Connect with us

Novetats discogràfiques

Discos Pinya edita “Per no cremar​-​ho tot”, el primer disc de la nova banda de folkpunk DALTABAIX

Publicat fa

el

Daltabaix ha nascut 10 anys tard, però també ha nascut quan havia de fer-ho. En Xavi Garcia i en Ramon Mas (Matagalls, Les Cruet, FP, Surfing Sirles, Zeidun…) portaven anys donant voltes a fer un duet que els permetés anar de gira en cotxe i dormir al seient del darrere. Daltabaix és un banda de folkpunk que va a l’arrel de les cançons, guitarra acústica i dues veus plorant a crits, sense floritures, sense solos ni estribillos que es repeteixin fins a l’avorriment.

Cançons de minut i mig a dalt de tot, lentes o ràpides, tristes o tristíssimes, sempre a dalt de tot. Com a l’”Acoustic E.P.” d’Against Me!, el disc que els ho va canviar tot, o com als millors moments de HappyHappy o Pat the Bunny.

Tot plegat portat al seu propi terreny d’incerteses i melancolia rabiosa, un univers melòdic i conceptual que és una continuació i una concreció del que ja havíem sentit a FP i, sobretot, a Matagalls.

“Per no cremar-ho tot” és el primer disc de Daltabaix, editat per Pinya Records el passat 8 d’abril, gravat per en Joan Colomo i mesclat i masteritzat per en Joan Peiron a l’Orella Escapçada. Un disc que s’enlaira a base de coros i sentències íntimes, una proposta lo-fi amb un producció d’una pulcritud inesperada.

Deu cançons de folkpunk emotiu, intens sense necessitat de bateria ni distorsió, amb lletres sobre tenir l’abisme al davant i la mort al darrere, sobre plegar el temps per encarar-te a tu mateix, sobre les persones que no ens atrevim a ser i les vides que no ens atrevim a viure.

“Per no cremar-ho tot” també és un disc altament corejable, amb un percentatge ingent de moments de puny enlaire a cançons com “Crits al cor” o “M’enganyo a mi mateix”, de llagrimotes gruixudes a la devastadora “Raül”, o d’ungles clavades al palmell a la sentidíssima “Fingim”

Art Visual

REMEI DE CA LA FRESCA estrena el nou single i videoclip “Fusta d’artista”

Published

on

By

Ell arriba i el món s’atura. Ell entra a la sala i tothom li fa cas. Ell parla (que bé que parla!) i tothom li riu les gràcies. I el seu ego creix i creix i creix. Té un do diví i ho sap ell millor que ningú. La gent l’admira. Té fusta d’artista, té fusta d’alcalde.

Però potser és hora de dir-li les coses pel seu nom:
SEMPRE ENS CAURÀS MALAMENT
SEMPRE ENS CAURÀS MALAMENT
SEMPRE ENS CAURÀS MALAMENT
SEMPRE ENS CAURÀS MALAMENT

Remei de Ca la Fresca contraataca amb nova música, amb les cançons que formaran part aquesta tardor del seu esperat nou àlbum “L’ham de la pregunta”. Primer va ser “Mal de Muntanya”, ara aquest dard de tres minuts que es diu “Fusta d’artista”. Van afinant la punteria, assenyalant els seus objectius i regant-los ara amb cruesa, ara amb sarcasme. Amb crit feréstec i guitarra esmolada.

Rebobinem: Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat des de llavors com una de les bandes més inquietes i inclassificables del nostre panorama musical. Es van donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim que va ser rebut amb entusiasme. El seguirien unes sorprenents adaptacions d’Underworld i M.I.A. i el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah.

Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. “Fusta d’artista” és el segon avançament del seu segon àlbum, que compta amb producció d’Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i apareixerà la tardor de 2024. Per cert, que el grup n’acaba d’anunciar el títol: es dirà “L’ham de la pregunta”

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.