Connect with us

Novetats discogràfiques

“Nos Extinguimos”, el nou disc de TIBURONA, un disc sense complexos que desafia les fronteres entre el garatge, el rockabilly i el punk

Publicat fa

el

Fa un milió d’anys, quan els dinosaures poblaven la terra, hi havia uns senyors molt durs i autèntics fent sols de guitarra que no importaven a ningú. Després un meteorit anomenat postmodernisme els va extingir, i l’evolució de les espècies va produir noves formes de vida musical basades en exabruptes desafinats de dos acords que aviat van perdre la gràcia. Així, ben entrat ja el segle XXI, seguim preguntant-nos: De què parlem quan parlem de rock? nosaltres, de grups com Tiburona.

Quan l’ofici no està renyit amb l’enginy, surten cançons, que és l’única cosa que hauria d’aspirar el rock en aquest moment. Tiburona fan les millors i, com a esquales supervivents a les canviants aigües de la moda, han sabut seguir el seu instint i desenvolupar habilitats que els permeten nedar d’esquena en un altre mitjà, un de més pop, però no per això menys exigent.

El que és nou de Tiburona sona diferent i alhora estranyament familiar, penso en els Kokoshca de “Hay una luz” o en unes Hello Cuca hipervitaminades. No és que la Laura, la Rita i el Supercarmen hagin abandonat la seva zona de confort (el rock’n’roll clàssic, el garatge 60’s…), és que l’han ampliat i actualitzat, a través d’un tractament de so més contemporani i usant-ho el seu atribut principal: unes harmonies vocals a l’abast de molt pocs grups del panorama independent nacional. Alliberades de cotilles estilístiques i mantenint intactes les seves senyes d’identitat, han facturat una col·lecció de cançons que llueixen sofisticades i contundents com un guant de seda forjat en ferro.

Si a les fotos de promo del seu primer treball, “Sola y feliz” (Folc, 2021), apareixien a les portes d’una caravana, amb aquest segon àlbum, gravat i barrejat per Raúl Pérez i Borja Pérez a La Mina, i paradoxalment titulat “Nos Extinguimos” (Montgrí, 2024), haurien de començar a viatjar a Falcón des de ja.

Tiburona estaran presentant el nou disc a la Festa Montgrí que tindrà lloc a la Sala Upload de Barcelona el dia 2 de març amb Mourn i Dan Peralbo i El Comboi.

Imatge principal de Esther Galván

Novetats discogràfiques

ARRRGO treu “Mare”, el seu nou LP de posthardcore i postpunk

Published

on

By

ARRRGO, Aquest trio amb base a Barcelona, format per Antonio Iannola (Common Deflection Problems, Human Feather Records), Milo Gomberoff (Familea Miranda, Els Insurgents, Marcians a la City, Bomba Formatge) i Enric Ponsa (Tilde, Ovo, Tercer Semestre, Bilgraski), ja reconeguts als escenaris de la música alternativa, han captivat encara més l’escena musical amb el seu enfocament únic del posthardcore i el postpunk.

“Mare” és una col·lecció de nou pistes que exploren les profunditats emocionals i sonores del gènere. Amb lletres en italià i seccions rítmiques intenses, l’àlbum ofereix una experiència autèntica i poderosa per a aquells que busquen més que melodies convencionals. El so natural de la producció fa que l’àlbum soni pur i brutal, submergint l’oient en una experiència inoblidable, amb el seu estil inconfusible, que ha estat comparat amb la intensitat de Shipping News, l’audàcia de Cherubs, la innovació de Big’n , la cruesa de Shellac, el virtuosisme de Dazzling Killmen, l’energia de Melvins i la profunditat de Massimo Volume.

“Aquest àlbum és més que música; és una expressió genuïna de la passió i l’art en la forma més pura i brutal. – ARRRGO”


“Mare” compta amb la col·laboració especial del trompetista Sebastián “Zorro” Cabezas, membre de Chico Trujillo i Kaldo, entre d’altres.

L’edició d’aquest LP ha estat possible gràcies a les col·laboracions de segells independents com Sonatine Produzioni, Vollmer Industries, Hukot Disk, Plug in the Gear, Intrepido Discos y Bar Marfil Records, així com un disseny gràfic distintiu d’Irkus M. Zeberio.

Gravat, barrejat i masteritzat per Milo Gomberoff a l’Estudi Hukot de Barcelona i es pot obtenir directament des de Botiga Hukot.
Fotografia a càrrec de Foto Zama.

Dediquem aquest llançament especialment a Steve (Albini), que fos un suport constant als inicis de l’Estudi Hukot i una font d’inspiració.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.