Bolos

Júlia Colom comparteix el seu hipnòtic nou single “Jo t’estim”

Publicat fa

3 anys concretament

06/11/2023

Per

Arni

“Jo t’estim” ens convida a jugar amb totes les convencions del pop més enamorat de la mà de Júlia Colom, que estira els límits per assolir un tema hipnòtic, dolç i juganer sense perdre mai la força que la caracteritza.

La veu, com sempre protagonista, queda aquesta vegada perfectament integrada al paisatge sonor del tema com un instrument més, on destaca el contrast entre tots els seus elements: veu i cordes, sintetitzador i ritmes. A través d’aquesta sonoritat potser més densa del que havíem escoltat a Miramar, la mallorquina aposta per una producció rica i pensada, on cap element està de més. Cada acord i cada ritme troben el seu lloc perquè “Jo t’estim” no sigui simplement “una nova cançó de reggae-pop en català”, que no ho és, ni de bon tros “una altra cançó d’amor”. És una bufa d’aire fresc tan necessària com addictiva, que obsessiona, que segueix sorprenent en la desena escolta i que sempre et deixa amb ganes de més. I això no hauria de ser, l’enamorament?

“Jo t’estim” no només canta sobre l’amor, sinó que canta l’amor mateix. Com sona la primavera de relació? El canvi frenètic de ritmes, l’ansietat i el vertigen, l’anhel i el secret; tot, trencat per un cop de realitat que, en el cas de la cançó, també trenca el remolí del so fins que torna a començar, tal com sol passar, en això de l’amor. Amb Jo t’estim, Júlia Colom aconsegueix fer-nos experimentar tots els temps d’un sentiment, des de l’espiral del retorn, aquell frenesí adolescent d’escriure el nom de qui t’agrada mil vegades en un quadern, de no pensar en res més, fins al sospir cantat del vers, que ens delata, que gairebé recorda aquell desig pla i sincer del R&B romàntic dels 90. Un univers sonor que contrasta amb la ruptura del pont, on gairebé pren un to irònic, per recordar-nos que, finalment i al capdavall, vivim al món on vivim, i ho sabem. Després d’establir-se com a cantautora amb Miramar, Júlia Colom explora sonoritats més complexes i, com si fos un joc, demostra que no hi ha límits per a la riquesa al pop.

PROPERES DATES GIRA “MIRAMAR” 2023/2024
10 de novembre: Fira Trova’m, Castelló
15 de novembre: M pour Montreal, Canadà
17 de novembre: 66 Butaques, Figueres
26 de novembre: Capsa de Música, Tarragona
1 de desembre: El Pumarejo, L’Hospitalet del LLobregat
16 de desembre: Cafè Slàvia, Borges Blanques
26 de gener 2024: CAT, Barcelona

Temes relacionats:juliacolom lacastanya

Bolos

EL PETIT DE CAL ERIL tancarà gira el desembre amb un concert especial al Razzmatazz 1

Published

13 hores ago

31/08/2026

Arni

El Petit de Cal Eril anuncia un concert especial per celebrar el tancament de la gira del seu darrer disc “ERIL ERIL ERIL”. Serà just abans de Nadal, el dimecres 23 de desembre,a la sala Razzmatazz 1 de Barcelona, en el marc de Cruïlla Concerts. Les entrades ja estan a la venda des d’ara mateix.

El cartell, obra del dissenyador Joan Manel, fa una picada d’ullet als dubtes i preguntes que la banda es porta fent des dels seus inicis.

El grup de Guissona ha protagonitzat una gira singular, primer amb una sèrie de concerts dins un iglú de vent, i posteriorment passant per auditoris, sales de concerts i esdeveniments com el fstvl B, Embassa’t, Cantilafont, Festival Maig, Aphònica, a més de protagonitzar el concert inaugural del Vida Festival i obrir els concerts dels mítics Big Thief a Bilbao i Sevilla.

El Petit de Cal Eril s’ha consolidat com una de les propostes més singulars i evocadores de la nostra escena musical. De la mà de Joan Pons, ben escudat sempre per Dani Comas (guitarra), Jordi Matas (baix) i Ildefons Alonso (bateria), el grup ha desenvolupat una identitat sonora inconfusible, emocional i profunda, que explora els amplis espais del pop i la psicodèlia en una recerca constant de noves vies d’expressió artística.

Amb un discurs únic i poc complaent, El Petit de Cal Eril ha protagonitzat gires maratonianes i ha consolidat una trajectòria coherent i captivadora al llarg de la seva discografia, que va arrencar oficialment el 2007 amb el primigeni “Per què es grillen les patates?” i que ha encadenat discos referencials com “…i les sargantantes al sol”,“Vol i dol”, “La figura del buit”, “La força”, “∆”, “Energia fosca” o “N.S.C.A.L.H.”.

“ERIL ERIL ERIL” és un disc amb milions de preguntes i molt poques respostes, o potser amb totes les respostes possibles, que són infinites. Hi ha misteris, promeses, secrets, pensaments, un mar de dubtes i nusos per desfer. Independència, radicalitat, art. Éssers humans, persones, amics. La frontera difusa entre l’obscuritat i la tendresa.

El resultat no ha passat desapercebut: “ERIL ERIL ERIL” ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona de Música, i ha estat destacat entre els millors discos de l’any a capçaleres com Rockdelux, Mondo Sonoro, Enderrock o l’Ara, a més d’erigir-se com a finalista dels Premios MIN.

^{Imatges x Marc Cuscó}