Connect with us

Novetats discogràfiques

Surt a la llum el nou disc dels Perpetu, música experimental sota el paraigues dels Indian Runners

Publicat fa

el

El 27 de desembre va sortir el primer senzill “Desdibuixa’m”, el 8 de gener el segon “Bombolleta” i finalment aquest 15 de gener s’ha publicat a través del segell Indian Runners el nou disc de la banda de Manacor Perpetu.

Perpetu és el projecte del músic i compositor manacorí Toni Llull (Myoboku, Marina Herlop, Jorra i Gomorra, The Bird Yellow). Alletat a l’escena alternativa del Llevant mallorquí, els estudis superiors que va realitzar a Barcelona no van acabar de ser un terreny fèrtil per a la seva estètica, ambicions musicals i manera d’entendre l’art. Va ser al 2016, a les catacumbes del Pumarejo, on va obrir el portal de la música no normativa, l’experimentació i el lliure albir no sancionat, que és la que havia seguit instintivament des que era un adolescent. 

Perpetu és ben bé un antònim del cànon estètic actual, on l’artista es veu exhortat a ressaltar qualitats com la seguretat en ell mateix, el poder o una pressumpta positivitat totalitària. Cadascuna de les cançons d’aquest àlbum és una mostra de la vulnerabilitat del seu creador, que encarna orgullós la figura de l’antiheroi i utilitza la música com a vehicle per a cagar-se en tot. 

A finals del 2017 el Toni va reclutar al millor equip que podia imaginar-se (Jaume Àvila, Sergio Osorio i Marçal Xirau) amb el que va transformar en matèria sonora tot el seu imaginari. Van gravar el disc als estudis Favela (Palma de Mallorca), a casa d’un dels seus mestres, Pep Toni Ferrer. Com tot primer disc, aquest àlbum simbolitza una primera descàrrega elèctrica de totes les experiències -estètiques i personals- que el Toni havia anat acumulant des de la seva adolescència. La sinceritat i la necessitat d’expressar-se són els dos pilars sobre els que s’erigeixen aquestes nou composicions, que narren una història dividida en el mateix nombre de capítols on es tracten els grans temes: la recerca de l’equilibri, la por, la mort, el temps, el canvi, la pena, la crítica social i l’amor. 

Perpetu s’auto-defineix com una banda/binomi de música experimetal i video art -el mallorquí Joan Garau s’encarrega amb tota la sofistiació d’aquesta última part-, de manera que els 40 minuts de directe que ofereixen és un viatge sonor i visual. La raó per la que existeix aquest projecte, i la raó per la quan s’ha d’anar a veure, és epxerimentar la catarsi.

Com diuen des de Indian Runners, l’associació discogràfica que els edita el disc, “Perpetu és un viatge oníric que va des de “Espurna” a “La Mola”, 9 cançons i 30 minuts creades pel màkine Toni Llull i el seu equipàs format pel Marçal Xirau, el Jaume Avila, el Sergio Osorio, el Pep Toni Ferrer i els recents incorporats Òscar Garrobé i Pol Batlle”. 

L’actual formació de Perpetu és,
Toni Llull: Composicions, Bateria i Electrònica
Jaume Àvila: Baix Elèctric
Sergio Ossorio: Teclats
Pol Batlle: Guitarra i Electrònica
Oscar Garrobé: Baix Elèctric i Sintetitzador
Joan Garau: Efectes Visuals i Video Art

Novetats discogràfiques

“Mitja Vida”, nou single de MAR PUJOL

Published

on

By

En l’univers musical de Mar Pujol no hi ha lloc per a les presses. Fins i tot quan el món que l’envolta avança a tota velocitat, ella sap aturar-se, reflexionar i buscar al seu voltant un punt de suport on seure a observar(se) i entendre(se). ‘Mitja vida’, la seva nova cançó, exemplifica d’una manera molt poètica aquest impuls que la caracteritza. És l’única peça que la cantautora de Prats de Lluçanès avançarà del seu segon disc, D’aquesta aigua no en beuré, que estarà disponible a partir del 16 d’octubre; i en aquesta cançó exposa la necessitat de trobar una arrel que l’agafi fort i la sostingui quan se sent més desbordada, quan té la sensació que passen moltes coses alhora i que no pot arribar a tot.

Seguint el camí del seu EP de debut autoeditat, Trepa, i de Cançons de Rebost, el seu primer disc, publicat el 2024, Mar Pujol torna a fer servir en el seu nou treball la pausa i la contemplació com a mitjà, com la manera de fer créixer les seves cançons a partir de les petites coses per abordar els temes més profunds. A través d’una mirada sensible i inquieta, l’artista catalana observa la quotidianitat i sempre hi troba noves capes de la realitat, a les quals dona vida pròpia utilitzant només la seva veu i la guitarra. Un moment íntim que ens acosta a la seva emoció i que gairebé ens permet escoltar, entre nota i nota, la seva respiració assossegada.

Cançons de Rebost va rebre, entre d’altres, el Premi Altaveu 2024, el Premi Enderrock 2025 de la crítica al millor disc de cançó d’autor i el Premi Alícia 2025 a artista emergent. A més, durant tres anys l’ha defensat en directe al costat de la violoncel·lista Bruna González Subirà en més de 150 actuacions, amb concerts en escenaris de Catalunya i d’altres països, i cites destacades a Bilbao, Groningen o el Canadà. Un èxit rotund que s’ha anat cuinant a foc lent, sense presses, però demostrant que amb calma i naturalitat es pot arribar molt lluny.

El seu nou disc, en canvi, abordarà la contradicció com a motor, una provocació amb què posar en dubte les certeses. Entre l’acceptació i la rebel·lió davant la imperfecció, les cançons de D’aquesta aigua no en beuré habiten aquest lloc incòmode però fèrtil on res no és del tot fix. És la seva manera d’assumir el repte de continuar observant la vida per trobar i distingir els matisos de la seva realitat. Poc després de la seva publicació, Mar Pujol tornarà als escenaris per continuar captivant el públic amb la seva veu i la seva guitarra, amb dates ja confirmades a Barcelona, Girona, altres punts de Catalunya, la península i l’estranger.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.