Novetats discogràfiques
Armageddon It!, nou disc dels Deadyard
Aquests vertiginosos temps d’internet, dels m’agrada, els retuits, els influencers i els YouTubers fan que el vell sistema de el boca a orella sembla que no tingui valor i d’efectivitat a l’hora de comunicar. Encara que hi ha ocasions en què aquesta “anacrònica” xarxa social funciona d’allò més bé i amb la mateixa eficàcia d’abans. Això és el que van aconseguir Deadyard des del moment en què van oferir els seus primers concerts, un ressò que es va veure augmentat amb la sortida del seu debut plastificat. El seu nom va començar a córrer com la pólvora per les tertúlies de el rock de la ciutat comtal.
La mitja dotzena de cançons contingudes en aquest inicial pas discogràfic, The Monkey Monggah E. P., no deixaven canya dreta i fins i tot alguns temes es van acabar convertint gairebé en himnes, «The Boys Are Out», i al costat del seu explosiu directe van fer la resta. En les converses de garito eren la banda que calia escoltar, la banda que calia veure en directe si el teu so és el punk n’roll més ferotge.
Després d’aquesta gran pujada inicial, Pablito Migraña (vocals), Carlos Santolobo (guitarra), Xavi Morell (guitarra), Marc Morell (bateria) i Rau (baix) s’enfrontaven a el sempre complicat repte del segon disc. Allà on es confirmen les expectatives o tot queda en foc d’encenalls. L’hora de la veritat.
Doncs bé, dubtes fora (en cas que n’hi hagués algun), aquests cinc addictes a la bomba de neutrons ho han tornat a fer, i amb nota. Nou nous míssils terra-aire capaços de fer miques els fonaments més sòlids i que, a més, certifiquen un pas endavant com a banda en tots els sentits. Energia sense límits i una insultant facilitat per fabricar tornades es donen la mà en composicions regades per l’herència del punk, el metall, el hardcore, el glam o la high energy, una fórmula coneguda i mil vegades utilitzada amb anterioritat, però que cobra nova vida a les seves mans. Temes que bombejen adrenalina, pugen la pressió sanguínia, tensen els músculs i rebenten altaveus. Fets per bramar puny en alt, en el fragor de les primeres files, amb cervesa plovent sobre els caps, repartint felicitat entre el que sap que aquest és el millor lloc on estar, el paradís a la terra.
Des que «The Escapist Song» dóna el tret de sortida, Deadyard deixen clar que no són aquí per fer presoners, que el seu és la voràgine, la tomba oberta, l’accelerador a fons, l’infinit i més enllà. Guitarres en zel, ritmes monolítics i un vocalista huracanat governen barbaritats com «Armaggedon It!». Ben plantat, doble contra senzill on Turbonegro donarien el seu cul per tenir-la en el seu repertori, «Old & Angry» (declaració de principis en rabiosa clau street punk) , teixeixen el mur elèctric que blinda «Music ‘s Dead» o es transformen en uns Rose Tattoo que es posen fins a les celles de speed per escopir un boogie indestructible d’alta graduació a «Stench of the City». Ni un segon de rellenu. Genis i figures amics. Recordin el seu nom, els putos Deadyard.
Texte per Manuel Celeiro
Novetats discogràfiques
QUERALT LAHOZ tria l’oblit festiu a “Pedí Perdón”, la seva cançó més sofisticada i ballable fins ara
Ja està bé de demanar perdó! Per educades, per comprensives, o simplement per una submissió estructural involuntària, les dones demanem perdó més vegades de les que hauríem, fins i tot quan no en som culpables. Doncs bé, Queralt Lahoz diu prou, i ho fa amb el seu nou single: “Pedí Perdón”. Aquí, l’estrella de Santa Coloma de Gramenet revisa el propi passat per qüestionar-se les vegades que s’ha disculpat quan no li corresponia, expressant musicalment la decisió de no fer-ho. El nou tall, de fet, dibuixa un escenari on l’artista escull un oblit festiu abans que demanar perdó i tornar a una relació amb algú que el feia sentir culpable per una cosa que no era responsabilitat seva. Un oblit basat a cremar la nit ia ofegar els records a la festa ia l’electrònica. Perquè és important aprendre a no demanar perdó ia oblidar: una fórmula que, fet i fet, ens pot ajudar a seguir endavant.
“Pedí Perdón”, segurament la cançó més sofisticada i ballable de Queralt Lahoz fins avui, camina entre sons i samples lo-fi, amb una rítmica que beu del house, on l’electrònica es fusiona amb el R&B, el dance i sons heretats del hip-hop, i on les melodies vocals s’acosten també al soul. Sense renunciar al segell particular que aporta la seva forma de cantar, i amb una elegància que pot recordar Kaytranada, GoldLink o Anderson. , i haver fusionat l’electrònica i les arrels a Alto Cielo, el seu EP de 2023. Un eclecticisme i una capacitat camaleònica que, això sí, sempre parteixen de la seva puresa i la seva veritat com a artista.
AGENDA
ABRIL
26/4 | SEVILLA | Sala Malandar
28/4 | CASTELLÓN | Coves de Sant Josep (Singin’ in the cave) * Todo se puso azul
MAIG
8/5 | BIME BOGOTÁ
11/5 | PAMPLONA | Baluarte (VERMÚsica) * Todo se puso azul
14/5 | RIVAS-VACIAMADRID | Auditorio Miguel Rios
JUNY
1/6 | ZARAGOZA | Vinosonic Festival
7/6 | PALENCIA | Festival Palencia Sonora
8/9 – 6 | BARCELONA | Share Festival
26/27 – 6 | BARBATE (Cádiz) | Cabo de Plata
JULIOL
11/12/13 – 7 | BILBAO | Festival BBK Live
18/21 – 7 | ALCALÁ LA REAL (Jaén) | Festival Etnosur
20 – 7 | XÀTIVA (València) | Nits al Castell (concierto acústico)
26/7 | SANTIAGO DE COMPOSTELA | Festival 17 Grados Ribeira Sacra
AGOST
7/8/9/10/11 – 8 | ARANDA DE DUERO | Festival Sonorama Ribera
14 – 8 | MAÓ | Es Claustre
SETEMBRE
26/27/28 – 9 | CÁCERES | Festival Extremúsika
-
Festival5 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques5 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques5 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible5 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga