi”, comenta Jorge. “Sempre, fins i tot en els moments més foscos, mantinc l’esperança en el futur. La frase “volveremos a saltar las olas” es va convertir en el nucli de la cançó, recordant-me a les persones que més vull i la felicitat que sentíem jugant al mar”.
La composició de la lletra va finalitzar tres dies després a casa del productor Santi Garcia, a Sant Feliu de Guíxols. “Las Olas” compta amb la contribució especial de Marc Clos al vibràfon i diverses percussions. Durant el procés d’enregistrament, la banda es va inspirar en el seu entorn, navegant pel mar, bussejant i amarant-se de la vida social i cultural de Sant Feliu de Guíxols, rememorant tots els racons de la Mediterrània que han anat deixant empremta als components de la banda al llarg de la vida. “Vam visitar llocs evocadors com la tomba d’Antonio Machado a Colliure, cosa que ens va portar de tornada a Serrat i el seu cèlebre ‘Mediterráneo’. Totes aquestes experiències van influir profundament en la cançó”, afegeix el vocalista.
“La canción es un sentido homenaje al mar que ha bañado nuestra historia y ha sido testigo de todas las etapas de nuestra vida. Impregnada de melancolía y con una marcada vocación acústica protagonizada por la guitarra española de Pau Roca, la letra llena de reminiscencias al mar, evoca los veranos mediterráneos. A veces las partes de una canción son brillantes, pero la grandeza se encuentra cuando el resultado final es algo más que las suma de las mismas. “Las Olas”, íntima, minimalista, platónica, es también gigante y desde ya un clásico de La Habitación Roja por derecho propio”.
Entre l’edició d’un disc i un altre, molts artistes aprofiten per tocar en directe, per compondre nova música o, senzillament, per viure. Minibús Intergalàctic, a més de tot això, també s’han proposat publicar un nou EP. Música Humana: Thalassa, que així es diu, és l’interstici que separarà Meditacions des dels Miratges Mercúrics, el seu àlbum de debut publicat fa menys d’un any, a l’abril del 2024, de la que serà la seva continuació, un segon disc que arribarà a finals del 2025 o principis del 2026, de nou sota el segell NEU!.
El quintet català, format a principis d’aquesta dècada a la ciutat de Girona, va aprofitar el premi del concurs Salt a la Fama que van guanyar el 2023, que consistia a gravar a l’estudi Soundclub de Salt amb el productor Lluís Costa, per rescatar idees musicals que, per un motiu o un altre, havien quedat excloses del seu acabat de publicar primer llarg. El resultat són quatre talls ben diferents entre si, però que destil·len i delimiten de manera succinta les seves coordenades estilístiques.
“Música Humana: Thalassa(NEU!) és un treball compost per quatre temes que destil·len les coordenades i referències estilístiques de la banda: pop 60s, acid folk i rock 70s sobre vernís psicodèlic“
Vam conèixer i ens vam enamorar de Minibús Intergalàctic per la seva explosiva barreja de rock psicodèlic, acid folk i pop seixanter; i això és, en essència, el que trobem a Música Humana: Thalassa. Partint del fet que el seu terreny de joc és la psicodèlia, toquen diferents pals acostant-se a les seves influències per amarar-se’n. Al jangle pop de The Byrds, a “There She Goes Again“ de la Velvet i al pop clàssic d’harmonies lluminoses a “No tinc temps“, per començar. Una cançó autoversionada que obria el seu primer EP, per cert. O al space rock psicodèlic de Spacemen 3 a “Tots els llocs són lluny (caminant amb Clopixol)“, aquella llarga i creixent cançó concebuda gairebé com un viatge que comença tranquil i acaba sorollós.
El tercer camp d’exploració estilística de Minibús Intergalàctic, el de l’acid folk, queda brillantment representat a Música Humana: Thalassa amb “Senyor artiller“, una peça amb arrels en el folk setanter britànic i en Led Zeppelin, però que es va desenvolupant amb ramificacions que treuen el cap en el protoheavy, en les balades metal o en la influència de bandes com Graveyard. Finalment, “Thalassa“ tanca l’EP oferint-nos un espai segur, oníric i psicodèlic on flotar i balancejar-nos al marge del món; un paisatge sonor que fins i tot podria recordar-nos al post-rock shoegaze de Mogwai.
Aquest últim fragment, totalment instrumental, resulta a més una materialització perfecta de la temàtica que subjau a l’EP: la construcció, gestió i utilització d’aquells espais mentals alternatius que ens allunyen de la realitat, tant per bé com per mal. Pot ser per fugir del buit existencial, per protegir-te d’un món que et sobrepassa, per enfrontar-te als teus propis dimonis o, senzillament, per procrastinar. Al final, parlem d’una forma d’evasió per a la qual, sens dubte, la psicodèlia és el millor combustible. Així doncs, puja a Música Humana: Thalassa i gaudeix dels llocs de la teva ment on et portarà!
Imatge x Jordi Paredes.
Concerts,
Divendres 21 de març > Salt @ La Mirona
Sábado 22 de marzo > Igualada @ La Bastida
Divendres 28 de març > Girona @ Festival Strenes
Dissabte 29 de març > El Prat de Llobregat @ La Capsa
Dissabte 26 d’abril > La Cellera de Ter
Dissabte 10 de maig > Vila-seca @ FiM
Diumenge 11 de maig > Granollers @ Festival MiniBeat
Dissabte 11 de juliol > Barcelona @ Festival Cruïlla
-
Festival6 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga