Novetats discogràfiques
Ni indie, ni punk: Anabel Lee. La banda catalana presenta el seu àlbum debut de títol homònim
Anabel Lee, la banda de Terrassa toca tots els pals, explota totes les seves referències a la posada de llarg del seu primer àlbum titulat igual que el nom de el grup. Un debut en què Borja, Víctor, Perdi i Jordi deslliguen el potencial que s’entreveia en els singles “Cabezas de Cartel”, “Sobran Defectos” i “La Mejor Canción del Año”, amb una força sorprenent per a un grup novell que advoca per un so de clara inspiració britànica, amb una interpretació del so post-punk i new wave.
Anabel Lee han demostrat una determinació irreductible traduïda a l’enèrgica actitud que emanen les seves cançons. Els Anabel Lee és un compendi d’11 talls d’un so rabiós i urgent, melodies d’intenció popera que enganxen des de la primera escolta, lletres amb continguts enganxosos per cantar-les a ple pulmó. Himnes d’un grup festivaler, carn de directe, que incita a ballar amb temes ràpids, directes i molt intensos.
11 temes que suposen una reivindicació de el so punk-pop més desacomplexat, que incita a la dansa
Les lletres i temàtiques són un dels punts forts de el disc, a més dels seus tres hits previs, peces autoconscients de la seva pròpia visió com a grup DIY a la qual cal afegir la divertida “Plaza Mayor”, ofereixen un repertori en el qual trobem desamors com “Deberías Estar Conmigo” (nou single i vídeo), “Qué quieres de mí” i “Cuando despiertas”, nihilisme i buits existencials a “Tardes muertas” i “Quizás te espere (Igual que Ayer)” , històries quotidianes de personatges entranyables com “Un Monstruo viene a verme”, i fins i tot s’atreveixen a parlar sobre ansietats com la pesadillesca “Terrores Nocturnos”. Unes cançons en les que és molt fàcil sentir connexió i identificació.
Aquest disc homònim en el qual trobem reminiscències sonores de treballs de Peter Hook, Pete Shelley o Jarvis Cocker com influències més recognoscibles, veu la llum a través d’Ártica i compta amb la participació del productor i enginyer de so Carlos Hernández Nombela que ha treballat en discos de bandes consagrades com Triángulo de Amor Bizarro, Carolina Durante, Airbag, Pereza, Los Planetas, Najwa Nimri o Sidonie entre d’altres.
Novetats discogràfiques
QUERALT LAHOZ tria l’oblit festiu a “Pedí Perdón”, la seva cançó més sofisticada i ballable fins ara
Ja està bé de demanar perdó! Per educades, per comprensives, o simplement per una submissió estructural involuntària, les dones demanem perdó més vegades de les que hauríem, fins i tot quan no en som culpables. Doncs bé, Queralt Lahoz diu prou, i ho fa amb el seu nou single: “Pedí Perdón”. Aquí, l’estrella de Santa Coloma de Gramenet revisa el propi passat per qüestionar-se les vegades que s’ha disculpat quan no li corresponia, expressant musicalment la decisió de no fer-ho. El nou tall, de fet, dibuixa un escenari on l’artista escull un oblit festiu abans que demanar perdó i tornar a una relació amb algú que el feia sentir culpable per una cosa que no era responsabilitat seva. Un oblit basat a cremar la nit ia ofegar els records a la festa ia l’electrònica. Perquè és important aprendre a no demanar perdó ia oblidar: una fórmula que, fet i fet, ens pot ajudar a seguir endavant.
“Pedí Perdón”, segurament la cançó més sofisticada i ballable de Queralt Lahoz fins avui, camina entre sons i samples lo-fi, amb una rítmica que beu del house, on l’electrònica es fusiona amb el R&B, el dance i sons heretats del hip-hop, i on les melodies vocals s’acosten també al soul. Sense renunciar al segell particular que aporta la seva forma de cantar, i amb una elegància que pot recordar Kaytranada, GoldLink o Anderson. , i haver fusionat l’electrònica i les arrels a Alto Cielo, el seu EP de 2023. Un eclecticisme i una capacitat camaleònica que, això sí, sempre parteixen de la seva puresa i la seva veritat com a artista.
AGENDA
ABRIL
26/4 | SEVILLA | Sala Malandar
28/4 | CASTELLÓN | Coves de Sant Josep (Singin’ in the cave) * Todo se puso azul
MAIG
8/5 | BIME BOGOTÁ
11/5 | PAMPLONA | Baluarte (VERMÚsica) * Todo se puso azul
14/5 | RIVAS-VACIAMADRID | Auditorio Miguel Rios
JUNY
1/6 | ZARAGOZA | Vinosonic Festival
7/6 | PALENCIA | Festival Palencia Sonora
8/9 – 6 | BARCELONA | Share Festival
26/27 – 6 | BARBATE (Cádiz) | Cabo de Plata
JULIOL
11/12/13 – 7 | BILBAO | Festival BBK Live
18/21 – 7 | ALCALÁ LA REAL (Jaén) | Festival Etnosur
20 – 7 | XÀTIVA (València) | Nits al Castell (concierto acústico)
26/7 | SANTIAGO DE COMPOSTELA | Festival 17 Grados Ribeira Sacra
AGOST
7/8/9/10/11 – 8 | ARANDA DE DUERO | Festival Sonorama Ribera
14 – 8 | MAÓ | Es Claustre
SETEMBRE
26/27/28 – 9 | CÁCERES | Festival Extremúsika
-
Festival5 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques5 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques5 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible5 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga