Connect with us

Novetats discogràfiques

LA INQUISICIÓN, llança el seu nou àlbum “Mundo invisible”. 10 temes amb el millor punk rock

Publicat fa

el

La Inquisición són un rara avis dins del punk rock en castellà. En les darreres dècades no havíem vist mai una proposta que conjugués d’aquesta manera la sensibilitat, la potència, la bonica lírica i la reivincidació com ells. “Mundo invisible” és, des d’avui, dia del seu llançament, el disc de punk rock més important editat al nostre estat durant el 2024.

“Mundo invisible” significa la culminació de la formació de la pròpia identitat de la banda. Una banda amb una personalitat aclaparadora. És un disc, sens dubte, es col·locarà als tops del millor de l’any per als amants del rock and Roll en tota la seva definició. Els avenços “Sombra y Luz” i “Cien Colores” presagiaven el que avui ens podem trobar.

La Inquisición van irrompre el 2018 a l’escena de punk rock nacional. Músics de sobres coneguts a l’escena nacional s’ajuntaven per editar el seu “LVX”, disc amb què, de sobte, es van col·locar al focus dels ulls dels que seguim emocionant-nos amb melodies excel·lents que tenen com a fons elegants distorsions guitarrístiques. Dos anys més tard, al fatídic 2020 apareixia “Tenevrae”, un disc que va col·locar La Inquisición sota els ulls del públic a nivell nacional. Qui us hem pogut veure en directe donem fe del que són capaços aquests quatre bèsties de l’escenari.

Tercera llarga durada de La Inquisición, un disc gestat a foc lent a les catacumbes del punk barceloní més profund i veterà.

En aquesta ocasió La Inquisición, madura la fórmula que els ha portat fins a aquest món invisible, en què trobem deu temes de Punk fosc amb rampells melòdics en què destaquen les lletres fora del tòpic del gènere, línies de baix sòlides, contundència guitarrera i una bateria que asfalta tot això, com una piconadora. Diuen que el tercer disc de qualsevol banda és el més difícil… I en aquesta ocasió La Inquisición ens agafen de la mà, per portar-nos al seu univers particular, ple de llums i ombres, però també d’honestedat, de redempció i de constància en una tradició musical en vies dextinció.

Un grup de col·legues, amb alguna cosa a dir de manera sorollosa, bella, agressiva i honesta. Perquè com ells diuen “La ràbia, el soroll i la sang… Ens salvaran”

Gira presentació,
11/10/2024 || ESSEN @ Don’t Panic (DE) + 𝐂𝐑𝐈𝐌
12/10/2024 || BERLIN @ SO36, Streetpunk FEST (DE) + 𝐂𝐑𝐈𝐌 + 𝐊𝐀𝐋𝐄𝐊𝐎 𝐔𝐑𝐃𝐀𝐍𝐆𝐀𝐊 + 𝐁𝐑𝐈𝐆𝐀𝐃𝐄 𝐋𝐎𝐂𝐎 + 𝐓𝐇𝐄 𝐆𝐔𝐍𝐃𝐎𝐖𝐍
13/10/2024 || PRAGA @ Futurum (CZ) + 𝐂𝐑𝐈𝐌
25/10/2024 || TARRAGONA @ Sala Zero + 𝐏𝐑𝐎𝐔𝐃𝐙
07/11/2024 || ARRASATE @ Gaztetxe ➢ 08/11/2024 || DONOSTI @ Mogambo + 𝐌𝐀𝐃𝐒𝐊𝐈𝐍𝐒
09/11/2024 || BILBAO @ Nave 9 + 𝐌𝐀𝐃𝐒𝐊𝐈𝐍𝐒
22/11/2024 || BARCELONA @ Sala Upload + 𝐄𝐍𝐄𝐌𝐈𝐂 𝐈𝐍𝐓𝐄𝐑𝐈𝐎𝐑 + 𝐋𝐀 𝐆𝐔𝐀𝐃𝐀Ñ𝐀
13/12/2024 || ALICANTE @ Sala Marearock + 𝐀𝐋𝐊𝐀𝐘𝐀𝐓𝐀 + 𝐑𝐀𝐓𝐈𝐙𝐈𝐃𝐀𝐒
20/12/2024 || LLEIDA @ La Boite + 𝐄𝐗𝐈𝐋𝐈 + 𝐆𝐎𝐒 𝐌𝐔𝐋𝐋𝐀𝐓
10/01/2025 || ZARAGOZA @ Sala Zeta + 𝐍𝐀𝐅𝐑𝐀
11/01/2025 || MADRID @ Sala Copérnico + 𝐕𝐄𝐍𝐓𝐔𝐑𝐀 𝐋𝐀 𝐌𝐔𝐄𝐑𝐓𝐄 + 𝐘𝐎 𝐕𝐎𝐘
07/02/2025 || IRUÑA @ Sala TOTEM + 𝐀𝐑𝐄𝐍𝐄 𝟔
08/02/2025 || AZPEITIA @ San Agustin + 𝐀𝐑𝐄𝐍𝐄 𝟔
21/02/2025 || VALLADOLID @ Porta Caeli + 𝐁𝐑𝐄𝐀 𝐁𝐀𝐒𝐓𝐀𝐑𝐃
22/02/2025 || OVIEDO @ Gong Galaxy Club + 𝐁𝐑𝐎𝐊𝐄𝐍 𝐇𝐄𝐀𝐑𝐓𝐒
01/03/2025 || MANRESA @ El Sielu + 𝐄𝐒𝐏𝐄𝐑𝐈𝐓 𝐃𝐄 𝐕𝐈 + 𝐑𝐄-𝐀𝐍𝐈𝐌𝐀𝐓𝐎𝐑𝐒 𝟔𝟔𝟔
28/03/2025 || CORUÑA @ Mardi Grass + 𝐌𝐀𝐋𝐃𝐈𝐙𝐄𝐑
29/03/2025 || OURENSE @ Auriense Cafe Cultura + 𝐌𝐀𝐋𝐃𝐈𝐙𝐄𝐑

