Connect with us

Veus del punk

El festival del CBGB i els origens del punk

Publicat fa

el

LA COLUMNA DE L’UNCLU

L’any 1975 l’escena del CBGB havia crescut considerablement. Durant la segona meitat del mes de juliol d’aquell any, el CBGB va ser la seu d’un festival de rock que va donar a conèixer més de trenta grups nous. Tot i que l’assistència va ser irregular, el festival va atreure per primer cop l’interès de la premsa. Dins del petit i incestuós món dels mitjans de comunicació novaiorquesos, el festival va ser un èxit, però seguia sent un assumpte de poca monta: la majoria de grups pretenia assolir els 40 principals (Sí, als EUA i Anglaterra ja existien els 40 principals abans que aquí).

Ningú no es posava d’acord en un nom per al nou moviment, Hilly Kirstal, el propietari del CBGB, el va anomenar Skeet Rock, però al final va ser encunyat per una revista apareguda aquell mateix hivern “PUNK”, que va començar amb dos companys d’institut de Connecticut, Legs McNeil i John Holmstrom.

Holmstrom estudiava dibuixos animats a la School of Visual Arts de Nova York. McNeil, un irlandès catòlic que havia deixat l’escola, s’hi va unir, el setembre del 1975. Holmstrom volia anomenar la revista Teenage News, però a l’irlandès li va semblar un nom estúpid (a mi també) i va proposar el nom de Punk, que finalment va ser l’escollit. McNeil va basar la seva proposta sota l’argument que, a la tele, si veies sèries de policies, Kojak, Beretta, etc.. quan els polis atrapen finalment l’assassí en sèrie, deien sempre, “Tu, sucio Punk”. Era el que et deien els professors també. Significava que eres el més rastrer. Així que els que havien abandonat els estudis i estaven fotuts per una raó o una altra, es van ajuntar i van començar el moviment.

Els havien dit sempre que no arribarien a res a la vida. Eren els que havien caigut entre les esquerdes del sistema educatiu. Era obvi que la paraula s’estava fent molt popular. La revista Creen l’emprava per descriure la música de principis dels setanta, Bomb la feia servir per descriure les bandes de garatge dels anys seixanta i una revista com Aquarian l’emprava per descriure el que estava passant al CBGBs. També es feia servir per definir Springsteen, sí, sí, com ho sentiu, Springsteen!!!, Patti Smith i els Bay City Rollers.

Així que, quan McNeil la va esmentar, van pensar a fer-la seva abans que ningú la reclamés. Volien deixar-se de gilipollades i quedar-se amb l’essència del rock and roll. Volien recuperar la diversió i lenergia. I vaja si ho van aconseguir. El primer número de PUNK, amb un format de pàgines grans plegades, va aparèixer als quioscos el desembre de 1975. Gairebé instantàniament, va agrupar els diferents components de l’escena del CBGB en una potent fantasia. La portada anunciava una entrevista amb Lou Reed sobre el disc més recent, Metal Machine Music, pel meu gust, un dels seus pitjors discos, tot sigui dit de passada, però en lloc d’una foto hi havia una caricatura perversament real, que mostrava Lou Reed com a home de metall, a més l’article de l’interior no estava escrit a màquina sinó explicat per mitjà d’entrepans d’historieta. Al primer número de PUNK, els dibuixos i gràfics són tan importants com les entrevistes o els reportatges.

En aquest número també hi havia una entrevista als Ramones. La va fer una noia canadenca, Mary Harron, que els va definir així “La primera vegada que vaig veure els Ramones no em podia creure que algú fes una cosa així. Un cop els vaig entrevistar em vaig adonar que podien ser veritables delinqüents. Tenen a més un avantatge, semblen estúpidament astuts i astutament estúpids. Ells són la definició perfecta del PUNK”.

I així, fins avui.


UNCLU GARROT
Rascacordes a Zombi Pujol, Budellam, Againsters, Afganistan Yeyes i Culandra. Diu tonteries al Maximum Clatellot de Radio Pica. DJ Estraperlià.

Veus del punk

Bon viatge Raül aka Cloroxboy!

Published

on

By

Pels qui éreu amistat amb en Raül aka Cloroxboy, sabeu que li apassionava la música, sobretot la música alternativa, independent, underground.

Bé, jo fa dies que volia fer un post amb tota la correlació de programes que en Raül havia vingut convidat al El Frenopàtic RadioShow. Que no en són pocs, però la feina, la mainada i el temps se m’en va volant que dóna gust. Així que aquest post l’escric per recordar la nostra passió per un grup que vam descobrir cadascú pel seu propi peu, en Raül possiblement abans que jo, com no, jeje!! Estic parlant dels nordamericans de Chicago PEGBOY. Una formació amb components molt mítics, i que encara que donàvem per perduda la possibilitat de tornar-los a veure, resulta que fa uns anyets que van fer alguna tornada i l’any passat el senyor Maurici, els va poder veure al Rebellion Punk Music Festival de Blackpool, UK. No sabeu pas les ganes que en Raül i servidor teníem de veure’ls, potser tingui la sort del veure’ls, però no podré gaudir-ho amb algú que li flipaven. Quina llàstima.

Bé, les dues samarretes que veieu, tenen una història molt xula i molt “do it yourself”, tant com en Raül, es dedicava a fer-ne per molta gent a qui admirava i apreciava. Una bon dia, va venir al pis del meus avis a SAlt disposat a fer samarretes fetes per un/a mateix/a i aquell dia, va ser genial, vam acabar fent-ne 3, una de les quals veieu. Recordo com li deia, “Raül, vols dir que amb 2 capes el groc agafarà bé sobre el negre??” i no content amb dues capes, n’hi vam fotre 2 més, 4 en total, podeu veure la diferència amb la meva i la seva, però contents com nens petits amb una piruleta, ja teníem les nostres samarretes de Pegboy fetes per nosaltres mateixos amb una plantilla. Aquell dia se m’ha quedat gravat per sempre més.

Aquesta foto, és del sisè Actitud FEST de Vidreres. Ara no recordo si la foto ens la va fer l’Anna o en Gerard, però com podeu veure, estàvem a ful de felicitat per una nova edició d’aquest petit i genial festival.

Com que m’agradaria que puguéssiu tornar a aquest post sovint, a sota els comentaris, us aniré linkant els programes que havia vingut a fer-me a n’el El Frenopàtic RadioShow de Ràdio Celrà. Així, serà una manera que els i les que vulgueu tornar-li a escoltar la veu, ho pugueu fer. En són una bona pila, alguns en solitari, d’altres els vam fer conjuntament. Però sempre amb aquella il·lusió de venir a la Ràdio a donar cultura musical i ha passar-s’ho d’àllò més bé. Així doncs us deixo amb el 1r especial que va venir a fer, com us dic, aniré posant el flyer i l’enllaç perquè pugueu escoltar-lo, ja que ara mateix es feina buscar-los tots de cop!! Salut i per molts anys puguem anar recordant aquesta gran persona que ens ha emplenat les nostres vides d’una manera o altre!! Bon viatge company!!

per Jordi Comas (en Crusty)

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.