Connect with us

Bolos

GROOVE NAZAR responen a la crida de la llibertat amb rock del sud i soul àcid a “Freedom Calls”

Publicat fa

el

Mario Olmos

Les cançons de Groove Nazar són com a pel·lícules de Jim Jarmusch o dels germans Coen: cinema de fugitivxs, de gent que viu saltant a la corda amb els marges de la llei; però gent amb qui empatitzes i t’encarinyes perquè, d’alguna manera, veus una mica de tu reflectit en ells. Perquè, qui no va fer de jove alguna insensatesa, potser empès per la pressió del grup, de la qual ara se’n penedeix? Hi ha un temps per a la bogeria i la diversió, per respondre a la crida a crits de la llibertat; i “Freedom Calls”, el nou tall dels barcelonins, captura precisament aquest despertar juvenil, aquestes ànsies de risc, aquesta necessitat de posar a prova els teus límits.

Parlem d’una nova peça marca de la casa de Groove Nazar: amb aquest nervi viu de rock del sud i de soul àcid, en aquesta ocasió reforçat per una instrumentació voluptuosa que s’ha vist enriquida per dos vents fixos. Un tema que, a més, evoluciona marcant una transformació gradual de l’energia emprada, passant d’aquesta sensació d’urgència juvenil i risc rebel a un mood més estable, empoderat i resilient. El que a la vida solem anomenar madurar, vaja. Perquè si alguna moralitat té “Freedom Calls”, i en general la música de Groove Nazar, és que per molts errors que hagis comès sempre estaràs a temps d’aixecar-te, rectificar el rumb i buscar la teva millor versió.

El nou single de l’ara sextet barceloní arriba exactament un any menys dos dies després del llançament de “Bad Times”, el segon àlbum, marcant una clara continuïtat amb ell. Des de la producció, que ha tornat a signar la banda amb el productor uzbeko Otabek Salamov, fins a la línia narrativa, sempre atenta a l’outsider, passant per aquest potent so de brass band que aconsegueix aglutinar un còctel estimulant molt viu.

Arriba també acompanyat d’una senzilla animació de la portada en forma de vídeo; i amb l´anunci de quatre noves actuacions per a aquest estiu. La banda catalana actuarà el 20 de juny al Cafè Belgrad de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), al FESTIVAL EFÍMERA de Santa Perpètua De Mogoda l’11 de juliol, el 20 al Belar Sounds de Vitòria-Gasteiz, i també el 20 però ja de setembre al Tempo Club de Madrid en format trio.

Groove Nazar és un projecte eclèctic i transversal format per Osman Konuray, Alex Albalà i Jacin Castrillo que pren el “groove” com a denominador comú de totes les seves creacions, aquest element fonamental en la música que ens fa moure el cap. Romàntic, però diabòlic; de vegades malenconiós, però sobretot enèrgic. Amb un element sorpresa a les seves composicions, la banda està alimentada pel desig d’explorar territoris desconeguts. Riffs devastadors de compàs partit acompanyats d’una percussió poderosa o de dolces harmonies vocals, segurament trobaràs un gir fosc, el natzar turc per mal d’ull que et farà sentir còmodament inquiet. Després de publicar el seu segon àlbum a la primavera del 2023, la banda continua perfeccionant la seva màgia negra i està destinada a atrapar més ànimes aquest any.

Concerts
Dijous 20 de juny > Sant Cugat del Vallès (Barcelona) @ Café Belgrado 
Dijous 11 de juliol > Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona) @ EFÍMERA 
Dissabte 20 de juliol > Vitoria-Gasteiz @ Belar Sounds 
Divendres 20 de setembre > Madrid @ Tempo Club (format trio)

Bolos

Divuit músics del Prat de Llobregat i Enric Montefusco presenten la versió de “Adelante Bonaparte”, de Standstill, en la catorzena edició del projecte #Almeuritme

Published

on

By

En el marc de la celebració del Dia Mundial de la Música (21 de juny), aquest dijous dia 20 es presentarà el videoclip del procés ciutadà de creació musical #Almeuritme, que té com a objectiu promoure que persones diverses de la ciutat s’apleguin al voltant d’un nexe comú i compartit, la música. Enguany, ha partit de la interpretació del tema “Adelante Bonaparte” de Standstill, amb l’acompanyament del líder i cantant d’aquesta formació.

