Novetats discogràfiques
RAMPER treu el nou LP “Solo postres”, post rock des de Granada

Ramper van néixer a Granada el 2017 amb una ambició comuna: la de quatre universitaris que volien fer una música preciosista, profunda, d’una emocionalitat pura. Amb aquestes premisses Joserto, Antonio, Ángel i Álvaro van llançar el 2020 “Nuestros mejores deseos”, en què canalitzaven magníficament la profunda admiració que sentien pels pops del shoegaze, el slowcore i el post-metall. El disc va aconseguir, des de l’autogestió, obrir-se un lloc a nivell nacional i internacional. Han passat quatre anys, i en aquests quatre anys Ramper s’han fet grans. Han matat el pare. “Solo postres”, publicat el 18 de setembre, a través de Humo Internacional, és la confirmació que Ramper ja són una banda enorme, capaç de articular el seu propi llenguatge sense ser deutors de ningú.
A “Solo postres” tot és enorme. Començant per la durada, un doble LP de més d’una hora. No s’espanten davant del minutatge: en aquests set temes no hi ha cap moment de complaença; l’ornamentació i el preciosisme estan totalment a mercè d’unes cançons profundes i emotivíssimes. També ha estat enorme el seu procés de creació, amb una fase de composició que va ocupar tres anys, pensant sempre a fer un pas endavant, a anar més enllà de les seves influències. Gravat el 2023 entre Granada, Dúrcal i Madrid, “Solo postres” és la cristal·lització d’una visió artística infrangible. Ramper es va plantejar l’àlbum com la creació d’un món propi, tan humà com místic. I és que és allà on resideix bona part de la paradoxa de les cançons de Ramper, en què la delicada vulnerabilitat de les lletres es troba amb un embolcall musical que remet al que és sobrenatural, a una orfebreria textural on els elements electrònics i orquestrals es van conjugant per crear paisatges de terror i esperança.
És temptador emmarcar Ramper dins d’aquesta complexa etiqueta que és post-rock, donat el seu gust per allò atmosfèric i pels desenvolupaments llargs, però si encaixen en el gènere és per coincidir en esperit amb les bandes de la primera fornada, amb una recerca més enllà de qualsevol cànon o qualsevol exercici destil. Un pas de Setmana Santa, una nadala o una melodia popular són tan vàlids al seu llibre d’estil com una textura que pugui evocar Xiu Xiu, Jesu o Black Country, New Road. “Solo postres” és, sobretot, un univers tan personal com el que apareix retratat a la seva bellíssima portada, obra d’Ana de la Cuadra, i expandit en l’art del disc, creat per Tumulus Design. Allò infantil, allò oníric i allò terrorífic es creuen per convertir-se en una metàfora del créixer (com a persones i com a banda) i parlar de la por i de com la superem a cops. De com ens fem grans. Enormes.
“Solo postres” ja està disponible en doble LP de vinil negre, doble LP de vinil blau i… cartutx de Game Boy Advance. També han tret una tirada limitada d’adhesius, i hi ha uns packs amb preus especials combinant diversos d’aquests productes o el seu anterior LP, “Nuestros mejores deseos”. Tot això, com sempre, a la botiga de la web de Humo Internacional.
Ramper estaran presentant Solo postres a Aracena, Sevilla, Barcelona i Madrid.

Novetats discogràfiques
MARIA JAUME i FADES, junts en la turismofòbia

Turismofòbia sí, però ballant i passant-ho bé. Maria Jaume ja havia criticat la massificació turística amb l’aclamat disc “Nostàlgia Airlines” o hits com “Hoteles sol y playa”, mentre que el trio Fades també havia signat un himne en la mateixa línia com “Catalonian Girls”. Ara s’ajunten per desafiar tots els guiris que venen a lligar a casa nostra amb el nou single “Mon Cheri Go Home”, on desestimen categòricament l’amor de videotrucada.
Si no m’entens en català
Mon chéri, comment ça va?
Crec que hauria d’acabar
El nou single “Mon Cheri Go Home” està produït per Lluís Cabot (Aka Luigi) i compta amb un videoclip signat per Liam D.
Maria Jaume és un dels talents emergents clau en la nostra escena musical recent. Nascuda a Mallorca i establerta a Barcelona, va començar estenent un pont entre les grans cantautores de l’indie i l’escena mediterrània amb els seus primers àlbums “Fins a maig no revisc” (2020) i “Voltes i voltes” (2022), que van obrir les portes dels principals festivals del país. Però la seva gran eclosió ha tingut lloc aquest 2024 amb la publicació del seu tercer i aclamat àlbum “Nostàlgia Airlines”, que acaba de ser escollit el millor disc de 2024 per la revista Enderrock. Properament el presentarà en viu, junt amb noves cançons de publicació imminent, en festivals com Telecogresca, Strenes, Cabró Rock, Ítaca, Cruïlla o el Tingladu (agenda completa aquí).
Fades, per la seva banda,es defineixen com un trio de filòlegs queer format per dos mallorquins i un català: Vicenç Calafell, Ferran Pi, Àngel Exojo. Amb el seu primer àlbum, “Metallix” (Satélite K, 2024), s’han consolidat com la queer band de referència en la nostra escena, amb hits com “Mai neva a la ciutat” (on precisament samplegen “Me desplom” de Maria Jaume) o “Catalonian Girls”, la seva versió mediterrània del “California Girls” de Katy Perry.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga