Novetats discogràfiques

GU VO publiquen nou àlbum amb el Repetidor

Publicat fa

7 mesos concretament

02/02/2026

Per

Arni

Amb un àlbum homònim publicat el 2022 i nombrosos concerts a l’esquena, en poc temps Gu Vo s’han convertit en una d’aquelles bandes la contundència de les quals ressona per l’escena gràcies al boca a boca. Ara, el trio de Sevilla format per Alejandro Ruíz (2020), Eduardo Escobar (Blacanova, Tannhäuser, Trisfe) i Raúl Burrueco (Combray, Tannhäuser) torna amb aquest segon treball d’estudi sota el braç, que es titula senzillament «II».

Enregistrat en directe amb Nacho García a Desmodus Sound, la foscor del motorik i el kraut de collita pròpia que ja esbossaven en el seu primer disc, evoluciona aquí gràcies a una tasca compositiva més intuïtiva, que parteix de curtes i insignes repeticions rítmiques, així com de patrons de sintetitzador amb els quals temps, preservar l’essència de la idea original. Tot, gràcies a un exercici de minimalisme, de dinàmica i d’aposta pel monolític que els fa millors: únics. Després ciència ficció, terror i alguna referència al món dels videojocs nodreixen unes línies vocals summament sintètiques, que esquitxen el llenç tímbric i conceptual d’aquestes cançons on l’atmosfera dels arranjaments i dels efectes està sempre al servei del múscul.

Inspirada en el film de William Friedkinse, l’aparent senzillesa de «Sorcerer» ens endinsa amb intriga al disc, fins que «Drill» ens dóna la benvinguda amb contundència. Tot seguit, la melodia de «Yukio» completa el primer tema amb veu i ens recorre el millor dels pessigollejos: Hipnosi, gràcies a les freqüències d’un acord pedal bellament granulat que recorre la segona meitat de la peça. Acabem la cara A gaudint d’alguns dels moments més envoltants i amb els plànols instrumentals més exagerats de l’àlbum, a la meravellosa «Martian Dust Devil». Cançó composta a partir d’un ritme que recorda llunyanament el dub i la dinàmica del qual és directament magistral. La cara B comença amb el patró frenèticament arpegiat de «601», abans d’encarar el tràngol que ens conduirà a dos dels temes més lluminosos del disc, «Penguin Land» i «Frog Rug». Cançons per a la inflexió que, ara sí, ens han preparat per a la llibertat i el desenllaç fosc d’«Ebb Tide».

Temes relacionats:guvo repetidordisc

Novetats discogràfiques

La banda de hardcore punk de Boston, HAYWIRE, presenta un nou avançament del seu esperat àlbum, que veurà la llum aquesta tardor a través de Roadrunner Records

Published

7 dies ago

22/08/2026

Arni

Haywire, una de les bandes més representatives de la nova generació del hardcore punk de Boston, la banda ens presenta “Interstate Love Affair”, nou single i un dels temes principals del seu proper àlbum, “I Don’t Wanna Say Goodbye”, que veurà la llum aquesta tardor a través de Roadrunner Records.

“Interstate Love Affair” resumeix bona part de la identitat de Haywire: la contundència del hardcore clàssic de Boston que es troba amb l’actitud de l’street punk i l’Oi!, donant forma a un tema directe, visceral i construït al voltant d’aquesta energia col·lectiva que defineix tant les cançons com els explosius concerts.

Sorgits dins de la nova generació que manté viva la històrica escena de Nova Anglaterra, Haywire han passat de fer-se un nom als circuits hardcore nord-americans a convertir-se en una presència cada vegada més habitual en escenaris internacionals, recolzats per una intensa activitat en directe i diverses gires internacionals.

El 2025, la banda va acompanyar Dropkick Murphys durant la seva gira europea, estrenyent encara més els vincles entre dues generacions del punk de Boston. Aquesta connexió es va materialitzar posteriorment a New England Forever, un llançament conjunt publicat al març de 2026 que reuneix vuit cançons entre temes originals, versions i col·laboracions, reivindicant les arrels obreres i la identitat musical de Nova Anglaterra.

Amb “Interstate Love Affair”, Haywire obren ara una nova etapa. El single serveix com a avançament de ‘I Don’t Wanna Say Goodbye”, un àlbum que veurà la llum aquesta tardor i que confirma l’aposta de la banda per portar el so, l’actitud i el sentiment de pertinença de Boston a una audiència cada vegada més gran.

El llançament arriba a més en un moment especialment intens per a Haywire. Després del seu pas per Sound & Fury, la banda viatjarà a Austràlia del 20 al 28 d’agost, abans de continuar amb una extensa agenda de concerts als Estats Units juntament amb alguns dels noms més importants del punk i el hardcore contemporani.

Entre les properes dates destaquen la seva actuació juntament amb Turnstile a Milwaukee, diverses dates amb Circle Jerks, així com la seva participació a festivals com Louder Than Life, Riot Fest, Four Chords Festival, CBGB Festival, Aftershock, Furnace Fest, Sick New World i Warped Tour.

Amb “Interstate Love Affair”, Haywire consoliden la seva posició com una de les bandes que estan portant el llegat del hardcore de Boston cap a una nova generació, mantenint intactes els elements que han definit històricament l’escena de Nova Anglaterra: cançons directes, actitud, comunitat i una identitat construïda a força de carretera i escenaris.