La banda ha estat formada per divuit músics de diverses edats de la ciutat, la majoria alumnes de L’Escola d’Arts en Viu i persones usuàries dels bucs d’assaig de La Capsa. Tots ells, juntament amb Enric Montefusco, són els protagonistes del videoclip d’enguany, rodat pel realitzador pratenc Xavi Esteban.

A més, el projecte ha comptat amb altres derivades: la col·laboració de l’artista pratenca Júlia Barba a càrrec de la direcció d’art amb elements com les xarranques, de la Xaranga de la Casa de Aragón del Prat  i amb el suport del Prat Film Office en la recerca i gestió de localitzacions de la ciutat.

Una veu, una melodia, un vers, pot donar-te l’impuls necessari que de vegades no acabem de trobar en el nostre interior. Sobtadament, sense saber molt bé com, ets presa d’una energia que t’impulsa cap endavant i t’eleva al mateix temps. És un dels superpoders de la música i de l’art en general.

L’Almeuritme d’enguany ha deixat la seva petjada als carrers de la ciutat en forma d’unes xarranques metafísiques. Qui s’atreveixi a saltar-les ha d’estar preparat per a viatjar a una altra dimensió i encomanar-se d’aquests superpoders, experimentar aquesta energia i relacionar-la directament amb la força dels elements de la natura, amb la importància de la nostra connexió amb les forces més primordials, reivindicant el joc i la imaginació com les portes d’entrada per a arribar a altres realitats, i d’aquesta manera continuar endavant malgrat els dubtes i la por.

La Capsa i L’Escola d’Arts en Viu han dinamitzat el procés ciutadà de creació artística amb la participació de Enric Montefusco. Aquesta experiència artística forma part de la iniciativa de creació musical #Almeuritme, que té com a objectiu promoure que persones diverses de la ciutat s’apleguin al voltant d’un vincle compartit, la música, una activitat rica i plural que és indissociable de l’entorn on es desenvolupa, en aquest cas el Prat de Llobregat. Enguany, el projecte ha arribat a la seva catorzena edició.

Músics de diverses edats de la ciutat, la majoria alumnes de L’Escola d’Arts en Viu i persones que fan ús dels bucs d’assaig de La Capsa, han fet una versió de la cançó “Adelante Bonaparte” de Standstill i han tingut l’oportunitat de compartir durant el mes de març tres assajos amb el líder i veu del grup Enric Montefusco.  D’aquesta manera, han pogut perfilar entre tots i totes la producció de la versió del tema que protagonitza el vídeo d’enguany. 

L’enregistrament de la versió va tenir lloc a l’Estudi de La Capsa el passat mes d’abril i durant cinc dies de maig es va rodar videoclip a càrrec del realitzador pratenc Xavi Esteban, que ja fou responsable de les cinc magnifiques primeres edicions del projecte. El rodatge ha comptat amb el suport del Prat  FilmOffice, el programa municipal que promociona el municipi com a plató audiovisual i fa costat al talent local en aquest àmbit.

La trajectòria de Standstill i Enric Montefusco
Standstill és una banda nascuda a Barcelona en 1997, caracteritzada per la seva creativitat, així com per una intensitat i discurs propi que els han permès evolucionar constantment sense perdre la seva identitat. Després de publicar set discos lloats per crítica i públic, en 2014 anuncien una aturada indefinida.

