Novetats discogràfiques
“Dos criaturas”, el nou LP dels granadins RAMPER es mou entre el post-metall i el shoegaze
La trajectòria de Ramper va seguir una línia calmada però sempre ascendent des de la seva fundació, el 2017, fins al llançament de “Solo Postres” al setembre de 2024. Aquest àlbum, segon LP de la banda granadina conformada per Álvaro, Ángel, Antonio, Elvira i Joserto, culminava tota una sèrie de ronden. El disc trobava la seva grandesa en la mesura col·lisió entre mons una mica aliens: d’una banda, les seves influències a mig camí entre el shoegaze i el post-metall; de l’altra, els imaginaris folklòrics que els han vist créixer. El resultat va ser un artefacte força insòlit, un treball gairebé paisatgístic que aviat es va obrir camí com un dels llançaments més suggeridors, emotius i plens de força del panorama nacional el 2024.
“Solo Postres” responia amb eloqüència a la pregunta per la identitat de Ramper, el conill blanc darrere del qual la banda portava corrent des que tenia memòria. Aquell, doncs, va ser el final de res. Com a mínim, una cadència en la manera de treballar. Resposta la qüestió fonamental, quedaven al tinter preguntes una mica més elementals, però no per això menys complexes. I ara, què?, semblen dir-se a si mateixos els membres de Ramper sota la superfície de “Dos criaturas”, el seu tercer i misteriós LP, conformat exclusivament per dues —com no podia ser altrament— llargues cançons.
Com ells mateixos reconeixen, cadascuna sembla respondre al tancament d’una manera determinada de pensar la música, com si la història de Ramper hagués tingut dos capítols i es regirés, ara, a la recerca d’un tercer. “Para cenar” acumula capes de so guitarrer i ens torna a les textures-distorsió de “Nuestros primeros deseos”, el primer disc del grup. Per la seva banda, “Coro de la mañana” és l’extensíssim i preciosista colofó de la mirada grandiloqüent darrere de “Solo postres”, l’ambició prometeica del qual sembla disparar-se a través del cel. La incorporació dels vents en aquest segon tema també dóna compte del trajecte d’una banda cada vegada més rica, sempre revoltosa en les seves exploracions i curosa fins a l’extrem en l’execució. A la seva manera, “Dos criaturas” opera com a retrat robot d’un passat que busca projectar-se, com una ombra a punt d’esclatar, cap a les profunditats del futur. Ramper es recorda el que ha estat per enfrontar-se en condicions a les demandes del que vindrà.
‘Dos criaturas’ ja està disponible per a l’escolta a totes les plataformes, i en format físic en vinil de 12″ a la botiga de Humo Internacional.
Adrián Viéitez
Novetats discogràfiques
TINDERSTICKS anuncien Dog Roses, el seu nou àlbum, que arribarà el 12 de març de 2027
Després de la publicació de Soft Tissue el 2024, tindersticks es preparen per obrir una nova etapa amb Dog Roses, el seu proper àlbum, que veurà la llum el 12 de març del 2027 a través de City Slang. Com a primer avançament, la banda britànica ha estrenat ‘Loving, Leaving’, una cançó que anticipa l’univers d’un treball marcat per l’exploració, els canvis i la cerca de noves formes d’expressió.
Amb quinze àlbums a la seva esquena, tindersticks coneixen bé la diferència entre avançar pas a pas i atrevir-se a fer un salt. Si Soft Tissue va representar un avenç important en la seva trajectòria, Dog Roses neix de la necessitat d’anar més enllà. El disc pren forma a partir d‟un canvi d‟estudi, noves dinàmiques de treball i una renovada confiança creativa. Després de dues dècades en un espai que havia estat casa seva musical, la banda es va traslladar a un estudi subterrani i amagat, un entorn radicalment diferent que els va obligar a abandonar mètodes coneguts i trobar noves solucions.
“La majoria de les coses que havia après i que creia saber sobre com fer un àlbum em van servir de poc a l’hora de crear Dog Roses. Sempre he tingut una percepció molt marcada del temps i el lloc en la meva manera d’escriure, però, durant l’enregistrament d’aquest disc, de vegades era com intentar atrapar únicament una fragància, la sensació d’un nus en el nus mirall. Les mil preguntes, pensaments i emocions que pots experimentar en un sol instant”, apunta Stuart Staples, cantant, compositor i ànima mater de tindersticks.
Produït i gravat per Stuart Staples, Dog Roses es va compondre i va registrar entre desembre del 2025 i agost del 2026. El seu so continua prenent forma a partir de la singular personalitat musical de cada integrant: la naturalitat de la bateria d’Earl Harvin, el baix sempre explorador de Dan McKinna, els inesperats detalls i decisions empenyent els límits de les cançons.
A Dog Roses, tindersticks han comptat amb dos convidats especials: Dave Okumu, a la guitarra elèctrica, i Julian Siegel, al saxofon. Els arranjaments de corda, per la seva banda, són presents en dues cançons i van a càrrec de Lucy Wilkins, col·laboradora habitual de la banda des de fa anys.
La publicació de Dog Roses vindrà acompanyada d’una nova gira espanyola que portarà a tindersticks a cinc escenaris del nostre país entre finals de novembre i principis de desembre de 2027. La banda actuarà a Madrid, Sant Sebastià, València, Sevilla i Màlaga en una sèrie de concerts que permetrà retrobar-se amb una de les propostes més personals i reconeixibles de la música.
L’àlbum ja es pot reservar en tots els formats, inclosa una edició limitada de vinil vermell signada per Stuart Staples: https://tindersticks.lnk.to/DR-Buy

-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques8 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
