Veus del punk
“La meva primera experiència amb una banda punk”
LA COLUMNA DE L’UNCLU
Aquest és l’any 1982. Tinc 17 anys. “Thriller” de Michael Jackson està al capdamunt de les llistes i tothom hi balla i flipa amb el vídeo d’aquells zombis. Tothom? No. Un petit poble del Vallès Oriental poblat per quatre irreductibles aprenents punkis, resisteix ara i per sempre la llista d’èxits Top 40 amb unes xibeques i unes porres que els fan ximples i tenen el cervell reflexat, centrat en les seves fantasies.
I allà estic, en un petit local dins de Cal Cafeter, una casa gairebé en ruïnes on el Rai Gadafi i l’Aranya feien testos de sal i altres objectes ceràmics per a un artista local, perquè sóc el cantant dels Desertors de la Prada. No tinc micro, ni res que li sembli, però si uns bons pulmons i una canya per plantar “mongetes” que havien vessat a l’hort del senyor Rossinyol, que era l’hort més proper, amb un bolígraf enganxat amb calor a dalt de la canya que era el més Com un micròfon que podria aconseguir. També tinc ulleres de sol de plàstic, amb els cristalls verds, estil Cobretti cinc anys abans de la pel·lícula, sempre he pensat que Sylvester Stallone m’havia copiat, un barret de Jhon Deere, cortesia del Sindicat de Pagesos, que feia servir a l’estiu l’avi Badó per anar al jardí i una armilla negra d’aquests sense mànigues que havia trobat en un contenidor. Més glamour impossible.
També hi és Rai Gadafi, guitarrista de la banda, intentant afinar una guitarra espanyola que ha heretat del seu pare i que només té quatre cordes de mitja corda. Darrere tenim l’Aranya (al cel sigu) als tambors o més aviat els timbals, que està bategant com un posseït de dos grans llaunes de pintura buides, amb les que pintaven els saladors, utilitzant dos pals de fusta. També utilitza una ampolla plena de roques i sorra, que de tant en tant sacseja amb una mà. El paio porta un cinturó de bala, un vell model de l’exèrcit que tenia el seu pare per casa, donant-li un perillós aspecte punk. Personalment, crec que el cinturó de bala hauria de ser per mi, el davanter del grup, total, qui collons no mira mai el tambor? Suposo que per això el noi de tant en tant, mentre fem soroll, surt de darrera el “bateria” i es passeja mentre li dona un cop de puny. Vol ensenyar el cinturó de bales al públic, és a dir, als altres companys del poble que venen cada tarda a veure’ns assajar.
A l’altra banda està Sisa, que és baixista de la banda i l’únic que té un instrument real que li havien regalat els seus pares en reis, però encara no té ampli, per tant no sent una merda que intenta tocar si la resta no callem. En un moment determinat també hi apareix l’àvia de l’Aranya, que havia vingut a portar menjar als treballadors. Estic bastant segur que se’n reia de nosaltres, però jo no anava a deixar que això m’enfonsés, ja em digues què collons sap la vella de punk.
I allà va començar la meva primera experiència amb una banda punk i el nostre primer èxit, un tema anomenat “The Trashman”, de qui vaig treure l’himne de les bonus targetes que per Nadal passaven per les cases els escombriaires que deien així “Treballant amb zel i diligència, un bon Nadal, qui vol l’abocador”. Hi havia nivell o no eh?
Tot el que venia d’allà, compra instruments, canvis de banda, primer concert a l’Institut de Cardedeu, on vam llençar barres de pa sec, arengades podrides trobades a les escombraries de la peixateria i rotllos de paper d’aigua, només van fer més gran l’estupidesa del punk rocker. Molts de vosaltres n’heu presenciat.
UNCLU GARROT
Rascacordes a Zombi Pujol, Budellam, Againsters, Afganistan Yeyes i Culandra. Diu tonteries al Maximum Clatellot de Radio Pica. DJ Estraperlià.
Veus del punk
Bon viatge Raül aka Cloroxboy!
Pels qui éreu amistat amb en Raül aka Cloroxboy, sabeu que li apassionava la música, sobretot la música alternativa, independent, underground.
Bé, jo fa dies que volia fer un post amb tota la correlació de programes que en Raül havia vingut convidat al El Frenopàtic RadioShow. Que no en són pocs, però la feina, la mainada i el temps se m’en va volant que dóna gust. Així que aquest post l’escric per recordar la nostra passió per un grup que vam descobrir cadascú pel seu propi peu, en Raül possiblement abans que jo, com no, jeje!! Estic parlant dels nordamericans de Chicago PEGBOY. Una formació amb components molt mítics, i que encara que donàvem per perduda la possibilitat de tornar-los a veure, resulta que fa uns anyets que van fer alguna tornada i l’any passat el senyor Maurici, els va poder veure al Rebellion Punk Music Festival de Blackpool, UK. No sabeu pas les ganes que en Raül i servidor teníem de veure’ls, potser tingui la sort del veure’ls, però no podré gaudir-ho amb algú que li flipaven. Quina llàstima.
Bé, les dues samarretes que veieu, tenen una història molt xula i molt “do it yourself”, tant com en Raül, es dedicava a fer-ne per molta gent a qui admirava i apreciava. Una bon dia, va venir al pis del meus avis a SAlt disposat a fer samarretes fetes per un/a mateix/a i aquell dia, va ser genial, vam acabar fent-ne 3, una de les quals veieu. Recordo com li deia, “Raül, vols dir que amb 2 capes el groc agafarà bé sobre el negre??” i no content amb dues capes, n’hi vam fotre 2 més, 4 en total, podeu veure la diferència amb la meva i la seva, però contents com nens petits amb una piruleta, ja teníem les nostres samarretes de Pegboy fetes per nosaltres mateixos amb una plantilla. Aquell dia se m’ha quedat gravat per sempre més.
Aquesta foto, és del sisè Actitud FEST de Vidreres. Ara no recordo si la foto ens la va fer l’Anna o en Gerard, però com podeu veure, estàvem a ful de felicitat per una nova edició d’aquest petit i genial festival.
Com que m’agradaria que puguéssiu tornar a aquest post sovint, a sota els comentaris, us aniré linkant els programes que havia vingut a fer-me a n’el El Frenopàtic RadioShow de Ràdio Celrà. Així, serà una manera que els i les que vulgueu tornar-li a escoltar la veu, ho pugueu fer. En són una bona pila, alguns en solitari, d’altres els vam fer conjuntament. Però sempre amb aquella il·lusió de venir a la Ràdio a donar cultura musical i ha passar-s’ho d’àllò més bé. Així doncs us deixo amb el 1r especial que va venir a fer, com us dic, aniré posant el flyer i l’enllaç perquè pugueu escoltar-lo, ja que ara mateix es feina buscar-los tots de cop!! Salut i per molts anys puguem anar recordant aquesta gran persona que ens ha emplenat les nostres vides d’una manera o altre!! Bon viatge company!!
per Jordi Comas (en Crusty)
-
Festival5 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga