Novetats discogràfiques

SELVA NUA estrena el nou single “Miaboko”

Publicat fa

1 any concretament

21/05/2025

Per

Arni

Selva Nua publica avui dimarts el nou single “Miaboko”, que ja es pot escoltar a totes les plataformes. El videoclip ha estat realitzat per Marc Luguera.

Selva Nua són Joana Jové (veu i guitarra), Adrià Garcia (baix), Pol Mitjans (bateria) i Miquel Allué (guitarra). El seu disc de debut “Momentani”, publicat a finals de 2022, va significar una veritable glopada d’aire fresc per la nostra escena musical. Des de llavors, han anat regalant-nos alguns single dispersos (“Per defecte”, “Serà breu”) però ara ja focalitzen el tret i apunten al segon àlbum, previst per la tardor de 2025. “Miaboko” n’és el primer single.

“Miaboko” és un descens a tomba oberta per aconseguir visceralment allò que el cor et demana. Musicalment, el nou single de Selva Nua remet a la fórmula essencial del grup lleidatà: Sonoritat pop, influències soul i picades d’ullet a la música lo-fi, lletres introspectives i evocadores, melodies singulars, sintetitzadors nostàlgics, guitarres mesurades, línies de baix emblemàtiques i bateries tenaces… i l’habitual dosi de misteri que et manté captivat en una espiral suggerent. “Miaboko” està produït com és habitual per Josep Maria Serra.

Els propers concerts de Selva Nua són a Torelló (24/5, festival Festus), Barcelona (8/7, Vespres UB), Porqueres (10/7), Granollers (17/7) i Binissalem (15/8).

MIABOKO
Una gran missió: visitar-te a les tenebres. Surto a peu descalç i se’m claven engrunes que són d’altres intents d’arribar allà on ets. És ben difícil intuir-te el fons, m’hi aboco del tot. Són hores intempestives i amb prou feines et sento a prop. És ben difícil intuir-te el fons, m’hi aboco del tot. Són hores intempestives i amb prou feines et sento a prop. I amb prou feines he processat, ja ho sé! Les alertes eren molt clares. s’ha fet tard i a més m’acompanya l’amarga sensació que ni te n’adonaràs del meu pas desorientat. Quin esglai! És ben difícil intuir-te el fons, m’hi aboco del tot. Són hores intempestives i amb prou feines et sento a prop. I amb prou feines em sents. I amb prou feines m’entens. M’hi aboco. M’hi aboco. Mai tant. Mai tant.

Temes relacionats:bankrobber selvanua

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

1 dia ago

08/07/2026

Arni

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.