Novetats discogràfiques
The Death of Robert, en directe al LETS Festival de Barcelona el 17 de febrer juntament amb els britànics bdrmm
Hi ha qui diu que l’elegància no és una cosa que es pugui comprar o adquirir del no-res. Que es neix sent-ho o no. Però sí que es pot entrenar: partint d’una base, es pot perfeccionar, dirigir i aplicar l’elegància cada cop més encertadament en un objectiu concret. Com ara fer música. Que The Death of Robert van néixer sent elegants és un fet. Només cal sentir Casablanca, el seu àlbum de debut del 2020. Però ho són molt més a “The Deer”, el seu flamant segon treball: deu cançons que eleven al trio barceloní a la classe noble del pop-rock independent nacional.
Sense restringir-se a cap subgènere del pop-rock en concret, The Death of Robert interpreten amb encert les seves clares i riques influències, que van des de la crua honestedat teatral d’Àngel Olsen fins al glamur fosc i postmodern de The Last Shadow Puppets o Arctic Monkeys, passant per l’ombra del post-punk i per figures cabdals com Radiohead, Nick Cave, Leonard Cohen. Grans referències, que fan seves en un excel·lent exercici d’estil, amb composicions rodones i produccions (mà a mà entre la banda i Alberto Pérez de Sol de Sants) impecables, com si les cançons sempre estiguessin acabades d’encerar i brillants.
El trio, compost per Lara Giardina, Pablo Salvadores i Robert Panadés, s’atreveix a més amb una narrativa ambiciosa: endinsant-se amb valentia i ull clínic al laberint de les relacions, tracten assumptes com la passió, la vulnerabilitat, la manca de comunicació i les conseqüències de les emocions mal dirigides. La recerca constant d’alguna cosa que ens satisfaci a l’instant i la proliferació conseqüent de relacions fugaces i superficials són aspectes que interessen especialment a la banda. ‘Cameron’ i ‘Polar Kisses’ en parlen. La primera, intensa, gloriosa, sensual i barroca ma non troppo, amb la solemnitat preciosista que li atorga un superb desplegament instrumental i la dignitat aristocràtica de la veu de Lara. I la segona, intrigant i un punt malenconiós, amb un bon regust a Alexandra Savior ia secrets xiuxiuejats a la vora del mar de nit.
El trio barceloní actuarà el dissabte 17 de febrer a l’Espai Zowie de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), en el marc del LETS Festival i en companyia dels britànics bdrmm, defensant en directe les cançons del nou disc, The Deer.
Novetats discogràfiques
ARRRGO treu “Mare”, el seu nou LP de posthardcore i postpunk
ARRRGO, Aquest trio amb base a Barcelona, format per Antonio Iannola (Common Deflection Problems, Human Feather Records), Milo Gomberoff (Familea Miranda, Els Insurgents, Marcians a la City, Bomba Formatge) i Enric Ponsa (Tilde, Ovo, Tercer Semestre, Bilgraski), ja reconeguts als escenaris de la música alternativa, han captivat encara més l’escena musical amb el seu enfocament únic del posthardcore i el postpunk.
“Mare” és una col·lecció de nou pistes que exploren les profunditats emocionals i sonores del gènere. Amb lletres en italià i seccions rítmiques intenses, l’àlbum ofereix una experiència autèntica i poderosa per a aquells que busquen més que melodies convencionals. El so natural de la producció fa que l’àlbum soni pur i brutal, submergint l’oient en una experiència inoblidable, amb el seu estil inconfusible, que ha estat comparat amb la intensitat de Shipping News, l’audàcia de Cherubs, la innovació de Big’n , la cruesa de Shellac, el virtuosisme de Dazzling Killmen, l’energia de Melvins i la profunditat de Massimo Volume.
“Aquest àlbum és més que música; és una expressió genuïna de la passió i l’art en la forma més pura i brutal. – ARRRGO”
“Mare” compta amb la col·laboració especial del trompetista Sebastián “Zorro” Cabezas, membre de Chico Trujillo i Kaldo, entre d’altres.
L’edició d’aquest LP ha estat possible gràcies a les col·laboracions de segells independents com Sonatine Produzioni, Vollmer Industries, Hukot Disk, Plug in the Gear, Intrepido Discos y Bar Marfil Records, així com un disseny gràfic distintiu d’Irkus M. Zeberio.
Gravat, barrejat i masteritzat per Milo Gomberoff a l’Estudi Hukot de Barcelona i es pot obtenir directament des de Botiga Hukot.
Fotografia a càrrec de Foto Zama.
Dediquem aquest llançament especialment a Steve (Albini), que fos un suport constant als inicis de l’Estudi Hukot i una font d’inspiració.
-
Festival5 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques5 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques5 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible5 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga