Connect with us

Novetats discogràfiques

Will Spector y Los Fatus passen de la veritat en el seu nou single “Miénteme otra vez”

Publicat fa

el

I si en realitat Neo a Matrix fos el dolent? I si la veritat sense cap filtre estigués sobrevalorada? No viurem tots una mica més feliços en la ignorància? Mentre altres col·lectius socials, com els amants del mindfullness o els bonistes, advoquen per tòpics bíblics com que la veritat et farà lliure, Will Spector y Los Fatus ho tenen clar i aposten per contra: que la ignorància és una benedicció. “Miénteme otra vez”, que es presenta com el tercer single del seu nou àlbum “La Llama”, és una altra d’aquelles declaracions d’intencions que forcen els límits del que és políticament correcte a què tan acostumats ens té la banda oscense-barcelonesa.

Seguint la línia de “Fondo de la muerte”, un antihimne amb què celebren el fracàs, accepten la misèria existencial i abracen la tragèdia, i “Sueño”, on ens convida a un món de gairebé existència, el seu nou single aplaudeix les bondats de l’autoengany, que de vegades és necessari per tirar endavant un dia més. El seu videoclip, dirigit per Miki Velilla, és un exemple perfecte de com afrontar amb alegria i ballets la simulació i l’autoengany necessaris per seguir aguantant la tirada.

En l’estrictament musical, “Miénteme otra vez” és un tall poderós i electritzant on la psicodèlia de Brian Jonestown Massacre, l’espacialitat de Spiritualized, la xuleria de Happy Mondays i l’electrònica orgànica de Caribou es fan una capbussada en un mar de shoegaze i de ritmes ballables. Amb un accent brit que uneix el so Madchester de The Stone Roses al més dance-rock de Primal Scream, la nova peça del quintet segueix perfilant el caràcter que tindrà el que serà el tercer àlbum.

“La Llama” veurà la llum passat l’estiu en una coedició dels segells barcelonins Magic Mountain i Magic in the Air, i promet bones dosis d’autoescarni, escapisme i optimisme càustic, així com el seu còctel estilístic habitual, que conté traces de psicodèlia, pop estratosfèric , synth-rock, garatge o dance orgànic, entre altres elements àcids.

Aprofitant el llançament del single, la banda anuncia la incorporació d’Antia García (sintetitzadors) a la formació, unint-se a Guillermo Bruno (veu, guitarra), Carlos Aquilué (guitarra), Eric Grífol (baix) i Miguel Atarés (bateria, percussió).

Foto de Quique Roma

Novetats discogràfiques

“Tot és molt difícil”, avançament del nou disc d’en Joan Colomo

Published

on

By

Tot és molt difícil’ podria ser la típica cançoneta que vas cantant dins el teu cap cada cop que t’adones que no controles la majoria d’elements que configuren el teu dia a dia. Arribar a final de mes o entendre la pàgina web de la Renfe poden convertir-se en tasques d’una dificultat titànica. La revolució tecnològica suposadament ens havia de facilitar les coses, però la vida moderna és una gimcana que et posa a prova constantment. Amb un punt d’exageració i amb un embolcall acústic aquesta és la cançó que obrirà TECNO REALISTA, el nou disc del cantautor de Sant Celoni.

També sobre el pre-order de l’edició limitada de TECNO REALISTA, una preciosa edició en vinil i carpeta semi-envernissada. En aquesta ocasió, la discogràfica Montgri intentarà no enviar els discs per missatgeria o correu postal. Aviat donaran detalls de com recollir les còpies.

Joan Colomo és, sens dubte, un dels músics més prolífers, talentosos i carismàtics de la música catalana de l’última dècada. Segurament, també, és un dels escriptors de cançons més àcids i punyents que tenim a casa nostra. Un Ray Davies escorredís i de mirada capcota que, de mica en mica, sense fer gaire soroll i com qui no vol la cosa, ha anat acumulant un cançoner popular propi replè d’himnes atemporals que ens expliquen el dia a dia de la nostra crua i melancòlica realitat.

El podrem veure en directe el pròxim 5 de maig al Festival MiniBeat de Granollers.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.