Novetats discogràfiques
Nou disc dels Viva Belgrado per aquest 2020
La banda cordovesa ha estat treballant en secret a Ultramarinos Costa Brava al costat de Santi García i Borja Pérez en el seu esperat nou treball, que serà masteritzat per Víctor García i que veurà la llum en els propers mesos a través de la discogràfica Aloud Music. L’anunci del disc vindrà acompanyat de diverses dates especials, festivals i novetats en les que la banda porta mesos treballant. Si tot va bé, tot i que està complicat pel covid-19, els podfreu veure al Actitud Fest (Vidreres), al MadCool Festival (Madrid) o al Castelo Rock (Castelo, A Coruña) al juliol de 2020.
Després d’editar 2 singles “La Cima” i el polèmic “Guillotinas” a la tardor de 2017, Viva Belgrado van compaginar dates per la península, festivals i gires per UK, Japó i Amèrica Central, amb la composició d’aquest disc. Entremig, una petita reestructuració interna, amb canvi de bateria inclòs (al setembre de 2017 Álvaro Mèrida substitueix a Álvaro Moreno), i un enregistrament frustrada a mitjan 2018 que va suposar una petita aturada a la seva agitada activitat, pràcticament imparable des de l’edició de “El Invierno” (2013).
“Flores, Carne” (2014) i “Ulises” (2016) van despertar una inusitada expectació entre el públic amb aquesta particular barreja d’estils que han portat a Viva Belgrado a tenir un so propi i reconeixible a la primera escolta. Transiten descarats entre el screamo i el post-rock, sense perdre de vista sons contemporanis (a “Guillotinas” l’electrònica i el trap i son presents) i sempre vestits amb unes lletres captivadores que el públic fa seves des de la primera escolta.
Més de 30 països visitats, més de 250 concerts i més de 35.000km recorreguts majoritàriament en furgoneta formen part del passaport musical d’una banda basada en la humilitat, el treball fet amb cura i cuidant cada detall, el reconeixement als llocs del món que políticament lluiten pels seus mateixos ideals (feminisme, igualtat i respecte als animals), i que musicalment els ha permès portar el seu impactant directe a escenaris com el Primavera Sound (Barcelona), Resurrection Festival (Viveiro), Download Festival (Madrid), ArcTanGent (UK, Bristol), a més de ser escollits disc de l’any en revistes com Rockzone, Binaural, Ctrl-Rock o Zona-Zero.
La banda ha publicat aquest comunicat a les xarxes:
Hace ya algo más de ocho años desde que dimos nuestro primer concierto en Córdoba, cinco desde que publicamos «Flores, Carne», un disco que nos cambió la vida. Ha llovido mucho desde entonces.
Es un comentario cliché, pero la banda nos ha llevado a sitios con los que nunca podríamos haber fantaseado. Hemos tocado en Murmansk dentro del Círculo Polar Ártico o en un rascacielos en Tokio. En el Palacio de los Deportes de Madrid o en el Kasal de Joves de Roquetes, en un concierto mágico que nunca olvidaremos. Hemos tocado en Colombia, México, Guatemala o Costa Rica. En Serbia, Rumanía, Bielorrusia o Lituania. No estoy seguro de que fuéramos capaces de recitar de memoria todos los lugares en los que hemos estado. Y hemos tenido la suerte de trabajar con personas increíbles que han tenido una influencia clave en nuestra forma de entender la música, como Jose Walking Is Still Honest, Santi García o Sergio Aloud.
Cayendo de nuevo en el cliché, también ha habido muchos momentos al borde del precipicio. Y lo cierto es que desde la marcha de Álvaro Moreno en septiembre de 2017 algo dentro de la banda se rompió para siempre. Éramos un grupo de amigos que habíamos crecido y lo habíamos aprendido casi todo en la música juntos. Un núcleo muy duro y casi inaccesible. Fe de ello puede dar Sergio. Tanto era así, que con la salida de Álvaro nuestra dinámica interna quedó muy tocada. Hemos necesitado un par de años para ser conscientes. Y esto, unido al proceso de incorporación de Álvaro Mérida como nuevo batería de la banda, nuestro tránsito de estudiantes a personas adultas, y la búsqueda de una forma para recalibrar nuestra dinámica, nos ha llevado a estar más tiempo del que habríamos querido con el grupo en standby.
Sabemos que no somos muy comunicativos y que se ha rumoreado mucho sobre el estado de la banda. Durante todo este tiempo no hemos dejado de ensayar ni componer con asiduidad, pero hasta ahora no podíamos decirlo con seguridad: estamos vivos. Sí, nos ha tomado un tiempo.
Se acabó el año, cerramos ciclo y tocaba hacer balance. Y el caso es que todo esto venía por algo: tenemos nuevo disco. Lo hemos grabado, como siempre, con Santi y Borja en Ultramarinos Costa Brava durante las tres primeras semanas de diciembre; y lo está masterizando, como siempre, Víctor en Ultramarinos Mastering. Título, portada, fecha de lanzamiento y demás detalles aún son un secreto.
2020 será un buen año, gracias por estar ahí.
Nos vemos en la carretera <3
Imatge capçalera Paola Baltazar
Novetats discogràfiques
“Dos criaturas”, el nou LP dels granadins RAMPER es mou entre el post-metall i el shoegaze
La trajectòria de Ramper va seguir una línia calmada però sempre ascendent des de la seva fundació, el 2017, fins al llançament de “Solo Postres” al setembre de 2024. Aquest àlbum, segon LP de la banda granadina conformada per Álvaro, Ángel, Antonio, Elvira i Joserto, culminava tota una sèrie de ronden. El disc trobava la seva grandesa en la mesura col·lisió entre mons una mica aliens: d’una banda, les seves influències a mig camí entre el shoegaze i el post-metall; de l’altra, els imaginaris folklòrics que els han vist créixer. El resultat va ser un artefacte força insòlit, un treball gairebé paisatgístic que aviat es va obrir camí com un dels llançaments més suggeridors, emotius i plens de força del panorama nacional el 2024.
“Solo Postres” responia amb eloqüència a la pregunta per la identitat de Ramper, el conill blanc darrere del qual la banda portava corrent des que tenia memòria. Aquell, doncs, va ser el final de res. Com a mínim, una cadència en la manera de treballar. Resposta la qüestió fonamental, quedaven al tinter preguntes una mica més elementals, però no per això menys complexes. I ara, què?, semblen dir-se a si mateixos els membres de Ramper sota la superfície de “Dos criaturas”, el seu tercer i misteriós LP, conformat exclusivament per dues —com no podia ser altrament— llargues cançons.
Com ells mateixos reconeixen, cadascuna sembla respondre al tancament d’una manera determinada de pensar la música, com si la història de Ramper hagués tingut dos capítols i es regirés, ara, a la recerca d’un tercer. “Para cenar” acumula capes de so guitarrer i ens torna a les textures-distorsió de “Nuestros primeros deseos”, el primer disc del grup. Per la seva banda, “Coro de la mañana” és l’extensíssim i preciosista colofó de la mirada grandiloqüent darrere de “Solo postres”, l’ambició prometeica del qual sembla disparar-se a través del cel. La incorporació dels vents en aquest segon tema també dóna compte del trajecte d’una banda cada vegada més rica, sempre revoltosa en les seves exploracions i curosa fins a l’extrem en l’execució. A la seva manera, “Dos criaturas” opera com a retrat robot d’un passat que busca projectar-se, com una ombra a punt d’esclatar, cap a les profunditats del futur. Ramper es recorda el que ha estat per enfrontar-se en condicions a les demandes del que vindrà.
‘Dos criaturas’ ja està disponible per a l’escolta a totes les plataformes, i en format físic en vinil de 12″ a la botiga de Humo Internacional.
Adrián Viéitez
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques8 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
