Connect with us

Novetats discogràfiques

SANDRÉ presenta, juntament amb Miguelito Dandy Piranha, “CABEÇA”, un crit a l’amistat enmig del caos

Publicat fa

el

CABEÇA” és una cançó que mira de cara el moment que vivim, però sense renunciar a l’impuls de seguir endavant. Enmig de la frustració, la saturació i la sensació d’impotència davant del món que ens envolta, el tema proposa un gest de resistència: llançar-se a la vida amb la poca il·lusió que queda i trobar força en les persones que tenim al costat.

La lletra, escrita mà a mà entre Miguelito García (Derby Motoreta’s Burrito KachimbaCervatana) i la Rosa, neix de reflexions molt personals i acaba convertint-se en un crit a l’amistat, a la consciència, a l’entusiasme i a l’admiració mútua. La cançó captura aquell moment explosiu que es produeix quan ens reunim amb les persones que ens recorden que no tot està perdut.

Des del principi, “CABEÇA” va ser concebuda per a aquesta col·laboració, ja que la banda buscava construir una cançó sòlida i contundent, però que alhora permetés jugar amb els riffs i escapar del patró rítmic clàssic del 4/4.

Ara, amb perspectiva, el grup reconeix que la cançó podria funcionar com la germana gran de “Miedo la Vida“, un dels temes del seu anterior àlbum Gestiones Fáciles. Ambdues comparteixen aquesta barreja de tensió, força rítmica i electricitat que caracteritza el so de Sandré.

La presència de Miguelito aporta, a més, un color nou a la cançó i en porta la intensitat encara més amunt, reforçant el caràcter expansiu i visceral del tema.

CABEÇA” és el segon avançament de Paciencia Infinita, un disc on Sandré amplia el seu llenguatge sonor combinant rock alternatiu, punk, garage, krautrock i math rock, explorant estructures més obertes i noves textures rítmiques.

Nascuda el 2018 a les esquerdes de l’underground barceloní, Sandré va publicar el 2019 Ave muñón, el seu primer i més visceral treball, que els va portar a presentar el seu directe explosiu arreu del país. Poc després va arribar l’EP Trunel (2020), format per quatre himnes de punk marcià que demostraven que la pandèmia no havia pogut amb ells. El 2022 van publicar el seu segon LP, Gestiones Fáciles, amb el qual van pujar als escenaris del Canela Party, el Cranc FestivalSound IsidroLet’s FestivalSintonitzzaGambeatLoro Facu o Monkey Weekender, entre molts altres.

Després d’un descans tan merescut com obligat, en Marc, la Dàlia, en Carles i la Rosa tornen aquest 2026 amb el seu tercer disc, de la mà de Calaverita Records.

Com a inici d’aquesta nova etapa, la banda ja ha confirmat actuacions al Canela PartyBlock Party i ha actuat recentment a l’aniversari de la Sala Upload (Barcelona), primeres dates d’una gira que acompanyarà la publicació del disc.

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

on

By

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis nowel segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.