«Sigrar» significa ‘victòries’ en idioma islandès, és a dir, dels vikings, la qual cosa podria sonar a un altre nou sarcasme marca de la casa… quan en realitat no és més que la incontestable victòria o, més ben dit; victòries en plural; que es plasmen en aquest sisè àlbum de El relevo alemán. Perquè, si tenim en compte que «La séptima extinción», el seu il·lustre i dens predecessor, va sortir en el pitjor de la pandèmia (profètic títol, per cert), amb aquest nou treball la banda de Madrid necessitava reactivar el seu entusiasme, introduint alguns canvis en la seva disciplina musical. Tot, en pro d’una cerca de llum que culmina en aquest fantàstic disc.

Per exemple, viatjar a l’idíl·lic estudi de Brian Hunt (Half foot outside, Templeton), situat en el més profund de la Cantàbria rural (part substancial de la infància de JC), i rematar, mesclar i masteritzar el disc amb Ojo (La débil, Nudozurdo) a El purgatorio, el seu estudi de Madrid, han estat dues experiències noves i estimulants. Ambdues han marcat la dinàmica de gravació a la qual en JC, la Cris i en Javi estaven acostumats. Factors, tots ells, que fan que probablement ens trobem davant el disc més dinàmic i amb més contrastos entre les cançons de la carrera del trio de Madrid.

Les dues cares de la moneda -el pop aguerrit i el noise- coexisteixen i es confonen en unes composicions on allò personal i allò surrealista enfunden màscara i text de personatges sense igual. Amb eloqüents referències històriques, els protagonistes d’aquestes noves cançons t’agafen per la solapa i et miren fixament als ulls. És exactament igual que la música, els directes i la trajectòria vital de El relevo alemán perquè, des de la trinxera del seu local d’assaig, heus aquí a un grup que ha tornat a treure forces de flaquesa per a donar el millor de si quan tot es posava en contra seva, després del hiat de la pandèmia. Efectivament «Sigrar» tanca el cercle iniciat el 2009 amb «Ética protestante» i ho fa amb cançons irrefutables, atemporals.