Al llarg d’aquesta dècada Enric Montefusco ha continuat amb una personal i heterogènia carrera en solitari explorant les possibilitats de la cultura popular, ha editat discos com Meridiana i Diagonal i ha dirigit l’espectacle de gran format Tata Dolenta, on col·laborava, entre altres, amb el col·lectiu loscorderos-sc i la coreògrafa i performer Sonia Gómez (Grec 2016). Va tornar al festival en el 2018 envoltat d’amics (Albert Pla, María Arnal, Nacho Vegas, el Niño de Elche i Los hermanos Cubero) per a presentar l’EP i espectacle Els Cors de Mitjanit. El seu darrer treball discogràfic ha estat Viaje al centro de un idiota (2022).

En 2023 Standstill anuncien el seu retorn als escenaris amb una sèrie de concerts en sales i festivals durant 2024.

14 anys de la iniciativa de la creació musical #Almeuritme
El projecte #Almeuritme sorgeix del repte d’intentar aplegar músics ben diversos de la ciutat al voltant d’un nexe comú, la música, per poder així reivindicar-la com una pràctica col·lectiva que implica totes les persones i que, a més, pren més sentit, arrelada a un lloc en concret, en aquest cas, al Prat.

Els videoclips #Almeuritme han anat mutant durant aquestes tretze edicions. Així, en les edicions de 2011 i 2012, Pedro Pina componia un tema a partir dels enregistraments audiovisuals fets per la ciutadania a peu de carrer. A partir de l’any 2013, diferents músics de la ciutat tocaven en espais de la ciutat un tema conjunt: Déjame Vivir con Alegría de Vainica Doble (2013),Pon tu Mente al Sol d‘El Niño Gusano (2014),Magic del grup Chucho (2015) i Alegria del grup mallorquí Antònia Font (2016). El 2017, sota el lemaMúsica i Memòria,#Almeuritme es va convertir en un document sonor del Prat, en el qual la gent del carrer compartia quines eren les cançons que havien marcat la seva vida, que, després, van ser interpretades per gairebé una trentena de músics. El 2018, es va incorporar la novetat de convidar Sidonie a participar al costat dels músics de la ciutat en el procés de creació de la versió de la seva cançó Estáis Aquí. Els assajos compartits entre la banda i els músics van durar sis setmanes i van atorgar el caràcter final a la cançó.

Per a l’edició del 2019, es va compondre la primera cançó original del projecte Aeropuerto del Prat en un procés de creació col·lectiva juntament amb el grup musical Los Ganglios. L’any 2020, recuperàvem la fórmula del 2018, aquest cop amb Els Pets i el seu tema Bon dia tot i que el procés de creació va coincidir amb la declaració de l’estat d’alarma i el videoclip i gravació de la cançó es van realitzar de manera confinada, cosa que va donar lloc a un document que retracta el moment i el temps viscut en la distància i de manera col·lectiva.

L’edició de 2021 va comptar amb la participació de més de 200 músics molt joves i  El Petit de Cal Eril, versionant el seu tema Amb Tot. Els espais naturals van ser els protagonistes del videoclip amb la voluntat de plasmar la diversitat de paisatges del territori, en què hi conviuen tan grans infraestructures de transport, industrials i urbanes amb zones agrícoles i naturals d’un alt valor amb un hàbitat únic de flora i fauna.

Per l’edició del 2022, Alondra Bentley va treballar amb dotze músics de la ciutat per versionar el seu tema Si Tuviera amb un videoclip que va voler reflexionar sobre com la vida que imaginem queda molts cops bastant lluny de la nostra realitat. Haver de deixar de fer el que de veritat ens agrada i ens omple, per la inèrcia i les obligacions de la rutina diària i no poder dedicar temps a aprendre coses noves i viure un estil de vida tranquil, sostenible i enriquidor.

L’edició de 2023 els músics juntament amb  Miqui Puig van adaptar la cançó Bonito Es de Los Sencillos. Un ràdio cassette dels 80’s va servir de vehicle per a rendir un petit homenatge a comerços emblemàtics de la ciutat i a les persones que amb el seu treball han els han mantingut vius durant dècades.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.