Novetats discogràfiques

GU VO publiquen nou àlbum amb el Repetidor

Published

on

By

Amb un àlbum homònim publicat el 2022 i nombrosos concerts a l’esquena, en poc temps Gu Vo s’han convertit en una d’aquelles bandes la contundència de les quals ressona per l’escena gràcies al boca a boca. Ara, el trio de Sevilla format per Alejandro Ruíz (2020), Eduardo Escobar (Blacanova, Tannhäuser, Trisfe) i Raúl Burrueco (Combray, Tannhäuser) torna amb aquest segon treball d’estudi sota el braç, que es titula senzillament «II».

Enregistrat en directe amb Nacho García a Desmodus Sound, la foscor del motorik i el kraut de collita pròpia que ja esbossaven en el seu primer disc, evoluciona aquí gràcies a una tasca compositiva més intuïtiva, que parteix de curtes i insignes repeticions rítmiques, així com de patrons de sintetitzador amb els quals temps, preservar l’essència de la idea original. Tot, gràcies a un exercici de minimalisme, de dinàmica i d’aposta pel monolític que els fa millors: únics. Després ciència ficció, terror i alguna referència al món dels videojocs nodreixen unes línies vocals summament sintètiques, que esquitxen el llenç tímbric i conceptual d’aquestes cançons on l’atmosfera dels arranjaments i dels efectes està sempre al servei del múscul.

Inspirada en el film de William Friedkinse, l’aparent senzillesa de «Sorcerer» ens endinsa amb intriga al disc, fins que «Drill» ens dóna la benvinguda amb contundència. Tot seguit, la melodia de «Yukio» completa el primer tema amb veu i ens recorre el millor dels pessigollejos: Hipnosi, gràcies a les freqüències d’un acord pedal bellament granulat que recorre la segona meitat de la peça. Acabem la cara A gaudint d’alguns dels moments més envoltants i amb els plànols instrumentals més exagerats de l’àlbum, a la meravellosa «Martian Dust Devil». Cançó composta a partir d’un ritme que recorda llunyanament el dub i la dinàmica del qual és directament magistral. La cara B comença amb el patró frenèticament arpegiat de «601», abans d’encarar el tràngol que ens conduirà a dos dels temes més lluminosos del disc, «Penguin Land» i «Frog Rug». Cançons per a la inflexió que, ara sí, ens han preparat per a la llibertat i el desenllaç fosc d’«Ebb Tide».

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.